Disfunciones de ordenador explora el espacio sonoro de su propio puesto de trabajo y sus tareas y acciones cotidianas. Experimenta desde el juego, para imaginar una historia que podría estar incluida en el pasaje de una novela de ciencia ficción en la que la humanidad se ve afectada por un apagón digital, reinsertar los aparatos tecnológicos como simples objetos / utensilios de La actividad diaria. O todo lo contrario, el resurgir de un nuevo mundo en que el uso virtual y físico de la tecnología ocupa todos los ámbitos de la vida cotidiana. Quizás una reflexión sobre la necesidad de auto-apagarse tecnológicamente de vez en cuando, o un gesto cómico, desde el absurdo, a la realidad que nos construye como habitantes del ciberespacio.

Anita Serrano

Ha estudiado Filología Hispánica en la Universidad de Barcelona y Fotografía en el Instituto de Estudios Fotográficos. Su interés por los contextos urbanos, sociales y cotidianos la han llevado ha trabajar en proyectos de investigación, acción y participación, desarrollando también propuestas artísticas relacionadas. Con el proyecto B_top de BCNova! entra en contacto con el sonido. Actualmente su trabajo continúa explorando contextos urbanos y cotidianos, principalmente, desde una perspectiva sonora y multidisciplinaria.

Disfuncions d’ordinador explora l’espai sonor del seu propi lloc de treball i les seves feines i accions quotidianes. Experimenta des del joc, per imaginar una història que podria estar inclosa en el passatge d’una novel·la de ciència ficció en la qual la humanitat es veu afectada per una apagada digital, reinserint els aparells tecnològics com a simples objectes / estris de l’activitat diària. O tot el contrari, el ressorgir d’un nou món en què l’ús virtual i físic de la tecnologia ocupa tots els àmbits de la vida quotidiana. Potser una reflexió sobre la necessitat d’auto-apagar-se tecnològicament de tant en tant, o un gest còmic, des de l’absurd, a la realitat que ens construeix com habitants del ciberespai.

Anita Serrano

Ha estudiat Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i Fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics. El seu interès pels contextos urbans, socials i quotidians l’han portada ha treballar en projectes d’investigació, acció i participació, desenvolupant també propostes artístiques relacionades. Amb el projecte B_top de BCNova! entra en contacte amb el so. Actualment el seu treball continua explorant contextos urbans i quotidians, principalment, des de una perspectiva sonora i multidisciplinària.

Màquines Performatives: Presentació de dos projectes residents.

NauEstruch programa la presentació de dos projectes residents al nostre Espai per a les Pràctiques Performàtiques relacionats amb robòtica. En primer lloc, una retransmissió en streaming des de Granollers ens portarà la presentació del projecte de creació d’un robot performer d’Accneo Grup, un projecte col·laboratiu en curs entre la Fàbrica de les Arts Roca Umbert i L’Estruch. Acte seguit, l’artista brasilera Anaisa Franco ens presentarà el pulmó artificial que ha estat produint al llarg de la que ha sigut la seva residència aquesta darrera tardor a NauEstruch.

THROUGHOUT BREATHING

Anaisa Franco, 1981. Treballa com a artista. Des de 2006 desenvolupa projectes en medialabs i residències a NauEstruch, HANGAR, Medialab PRADO, MECAD, MIS i TAV-Taipei Artist Village. Ha exposat els seus treballs a Amèrica, Europa i Àsia. Ha realitzat el màster en Art Digital i Tecnologia per la Universitat de Plymouth a Anglaterra i és graduada en Arts Visuals a la FAAP a Sao Paulo.

Crea escultures robòtiques que interconnecten el físic amb el digital, resignificant conceptes de psicologia i proporcionant comportaments, imaginacions i sentiments per les escultures.

Thoughout breathing és una màquina de respiració interactiva que acompanya, amplifica i expandeix l’acte de respirar. Això performa una nova forma d’experimentar la respiració, expandit a través d’una interface i de l’espai.

L’usuari respirarà en un micròfon per on s’activaran totes les activitats de l’escultura a la vegada (pulmons inflables i cos engegar ventiladors per al moviment de la pols augment del so de la respiració encendre les llums de les costelles). L’escultura se’n va a respirar junt amb l’usuari i el so de l’usuari es veurà distorsionat i augmentat.

El projecte busca ampliar l’acció de respirar a través de la utilització d’elements onírics que tots junts componen una mena d’orquestra performaticomisteriosa.

http://anaisafranco.blogspot.com/2010/11/residence-at-mediastruch.html

www.anaisafranco.com

Máquinas performativa: Presentación de dos proyectos residentes.

