Performances en Inusual Project (Blanka Palamós i Claramunt & Paco Nogales)
Ens agradarà molt veure’t allà!!!
“¿L’Ou o la gallina? ¿Què fou primer?”
És una reflexió sobre l’individu respecte del col·lectiu o el col·lectiu respecte de l’individu. L’Eina principal és el cos -individu- en contacte directe amb les persones presents -col·lectiu-món-.
Col·lectivitats animals, humanes o no humanes, ruscos deshumanitzats en un exterior comú agitat. Una reflexió sobre el món actual, en les seves dimensions social i política, sobre les xarxes entre persones i col·lectivitats, que part de la terra on tot neix, es reprodueix i mor.
foto: Glen Stoker
Homenatge:
Ha vegades hi ha moments que, no saps per quin motiu, hi ha alguna cosa que et fa “click” al cap i es produeix un canvi substancial a la teva vida.
Dies que, com a l’Histoire de l’oeil de G. Bataille, et ve de gust baixar-te el pantaló i posar el cul sobre un plat ple de llet on hi neden ous durs.
Dies en els que passes de cuc a papallona, d’esser humà a àngel, d’home a …
I quan això passa surt, per tots els forats del teu cos, el millor de tu a dojo.
_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-_-
Entrada libre, tu pones el precio en el sombrero que pasaremos al final.
Dos piezas accionadas en solitario, con diferentes temáticas y un material en común.
Nos encantará verte por allí.
Esta acción es una reflexión sobre el individuo respecto del colectivo o el colectivo respecto del individuo. La herramienta principal es el cuerpo -individuo- en contacto directo con las personas presentes -colectivo-mundo-.
Colectividades animales, humanas o no humanas, colmenas deshumanizadas en un exterior común agitado.
Una reflexión sobre el mundo actual en sus dimensiones social y política, sobre las redes entre personas y colectividades, que parte de la tierra donde todo nace, se reproduce y muere.
Foto: Glen Stoker
“Homenaje”
A veces hay momentos en qué, no sabes por qué motivo, algo te hace “click” en la cabeza y se produce un cambio sustancial en tu vida.
Dias en que como en l’Histoire de l’oeil de G. Bataille, te apetece bajarte el pantalón y posar el culo sobre un plato de leche en el que nadan huevos.
Dias en los que pasas de gusano a mariposa, de ser humano a ángel, de hombre a …
Y cuando pasa eso, sale por todos los agujeros de tu cuerpo, lo mejor de tí a raudales.
