ahir vaig follar amb tu, algú dirà que no, però els meus dits van follar amb els teus.
hi han 10 o 15 passes de la porta de casa teva al llit,
impossible d’arribar, massa lluny, és millor tirar-se a terra
i follar en un racó o contra la paret, no arribarem mai, encara que un s’arrossegui i lluiti per arribar-hi. A darrere de les fotos vaig escriure algo així com: aquí ja devia coneixe’t i ja t’estimava.
10 passes insalvables, massa, massa lluny
hi ha una pel.lícula, un hombre lobo americano en Londres, (John Landis-1981), en una de les escenes, el noi- llop, que ha descobert que a les nits mata molta gent, li diu a la seva novia que s’alluny d’ell, que ell no vol i no n’és conscient, però que es transforma sense poder fer-hi res i assassina tot déu, jo sóc així.
he somiat estàvem els dos en una casa nostra i jo entrava a la cuina i estava plena de ratolins
1999- com estàs? i tu? jo t’estimo, però l’amor etern no existeix, ja t’ho he dit.
2015- hola, i com va tot? si, t’estimo, però ja saps, l’amor etern no existeix.
2033- si, si, si, i que tal? que fas ara? bé, penso que l’amor etern no existeix, ara t’estimo.
Sí, sí, i també t’assembles a l’home llop en aquesta escena, quan diu:
«¡Dios mío, estoy ardiendo! ¡Dios mío, que alguien me ayude, socorro!»
Encara és més lluny del que et penses: 16 passes com a mínim. Creus que no vaig llegir el darrera de les fotos?