NauEstruch programa la presentación de dos proyectos residentes en nuestro Espacio para las Prácticas performáticas relacionados con robótica. En primer lugar, una retransmisión en streaming desde Granollers nos traerá la presentación del proyecto de creación de un robot performer de Accneo Grupo, un proyecto colaborativo en curso entre la Fábrica de las Artes Roca Umbert y L’Estruch. Acto seguido, la artista brasileña Anaisa Franco nos presentará el pulmón artificial que ha estado produciendo a lo largo de la que ha sido su residencia esta última otoño en NauEstruch.

AccNeo ID presenta ‘zombie experience’, el primer modelo de prótesis tecnológica theP.

theP es un proyecto de generación performática a partir de ingenios que hibridan el cuerpo humano y la microelectrónica. El objeto de estudio es la performance en potencia y los ejecutores, también en potencia, de la misma performance. Es decir, se pretende idear un set-performático, a partir del cual se puede diseñar de forma interactiva arte de acción, así como llevar a cabo comportamientos rehuyendo la interpretación a la acción. La prótesis proporciona una serie de órdenes que el performer debe ver como imperativos categóricos. La comunión entre ser humano y aparato tecnológico entre en ocasiones en conflicto debido a las competencias que se le otorgue a la máquina ya su propia intuición a la hora de tomar decisiones sobre el hecho mismo de la acción.

‘zombie experience’ es un set-performático basado en la filosofía master / slave que se apropia del protocolo de comunicación IR de un mando AKAY y que es capaz de generar una pieza vivencial donde se desdibujan las fronteras espacio-espectador-obra.

www.rocaumbert.cat/espaidartsMàquines Performatives: Presentació de dos projectes residents.

NauEstruch programa la presentació de dos projectes residents al nostre Espai per a les Pràctiques Performàtiques relacionats amb robòtica. En primer lloc, una retransmissió en streaming des de Granollers ens portarà la presentació del projecte de creació d’un robot performer d’Accneo Grup, un projecte col·laboratiu en curs entre la Fàbrica de les Arts Roca Umbert i L’Estruch. Acte seguit, l’artista brasilera Anaisa Franco ens presentarà el pulmó artificial que ha estat produint al llarg de la que ha sigut la seva residència aquesta darrera tardor a NauEstruch.

AccNeo I D presenta ‘zombie experience‘, el primer model de pròtesi tecnològica theP.

theP és un projecte de generació performàtica a partir d’enginys que hibriden el cos humà i la microelectrònica. L’objecte d’estudi és la performance en potència i els executors, també en potència, de la mateixa performance. És a dir, es pretén idear un set-performàtic, a partir del qual hom pot dissenyar de forma interactiva art d’acció, així com portar a terme comportaments tot defugint la interpretació a l’acció. La pròtesi proporciona un seguit d’ordres que el performer ha de veure com a imperatius categòrics. La comunió entre ésser humà i aparell tecnològic entre en ocasions en conflicte degut a les competències que hom li atorgui a la màquina i a la seva pròpia intuïció a l’hora de prendre decisions sobre el fet mateix de l’acció.

‘zombie experience’ és un set-performàtic basat en la filosofia master/slave que s’apropia del protocol de comunicació IR d’un comandament AKAY i que és capaç de generar una peça vivencial on es desdibuixen les fronteres espai-espectador-obra.

www.rocaumbert.cat/espaidarts

Las técnicas es un acto en vivo y una pieza sonora, en la que Ferrete mira de seguir y ampliar la línea abierta en trabajos anteriores, en los que hacía una exploración performativa de estrategias para la personificación de la voz hablada. Es decir, una voz que ya no se percibe como la expresión oral de un individuo concreto, sino como un cúmulo de características dispares pero reconocibles: lenguaje, cadencia, efectos, etc. Una voz que, por decirlo así, se convierte en “persona” en sí misma. Con Las técnicas Ferrete acerca a este fenómeno desde otro proceso de personificación: el de los animales. Animales que hablan, animales que nos cantan, animales que, como si fueran las marionetas de un ventrílocuo, parecen estar poseídos de humanidad. Animales que corporizan y personifican las características y los relatos con las que nos explicamos y que nos definen.

El título de esta intervención hace una referencia velada a un texto de Marcel Maus: Las techniques du corps, en la que el sociólogo reconoce la existencia de “maneras de hacer con el cuerpo”: de caminar, de gesticular, de comida .. . que se transmiten culturalmente. Así, Ferrete parece estarse refiriendo a unas técnicas de la voz, o “maneras de hacer con la voz” que estarían circulando o que podrían ponerse en circulación, como signos de transmisión cultural.

