El CAET porta Josep Maria Pou al Teatre Principal amb el seu nou i exitós muntatge de Celobert

Data: Diumenge 18 de novembre

Espai: Teatre Principal de Terrassa

Hora: 18h

Durada: 2 hores 15 minuts (entreacte inclòs)

Preu: 18 euros

Terrassa x de novembre 2012 | L’èxit fulgurant de Celobert arran de la seva estrena el 2003 (més de 70 mil espectadors a Catalunya i l’elogi unànime de la crítica) ha portat a en Josep Maria Pou a fer un nou muntatge d’aquesta peça teatral d’idees i de debats per reflexionar sobre un tema que està més al dia que mai: el món, el capitalisme i l’individu, a través d’una història d’amor tan angoixosa com creïble.

Un loft de la perifèria de Londres esdevé un confessionari d’amors perduts i el punt de trobada de dos personatges que, en intentar tancar ferides del passat, confrontaran les seves ideologies: la dicotomia dreta-esquerra, dos conceptes diferents del món, la cultura d’empresa versus la vocació pedagògica i el treball social, el capitalisme contra el progressisme… Temes que la crisi ha posat encara més al dia i que formen part de les preocupacions que passen pel cap de tots dia rere dia seran els obstacles que en Tom i la Kyra trobaran per reconciliar-se.

En Tom és un ric propietari de pròspers restaurants, la Kyra és la seva jove examant, excambrera i excangur del seu fill. Dos personatges oposats amb una forta atracció que des que van pujar per primer cop als escenaris a Londres el 1995 no han parat de collir triomfs, convertint el text de David Hare en un dels èxits més longeus del teatre contemporani. La crisi actual ha posat encara més al dia l’obra d’un autor compromès amb l’esquerra fins al punt que Pou considera les seves obres extremistes, polítiques, fins al punt de ser gairebé una crònica periodística. Celobert és el millor text de Hare, un text fantàstic que s’emmarca en l’anomenat teatre d’idees i de debat en el qual es tracta la injustícia social.

FITXA TÈCNICA

Autor: David Hare

Traducció: Joan Sellent

Direcció: Josep Maria Pou

Repartiment: Josep Maria Pou, Roser Camí, Jaume Madaula

Escenografia: Llorenç Corbella

Vestuari: Maria Araujo

Il·luminació: Txema Orriols

Ajudant de direcció: Martí Torras

Perruqueria i maquillatge: Toni Santos

Una producció de Focus

Més informació a http://www.caet.cat/programacio-setembre12-gener13/teatre-principal/item/137-celobert.html

El CAET presenta el dissabte 10 de novembre Udol, un crit d’alerta del sector artístic per intentar que hi hagi una convergència entre els actors i el públic, i que junts, siguin capaços de donar suport a l’art i el pensament dels que han lluitat per un ideal. Balzac, Rilke, Pina Bausch, Frida Kahlo, Virginia Woolf, Tàpies, Anne Sexton, Rodin o molts altres han transformat el patiment en recerca, revolta i creació. La seva por, el seu dolor, la seva solitud i la seva desesperació han esdevingut motor de creacions brillants, lluminoses, apassionants i plenes d’emoció. I és que els textos, escultures o coreografies d’aquests i d’altres homes i dones han inspirat un espectacle que vol ser una honesta declaració d’amor envers l’Art, envers totes aquelles expressions artístiques que ens sacsegen l’ànima i ens omplen de passió.

Així doncs, l’Alegria torna a rebre Q-Ars Teatre. La temporada passada ens van delectar amb F3DRA, una revisitació a tres bandes del mite que va exhaurir entrades a Terrassa i va fer temporada a Barcelona amb una acollida més que calorosa.

La premsa diu:

“La pieza, entre talco y farándula, consigue transmitir un cierto ambiente de bohemia. Una bombilla, que cuelga de una caña de pescar, es el destello que todo talento nos aporta. Sin embargo, Udol se queda en eso, en un juego de fragmentos, en una declaración de amor bienintencionada, a la que no le falta razón, pero que no acaba de sostenerse como obra autónoma. Es, en definitiva, un calidoscopio multidisciplinar que agrupa gestos, y voces dispares, que aúllan por lo que puede ser una pérdida irreparable”. Albert Lladó | La Vanguardia

L’espectacle és una consecució d’escenes suggeridores no lineals escrites per Marilia Samper. Parlen de la necessitat de tenir l’art, de les pors dels creadors, del resultat d’una obra, de l’espectador, etc. “És un món que tenim ganes de reivindicar. Ve de l’emprenyamenta de veure que a la balança humana només s’hi posen les coses materials i no les espirituals o artístiques. S’aparta la cultura de la societat i es tanca als museus. I l’art és de tothom, tothom és artista, no s’ha de classificar”, defensa Anna Güell. | Diari ARA

FITXA TÈCNICA

Text: Marilia Samper

Traducció: Marc Artigau

Dramatúrgia: Joan M. Segura i Q-ars Teatre

Direcció: Joan M Segura

Intèrprets: Mercè Anglès, Miquel Barcelona, Anna Güell i Pau Soler

Arranjaments i música: Pau Soler

Espai i Vestuari: Joan M. Segura i Q-Ars Teatre

Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques de Terrassa, CAER-Centre d’arts escèniques de Reus i Festival Grec de Barcelona.

Més informació a: http://www.caet.cat/programacio-setembre12-gener13/teatre-alegria/item/150-udol.html