Societat Doctor Alonso

Presentamos Àcid Folklòric en el festival Esdansa de Les Preses,  proyecto ganador de la convocatoria de ayudas a la creación Residansa de l’Esbart Marboleny.
Más adelante se podrá ver en la Fira Mediterranea de Manresa, Temporada Alta de Girona y en el Mercat de les Flors.

Taller intensivo de Sofia Asencio en el Local de Raravis del 31 de mayo al 4 de junio, de 10h a 15h.

información e inscripciones en:
www.raravisdanza.com 
oficinararavis@gmail.com
T-630036321

Observar, transformar

En este curso trabajaremos la idea de la observación como motor del movimiento.
Observación del espacio, observación del otro, su cuerpo y su forma de moverse y expresarse.
Aquello otro configura mi límite.
Trabajaremos la presencia como parte inseparable de un todo.
La observación que configura y reformula lo que presencia.

Como dice Alberto Caeiro, heterónimo de Pessoa:
“Soy del tamaño de lo que veo”

Sofía Asencio

Estrena al Radicals Lliure

20 de maig 20:30h.
23 de maig 18:30h.
27 i 28 de maig 22:30h.

www.teatrelliure.com

“Cuántas veces yo mismo, que me río de semejantes seducciones
de la distracción, me encuentro suponiendo que sería bueno ser célebre,
que sería agradable ser mimado, que seria brillante ser triunfal.”

  Fernando Pessoa

intérpretes 
Sofia Asencio / Mia Esteve / Ramon Giró / Luis Carlos Viejo
espacio escénico e iluminación CUBE.bz / grabación audio Nilo Gallego
producción ejecutiva Sònia Isart

coproducción Teatre Lliure, Societat Doctor Alonso
y Concello de Cultura de Ferrol

la SDA recibe el apoyo del
ConCa – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
del INAEM – Ministeri de Cultura

información y distribución:
Sònia Isart sonia@doctoralonso.org / www.doctoralonso.org
Marta Oliveres Management – M.O.M
www.martaoliveres.com / m.o.m@martaoliveres.com

Del 14  al 24 de enero se presentará Retratos, o sí yo fuera en el Centro Párraga de Murcia.

Ah! y feliz año a todos los teatroneros!!!

foto de la gran Diane Arbus

Si yo fuera, práctica de Observación nº2.
26 y 27 de octubre a las 20.h en el Aula de Cultura BBK.
Acción de Nilo Gallego y Sofia Asencio.

Retratos o si yo fuera.
Del 26 de octubre al 8 de noviembre en el Aula de Cultura BBK, Festival de teatro y danza contemporánea BAD de Bilbao.

LA SOCIETAT DOCTOR ALONSO (INTEGRADA PER TOMÀS ARAGAY I
SOFÍA ASENCIO) PORTA A LA CASA DE CULTURA UNA MOSTRA QUE
PARLA DEL RETRAT A TRAVÉS DE LA SUPLANTACIÓ. LES PROJECCIONS
QUE S’EXPOSEN A GIRONA ES VAN VEURE AL MNCARS DE MADRID.

Casa de Cultura de Girona.
Plaça de
l’Hospital, 6.
Fins al 10 d’octubre.
De dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h.
SOCIETAT DOCTOR ALONSO

