La crítica de la crítica

Brillante interpretación

CARMEN DEL VAL 03/07/2008, EL PAÍS

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Brillante/interpretacion/elpepiespcat/20080703elpcat_18/Tes

Jóvenes, bellos y audaces, además de poseedores de una impecable técnica, los componentes de la Compañía Nacional de Danza 2 (CND 2) recalan durante 15 días en el teatro Tívoli con un doble programa. La cantera de la compañía Compañía Nacional de Danza vuelve a hechizar al espectador y a convertir el teatro en un hervidero de aplausos en cada representación. Los 15 bailarines que forma el elenco exhiben en todo momento una fuerte personalidad escénica y afrontan las dificultades de la ejecución coreográfica con una osadía cautivadora.El primer programa estaba formado por dos coreografías ya conocidas de Nacho Duato: Remansos y Gnawa. En el segundo, que se ofrece hasta el domingo, la CND 2 bailará, entre otros, Insected, el último trabajo de Tony Fabre, director artístico adjunto de la compañía.

Fenomen paranormal
Bàrbara Raubert Nonell, AVUI

http://paper.avui.cat/article//cultura//143262/fenomen/paranormal.html

Mercat de les Flors, 17 d’octubre

Espectacle de força física extrema i banda sonora penetrant, amb un fons de pantalla de LEDs que electrifica l’escena amb els seus colors i missatges, obra del coreògraf australià Garry Stewart, que reinterpreta amb estil modern el clàssic Giselle. Amb aquesta G es dóna a conèixer la companyia de dansa contemporània més important d’Austràlia, els nostres antípodes geogràfics però no culturals.

El concepte estructural de la peça és una simbòlica banda de Moebius -que no acaba mai; la història es repeteix infinitament-, per on els ballarins van caminant, d’esquerra a dreta sense parar, corrent o amb un frenètic pas de bourrée couru que converteix els seus peus en cinta transportadora, igual com les lletres que apareixen en l’enorme pantalla de LEDs situada al fons i des d’on se’ns expliquen els trets més importants de la història que va succeint. El concepte és maquinal, monòton i repetitiu, fins que la cinta es talla, Giselle mor de nou i l’espectacle s’acaba.

Giselle, el seu estimat Albrecht i la resta de protagonistes són multiplicats en convertir els seus atributs en imatges coreogràfiques que els integrants de l’Australian Dance Theatre reprodueixen com fotogrames en acció d’una pel·lícula que passa fora de bobina, i on els moviments del regne dels morts han oblidat la gràcia de la Giselle de Petipa per submergir-se en la fantasmagoria de films sobre el paranormal com The Ring.

Els vestits verds -símbol del bosc, on transcorre part de l’acció, i també de l’inframón, que és l’altra part- viren cap al negre quan els LEDs verds passen a vermells, i d’un món sensorial passem a un d’intangible, les dues cares del mateix anell infinit, com la dansa narrativa i la dansa abstracta, moviments paranormals com pocs.

«Brossalobrossotdebrossat»

Por JUAN IGNACIO GARCÍA GARZÓN, ABC

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-03-10-2008/abc/Espectaculos/abrossadario_81373635852.html

ANTOLOGÍA: No está todo lo que es, aunque sea todo lo que está.
BERKELEY, Busby: Visionario geómétra capaz de conseguir que un ejército de pianos baile con las correspondientes señoritas sonrientes (véase «Gold Diggers of 1935»).
BROSSALOBROSSOTDEBROSSAT: Cenizas luminosas del genio de un genio.
CINE: El mejor, de barrio.
DAU AL SET: Tàpies, Cuixart y Ponç pasean con casacas de colores.

ESCENARIO: Versión de lo imposible.
FIESTA: …de la memoria en la memoria.
GAG: Harpo Keaton Buster Marx
HUMOR: Sin el ancla de la erre se esfumaría.
IGLESIA: Aplíquese la doctrina a su estamento.
JOAN: Brossa.
LUNA: Nos mira.
MARX, Harpo: La elocuencia muda de un tipo loco que sujeta el edificio de la cordura.
MÚSICA: Hasta el más molesto de los ruidos (los franceses lo descubrieron antes).
NO: A la violencia de la estupidez.
PIANO: Escaleras, estantería, mueble que suena.
POETA: Sinónimo de guerrillero y prestidigitador.
PUERTA: Su sonido es más hermoso que el de un suspiro.
QUÉ: ?
REALIDAD: Eso otro que está aquí.
SANTOS, Carles: Amigo (le planchaban los calzoncillos y los calcetines por culpa de Brossa).
SURREALISMO: Realismo sin costuras.
SPIELBERG: Aquel maldito camión que nos empuja hacia el tren en marcha.
TEATRO: Espacio sin fondo ni límites.
VIDA: Sueño.
X: Llámalo.
ZAS: Esto, más o menos, habita en «Brossalobrossotdebrossat».