Retrospectiva Yvonne Rainer a la Filmoteca de Catalunya
Retrospectiva Yvonne Rainer | Del 8 al 22 de juny a la Filmoteca de Catalunya
La retrospectiva recupera l’obra completa, recentment restaurada, de la ballarina, coreògrafa i cineasta, figura cabdal de l’avantguarda artística nord-americana dels anys setanta i vuitanta. En el marc de la Mostra de Films de Dones, la Filmoteca acull el cicle ‘Persistències fílmiques’, amb films de denúncia social que impliquen col·lectius feministes, professionals del cinema, obreres i activistes.
Abans de dedicar-se al cinema, Yvonne Rainer (San Francisco, 1934) ja s’havia consolidat com una ballarina i coreògrafa pionera a introduir a la dansa instal·lacions d’art visual, gestos aleatoris i moviments quotidians com caminar o córrer. Als anys setanta s’involucra en temes socials i polítics com el feminisme o la Guerra del Vietnam i, convençuda que el llenguatge cinematogràfic és l’idoni per transmetre aquestes inquietuds, es converteix en cineasta.
Els set llargmetratges que va dirigir entre el 1972 i el 1985 tracten temes com el poder polític, el terrorisme, l’opressió, la sexualitat lèsbica, la menopausa o el càncer de mama. Rainer també trasllada la seva actitud subversiva a la pantalla amb un cinema experimental amb el qual desafia el públic amb una textura densa d’idees i una visió crítica del mateix cinema que dinamita tant les estructures dramàtiques convencionals com les representacions emocionals que dicta la tradició hollywoodenca.
Els set films d’Yvonne Rainer, restaurats recentment, permeten capbussar-se de manera profunda en l’obra fílmica d’una autora que situa en el centre la voluntat de treballar la ruptura de les convencions fílmiques preexistents i la invenció d’un llenguatge cinematogràfic més propici per a executar el seu discurs.
El seu primer llargmetratge, Lives of performers (1972) obre el camí a allò que seran les seves cerques més importants: la subversió del discurs narratiu, la ruptura amb el model d’identificació amb els personatges i el flux continu d’esdeveniments. Com ella mateixa explica a La narrativa al mal servicio de la identidad (1991), s’interessa per films “en els quals a cada escena haurem de decidir de nou les prioritats de mirar i escoltar”. En les seus sis llargmetratges següents aprofundeix en aquestes cerques i explora temàtiques polítiques i socials com l’imperialisme, la identitat, l’amor romàntic, el privilegi o l’envelliment.
La seva exploració en la representació de les dones, l’activisme radical i les lluites personals han consolidat Yvonne Rainer com una artista essencial de l’avantguarda estatunidenca.
Més informació: Filmoteca de Catalunya