EUDALD CAMPS
Sabem (o hauríem de saber) que la vo-
luntat d’alliberar-se de la carn —trans-
cendir-la—  ha estat la principal obsessió
de la nostra cultura judeocristiana tot i que
sense arribar mai a la perfecta (per defi-
nitiva) solució de Sèneca: «El menyspreu
del propi cos és un signe segur de llibertat;
pots obrir el camí a la llibertat amb una
llanceta»;  amb tot, ni el suïcidi programàtic
de Sèneca, ni el menyspreu envers la ma-
tèria de la majoria d’antics (Diògenes al
capdavant), aconseguien mitigar l’instint
de supervivència (aquell cèlebre conatus
spinozià) que conservem quasi sempre de
manera inexplicable, contracorrent, con-
tra tota lògica existencial: ens assemblem
molt més als vells de Cavafis, a aquells con-
tenidors decrèpits d’ànimes que patien el
pes de la vida mesquina que encara ar-
rossegaven però que, al mateix temps i mal-
grat el tedi, tremolaven davant la idea de
perdre-la: «desconcertades i contradictò-
ries / les animes —tragicòmiques— habi-
ten / ens els seus vells pergamins de runa».
Som animalons precaris que sobrevivim
gràcies a un joc de complicitats impensa-
ble sense la figura d’aquell «altre» (igual i
diferent a nosaltres) que ajuda a constru-
ir-nos («si una ànima es vol conèixer,
abans haurà de mirar una altra ànima»,
deia Plató); som patètics però poètics:
aquesta deu ser la condició humana.
La Societat Doctor Alonso (integrada per
Tomàs Aragay i Sofía Asencio) és plena-
ment conscient de la impossibilitat d’ela-
borar grans discursos en relació amb l’ho-
me sense tenir en compte la seva extrema
fragilitat, sense centrar-se en unes indivi-
dualitats que són, en darrera instància i per
insignificants que puguin semblar, l’àtom
que fa possible el cos social. L’exposició
«Retrats. O si jo fos» recull les històries de
vuit dones seleccionades pels artistes ar-
reu del món amb la finalitat de fer-los un
retrat. El procés de realització és un dels ele-
ments més interessants del projecte: es
tractava de compartir amb elles la seva vida
quotidiana, de conèixer els seu entorn
immediat, els amics, la família… fins a la su-
plantació final (d’aquí el O si jo fos).
En tots els videoretrats (la mostra és formal-
ment molt acurada) la dona que hi apa-
reix és una Sofia Asencio transmutada
per a l’ocasió.
I és en aquest punt on el principal risc
de l’invent esdevé el seu gran mèrit: allò
que hauria pogut ser un altre pamflet
alliçonador sobre qüestions identita-
ries (aquell feixuc discurs sobre «l’altre»
que sol ser pura impostura), es con-
verteix en un calidoscopi humà que
destil·la autenticitat, gràcies, en gran
mesura, que l’engany és sempre per-
fectament visible. Asencio se’ns mos-
tra vestida amb la roba d’un altre, a la
casa d’un altre, al jardí d’un altre i, el
que pot resultar més sorprenent, amb
les emocions d’un altre: el punt àlgid
de l’exposició arriba quan l’artista em-
patitza tant amb la seva suplantada que
plora obertament mentre escolta una
cançó que mai va ser pensada per a
ella. El procés de suplantació deixa pas
a una identificació plena que és, per ex-
emple, la que fa possible la vida ètica
entre els mortals.
Una de les característiques més inte-
ressants de la Societat Doctor Alonso
es el fet de plantejar-se cada especta-
cle o projecte partint de zero amb la fi-
nalitat de reinventar el seu llenguatge
cada vegada. En aquest sentit, la bar-
reja de gèneres, formes escèniques i ti-
pus de gent als seus treballs és una
constant que sobta per la seva sobrie-
tat. De fet, ells mateixos expliquen
que els agrada «plantejar l’escena com
un lloc on col·locar, allà on hi hauria
d’haver espectacularitat, el menys es-
pectacular, i crear així una poètica del
patetisme». D’això es tractava: de ser
patètics però poètics amb la finalitat
darrera de conviure amb els nostres
pergamins i amb la presència neces-
sària i inapel·lable dels altres. La mos-
tra de la Casa de Cultura —provinent
del MNCARS de Madrid—, les setze
pantalles que s’hi exposen, és una ex-
cel·lent oportunitat per visualitzar
aquesta reconciliació.

…. bueno … por fin …

GRAN MAGASIN !!!

mambo 62 - grand magasin

la maison en chantier - grand magasin

tempo 133 - grand magasin

pause - grand magasin

 Hola, muy buenas. Estamos en Elche, dos semanas en residencia de creación en l’Escorxador iniciando un nuevo proyecto sobre el cuerpo colectivo.

Nos vamos a Motpellier a hacer Volumen II

Martes 30 de junio a las 14.30h

Salle 3
Accès : Bus n°11 – arrêt Figuerolles
5, rue Reynes – 34 000 Montpellier
Entrée libre – réservation conseillée
04 67 92 55 98 / 06 08 01 43 81