Pensar amb la llengua i el paladar
Indisciplines de l’estètica gustatòria
4, 11, 18 i 25 abril 2016
Institut d’Humanitats. CCCB
Tota la informació i inscripcions:
http://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/pensar-amb-la-llengua-i-el-paladar/223208
La llengua i el paladar, pensen? Per què un òrgan gustatiu (la llengua bucal) porta el mateix nom que allò que ens permet de comunicar-nos (la llengua idiomàtica)? Per què “saber” i “sabor” comparteixen etimologia?
Aquest curs presentarà el vocabulari i l’argumentari fonamentals de la filosofia dedicada a l’ús no metafòric del gust, és a dir, al gust de la llengua i el paladar. Barcelona ha esdevingut el centre acadèmic de referència internacional respecte a aquesta nova disciplina que aquest curs pretén expandir indisciplinadament més enllà de les aules universitàries. Això és: entrecreuant disciplines fins a considerar l’estètica gustatòria com a un discurs que ens farà transgredir receptes comunes i tastar coneixements de gustos nous.
Les sessions tindran una part discursiva i una part performativa. Es facilitaran als assistents els textos i el material sensible necessaris per a un bon profit del curs.
04.04.16
El gust de la llengua i el paladar: de l’Encyclopédie a les TIC. Jèssica Jaques i Gerard Vilar
Activitat performativa: Entremesos peça #1. Pilar Talavera
11.04.16
L’oïda gormanda. Música i cuina contemporànies. Laura Benítez i Marina Hervás
Activitat performativa: Entremesos peça #2. Pilar Talavera
18.04.16
Errorfood: el paper de l’error en la creativitat gastronòmica. Marco Bellonzi i David Casacuberta
Activitat performativa: Entremesos peça #3. Pilar Talavera
25.04.16
Saber, sabor. Jèssica Jaques i Vera García
Activitat performativa: Àgape Insípid. Vera García
Activitats performatives:
Entremesos, de Pilar Talavera, és una sèrie de peces de caràcter performatiu en les quals l’artista contraposa discursos que, per la seva naturalesa, són conceptualment estranys entre ells. És així com un poema d’Allen Ginsberg pot servir de marc per la preparació de galetes de la sort o una entrevista a Michel Foucault s’utilitza com a subtext d’un procés netament culinari, com ara fabricar xocalata negra. Aquestes peces, sempre diferents, situen l’acció de part de l’espectador per mitjà de la invitació a la degustació de breus peces comestibles i, per tant, efímeres.
Àgape Insípid, de Vera García, recrea la cerimònia tradicional del banquet clàssic i la transforma en un nou “banquet” performàtic experimental. Els comensals faran un viatge gustatiu d’allò insípid a allò sàpid a través de quinze aperitius que tastaran amb els ulls tancats. Més informació.
