Rosa Muñoz

la frontera entre el happening i la vida quotidiana ha de mantenir-se tan fluida com indeterminada. L’efecte recíproc entre l’acció humana i allò preexistent s’eleva així fins a la interacció més alta.. La composició de tots els materials, accions, imatges, llurs relacions espai-temps, ha d’efectuar-se d’una manera tan senzilla com pràctica. El happening no ha d’assajar-se i, tractant-se dels no professionals, només ha de portar-se a la pràctica una sola vegada.

…Eliminació de les diferencies entre l’escenificador (artista) i el públic, acomodació del fet artistic a situacions observades a la vida diaria. El happening no es proposa oferir cap contingut instructiu, sinó que intenta sacsejar la consciència de la letargia produida per comportaments rutinaris i per mecanismes mentals mitjançant una nova sensibilització de la capacitat emocional.

Allan Kaprow

——————————————————————————————–
qué pasa, me aburro y no follo. Ara sé perfectament que Domini Públic no és un happening, vaig intuir-ho quan van expulsar als nois que juguen a futbol a la plaça Margarida Xirgu per tal de fer la representació.

———————————————————————————————

GANAS DE RE_ENCONTRAR

que huyan de nosotros los que solo molestan.

que queden en el tajo los que aún saben cantar;

que aquel que tenga gracia destaque de la orquesta

¡que acabe bien la fiesta y calle el sincompás!

que al fin nos acompañen…

que al fin nos dejen solos…

pero al fin

que lo digan

que se vuelvan atrás,

que nadie nos engañe,

y no nos engañemos;

lo único que tenemos: ¡ganas de re-encontrar!

GLORIA FUERTES

Es un home gran de uns 78 anys, pintor abstracte de Sabadell, reconegut i admirat per un cercle petit de coneixedors, però ocult totalment per quasi tothom.Va pertànyer al Grup Gallot (artistes que realitzaven accions pictóriques al carrer i sacsejaven una mica el panorama artistic establert ,s’integraven en el concepte happening), amic de Tàpies i Brossa. Vaig anar al seu taller, hi havia la gossa Nit i una bassa a fora al pati plena de peixos de colors. No soc gens entesa en arts plàstiques i és més, no m’ha atregut mai massa. Xerrava molt, vaig sentir-lo respirar, vaig veure-li els ulls, va parlar de la seva dona morta, la Rosa, del fantasma, de la ausencia, dels records i la memória.Ell pinta com un diari íntim de la seva vida, d’una manera intuitiva, gens intelectual. “La pintura de Borrell no representa res, no és un joc formal, no és un simulacre, sinó que és l’expressió profunda d’una existència humana, del drama de la vida.”(John Golding). “sobriedad profunda, anhelo de una extrema economia de medios de expresión, gusto franciscano por lo austero…, es una pintura al borde del no ser.”(juan eduardo cirlot).

Em va impactar, això és tot, la seva obra i sentir-lo explicar coses. Observar el seu relatiu anonimat de savi, la seva humiltat que l’impedia entrar en certs jocs i comprendre certes expressions i actituds davant de l’art. Hi havia alguna cosa més important que tot això que el retenia i el feia quedar-se observant els peixos.

Vam parlar de la Rosa, i també de la buidor, de l’explosió superficial de colors, de la merda que son moltes obres d’art de qualsevol tipus encumbrades per una mena de enajenación colectiva general, de la senilitat.

Vam tornar a parlar de la Rosa, jo pensava en la d’estones que deixava de viure per pensar en un vestuari, en una dinàmica de moviment, on podria fer el proper bolo, si estic prou atenta al que passa a Barcelona (casi sempre és que no); en definitiva, en la comida de coco que és tot això; és com colocar la mà sempre damunt un vidre i no poder tocar el que hi ha darrera, escriure al blog.

Vaig sortir a fer una última ullada als peixos.

Quien es Andy y quien es Lucas?

MULA MUERTA
Los poemas de Mula muerta son expresión y exploración del desconcierto que produce en el existir humano la presencia del mal, tanto en su dimensión individual como colectiva. Nuestra conciencia se ve forzada a enfrentarse a la idea de la culpa en sus diversas manifestaciones y a oscilar violentamente entre el arrepentimiento y la rebeldia.Mezclando con originalidad y osadia referentes esenciales del cristianismo, del universo rural mediterraneo y de la cotidianidad contemporanea, Sebastià Alzamora(Mallorca, 1972) despliega en este libro un paisaje devastado y yermo, habitado por seres que intentan tal vez inutilmente salvarse en el amor, mulas muertas que no terminan de morir y se transforman en el símbolo de nuestra desolación.

Sergio Gaspar

LAS VOCES- XII

cordero de Dios,que quitas el pecado del mundo,

coge esta botella de bourbon,

sírvete una copa,

mira por el culo de la taza y describe

aquello que tus ojos deberán aprender,

y deberán comprender y deberán engullir,

por más que les disguste, y por los siglos amén.

—————————————

¿Sabes como se comporta un perro en una habitación?

Parece que se lo esté pasando realmente bien. Hace

botar la pelota, lo muerde todo y jalea contento. Los humanos deberiamos ser así.

Deberiamos ser felices.

Y no sé por qué no lo somos.

DAVID LYNCH

ahir vaig follar amb tu, algú dirà que no, però els meus dits van follar amb els teus.

hi han 10 o 15 passes de la porta de casa teva al llit,

impossible d’arribar, massa lluny, és millor tirar-se a terra

i follar en un racó o contra la paret, no arribarem mai, encara que un s’arrossegui i lluiti per arribar-hi. A darrere de les fotos vaig escriure algo així com: aquí ja devia coneixe’t i ja t’estimava.

10 passes insalvables, massa, massa lluny

hi ha una pel.lícula, un hombre lobo americano en Londres, (John Landis-1981), en una de les escenes, el noi- llop, que ha descobert que a les nits mata molta gent, li diu a la seva novia que s’alluny d’ell, que ell no vol i no n’és conscient, però que es transforma sense poder fer-hi res i assassina tot déu, jo sóc així.

he somiat estàvem els dos en una casa nostra i jo entrava a la cuina i estava plena de ratolins

1999- com estàs? i tu? jo t’estimo, però l’amor etern no existeix, ja t’ho he dit.

2015- hola, i com va tot? si, t’estimo, però ja saps, l’amor etern no existeix.

2033- si, si, si, i que tal? que fas ara? bé, penso que l’amor etern no existeix, ara t’estimo.