Fenomen paranormal
Bàrbara Raubert Nonell, AVUI
http://paper.avui.cat/article//cultura//143262/fenomen/paranormal.html
Mercat de les Flors, 17 d’octubre
Espectacle de força física extrema i banda sonora penetrant, amb un fons de pantalla de LEDs que electrifica l’escena amb els seus colors i missatges, obra del coreògraf australià Garry Stewart, que reinterpreta amb estil modern el clàssic Giselle. Amb aquesta G es dóna a conèixer la companyia de dansa contemporània més important d’Austràlia, els nostres antípodes geogràfics però no culturals.
El concepte estructural de la peça és una simbòlica banda de Moebius -que no acaba mai; la història es repeteix infinitament-, per on els ballarins van caminant, d’esquerra a dreta sense parar, corrent o amb un frenètic pas de bourrée couru que converteix els seus peus en cinta transportadora, igual com les lletres que apareixen en l’enorme pantalla de LEDs situada al fons i des d’on se’ns expliquen els trets més importants de la història que va succeint. El concepte és maquinal, monòton i repetitiu, fins que la cinta es talla, Giselle mor de nou i l’espectacle s’acaba.
Giselle, el seu estimat Albrecht i la resta de protagonistes són multiplicats en convertir els seus atributs en imatges coreogràfiques que els integrants de l’Australian Dance Theatre reprodueixen com fotogrames en acció d’una pel·lícula que passa fora de bobina, i on els moviments del regne dels morts han oblidat la gràcia de la Giselle de Petipa per submergir-se en la fantasmagoria de films sobre el paranormal com The Ring.
Els vestits verds -símbol del bosc, on transcorre part de l’acció, i també de l’inframón, que és l’altra part- viren cap al negre quan els LEDs verds passen a vermells, i d’un món sensorial passem a un d’intangible, les dues cares del mateix anell infinit, com la dansa narrativa i la dansa abstracta, moviments paranormals com pocs.