Jaume Ferrete (Mollet, 1980) licenciado en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona, ​​colaborador del Grupo de Tecnología Musical de la Universidad Pompeu Fabra y activo como artista desde el año 2009 en el contexto local: San Andrés Contemporáneo, Bienal de Arte de Valls, Àngels Barcelona, ​​KKKB, Galería Nogueras Blanchard, Sala de Arte Joven, Antigua Casa Haiku, Barcelona Producción; e internacional: Helsinki International Art in Residence Program, Urban Video Project New York. Ferrete hace un uso intensivo de estrategias y procedimientos de carácter conceptual. En su trabajo es transversal el lenguaje como herramienta y objeto de interés, en particular el habla y lo oral.Les tècniques és un acte en viu i una peça sonora, en què Ferrete mira de seguir i ampliar la línia oberta en treballs anteriors, en els quals feia una exploració performativa d’estratègies per a la personificació de la veu parlada. És a dir, una veu que ja no es percep com l’expressió oral d’un individu concret, sinó com un cúmul de característiques dispars però recognoscibles: llenguatge, cadència, efectes, etc. Una veu que, per dir-ho així, esdevé “persona” en si mateixa. Amb Les tècniques Ferrete s’acosta a aquest fenomen des d’un altre procés de personificació: el dels animals. Animals que parlen, animals que ens canten; animals que, com si fossin les titelles d’un ventríloc, semblen estar posseïts d’humanitat. Animals que corporitzen i personifiquen les característiques i els relats amb les quals ens expliquem i que ens defineixen.

El títol d’aquesta intervenció fa una referència vetllada a un text de Marcel Maus: Les techniques du corps; en què el sociòleg reconeix l’existència de “maneres de fer amb el cos”: de caminar, de gesticular, de menjar… que es transmeten culturalment. Així, Ferrete sembla estar-se referint a unes tècniques de la veu, o “maneres de fer amb la veu” que estarien circulant o que podrien posar-se en circulació, com a signes de transmissió cultural.

Jaume Ferrete (Mollet, 1980) llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, col·laborador del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra i actiu com a artista des de l’any 2009 en el context local: Sant Andreu Contemporani, Biennal d’Art de Valls, Àngels Barcelona, KKKB, Galeria Nogueres Blanchard, Sala d’Art Jove, Antiga Casa Haiku, Barcelona Producció; i internacional: Helsinki International Art in Residence Program, Urban Video Project New York. Ferrete fa un us intensiu d’estratègies i procediments de caire conceptual. En el seu treball és transversal el llenguatge com a eina i objecte d’interès, en particular la parla i allò oral.

PRECIO: 45€

PREU: 45€

TACRES presenta SPEAKING CORNER

Taller a l’entorn de la conferència com a pràctica performàtica.

Darrerament, la conferència està esdevenint un gènere artístic en sí mateix. Mes encara, sota el regne del power point i del keynote, entra en el terreny de les arts escèniques i les maneres de presentar els continguts es refinen i s’amplien performàticament. En el segle de la performativitat, la conferència es la reina.

Antonio Ortega és un dels artistes visuals del nostre país mes íntimament compromès amb les pràctiques performàtiques i la reflexió meta-artística. Ortega dirigeix el taller Speaking Corner a l’entorn de la conferència com a pràctica performàtica, en el qual mostrarà aquest fenomen des de l’òptica cultural, social i empresarial, els precedents i l’actualitat d’aquest àmbit artístic i els mètodes de presentació. Diversos especialistes abordaran la qüestió des de cadascuna d’aquestes perspectives. L’objectiu del taller serà la presentació del treball dels participants al teatre de l‘Estruch.

Aquest taller teòric i pràctic s’adreça a qualsevol persona, vingui del món de l’art o de qualsevol altre àmbit, que estigui interessada en les possibilitats de la conferència com a vehicle de presentació o objectiu del seu treball. Els interessats heu d’enviar proposta de participació a estruch@ajsabadell.cat, tot posant en l’assumpte “Participació Speaking Corner”.

El taller comptarà amb la participació de l’investigador cultural Jose Luis de Vicente o el col·lectiu artístic WeAreQQ, entre d’altres ponents.

En col·laboració amb l’Escola Illa.

DIVENDRES ALTERNS DEL 4 DE FEBRER AL 15 D’ABRIL A LES 17 H.

PRESENTACIÓ PROJECTES CONFERÈNCIALS EL DIMARTS 19 D’ABRIL AL TEATRE DE L’ESTRUCH.