CIcle Hacer Historia(s) #semana2

Donem pas a la segona setmana del cicle on podreu gaudir d’una pràctica de transmissió entre Bea Fernández i Marina Colomina, Una performance documental sobre La Taula verda d’Olga de Soto i una encarnació-revisió de Mary Wigman en el cos de Fabian Barba.
quina semaneta!!

AQUÍ Pots descarregar-te el cartell_agenda perquè ho pengis a la nevera com més aviat millor!

** NOVETAT **
…i com la nostra seu actual ens queda una mica descentralitzada comptem amb Bajo Fondo Club, on acabarem amb un tentenpié especial Hh i ballant tots els divendres i dissabtes del mes després de les performances. (Porta’t el tiquet de l’entrada per aconseguir el descompte tentenpié !

Ante, desde, entre, hacia, sobre, durante, versus ESCORZO

La necessitat un tant ecològica de no crear res de nou sinó tornar sobre la petjada del que ja caminat, en aquest cas del que ja ballat en un altre temps, en un altre context, amb un altre cos i re-actualitzar-lo, re-animar-lo, aterrar avui i amb un altre cos-presència.

L’exercici és pensar-ho com un cos a cos on Escorzo és un territori-mapa-partitura carregat d’anotacions, esbossos, capes d’informació estètiques i vivencials, formals i emocionals, visibles i invisibles.

+ info

Una introducció

Què recorden d’una obra escènica aquells que han realitzat un espectacle fa molt temps? Què és ser intèrpret, ballarí? Quin és el lloc que ocupen i el paper que juguen els ballarins en la història de la dansa? Com evoluciona una obra dins de la seva pròpia història?
En la passada edició vam poder compartir el commovedor resultat d’Olga en haver-se submergit en els records dels espectadors que van assistir a l’estrena del Jove i la Mort en1946. En aquesta ocasió la podrem gaudir seguint les empremtes de La mesa verde, obra mítica del coreògraf alemany Kurt Jooss+ info

A Mary Wigman Dance Evening

En aquesta peça que va rebre el premi Jardin d’Europe, Fabián pren com a punt de partida les performances que la icònica ballarina va presentar durant el seu primer tour a Amèrica (1930-1931). Servint-se dels vídeos on veiem Wigman ballar i d’altres fonts (fotos, textos i crítiques de premsa), l’artista reconstrueix set sols que conformen un valuosíssim document coreogràfic, i que ens parlen de la Història de la dansa contemporània com una història personal i col·lectiva alhora.