EN CONTRA DE LA CONCENTRACIÓ CULTURAL I EL MODEL DE CIUTAT NEOLIBERAL DE L’ACTUAL GOVERN A BARCELONA
CAMPANYA, MANIFEST I ESDEVENIMENT PÚBLIC: Dissabte 14 de juny de 18h a 21h
La Xarxa d’Espais Comunitaris, la XES, Teatre Arnau, Antic Teatre, Nau Bostik i Federació d’Entitats Amigues de Can Carol i Consolat, iniciem una campanya d’incidència i fem una crida a tots els col·lectius i entitats culturals i comunitaris de la ciutat a adherir-s’hi: La cultura és un dret, no un negoci. No a la concentració cultural i el model de ciutat neoliberal.
La campanya té com a tret de sortida el manifest “Barcelona expulsa la cultura que no es ven” i un esdeveniment públic el dissabte 14 de juny de 18h a 21h als Jardinets El Talia, a l’Avinguda Paral·lel amb Borrell (Paral·lel.100). En aquest acte organitzat des de la xarxa, gaudirem de diferents propostes d’arts vives i es realitzarà la lectura del manifest.
1. QUÈ DENUNCIEM?
Denunciem que el govern actual de la ciutat de Barcelona ha optat per un model de gestió cultural i urbana que es desentén de la vida quotidiana dels barris i de la cultura de base, per apostar per la concentració de recursos públics al servei de grans esdeveniments, equipaments elitistes i dinàmiques de mercantilització i privatització de l’espai públic.
Aquest model prioritza els interessos del sector turístic i de l’economia neoliberal per sobre del dret a la cultura, del teixit local i dels projectes comunitaris arrelats. A través de polítiques opaques i desequilibrades, s’ha anat debilitant el paper transformador i cohesionador de la cultura comunitària i participativa, i s’ha marginat la seva contribució essencial a la vida dels barris. En moltes ocasions, la política cultural del PSC no es diferencia gaire de la d’altres partits com el PP en ciutats com Saragossa o Madrid, on no s’aposta per la cultura comunitària, el diàleg ni els drets culturals. S’imposa, en canvi, un model basat en la privatització i la concentració dels recursos culturals.
Veiem amb preocupació com es consolida un model de ciutat que converteix la cultura en eina de màrqueting urbà, expulsant les veïnes, precaritzant les pràctiques culturals autònomes i afavorint una política allunyada de la ciutadania, en detriment de la democràcia cultural.
Aquest escenari suposa un atac frontal als drets culturals, a la cohesió social i al reconeixement dels espais de creació i participació comunitària.
2. QUÈ DEMANEM?
- Menys macroesdeveniments, més cultura de barri. Cal redistribuir els recursos públics cap a iniciatives culturals de proximitat i transformadores.
- Descentralització real. Volem que la ciutadania i les entitats comunitàries participin activament en les polítiques culturals.
- Cultura com a eina social. Reivindiquem la cultura comunitària i no comercial com a clau per al benestar i l’arrelament local.
- Un nou model cultural de ciutat. Proposem un procés participatiu i inclusiu, amb un consell ciutadà amb poder real de decisió.
- Respecte als espais de cultura comunitària. Cal defensar projectes que no tenen la seva continuïtat garantida, com el Teatre Arnau, Antic Teatre, RAI o la Nau Bostik, exemples d’un model cultural just i col·lectiu. Recuperar la gestió cívica del Casal de Joves Girapells i la de l’Espai Canals Junyer (Consolat).
3. QUÈ ESTÀ PASSANT A LA CIUTAT?
- Laboratori d’Art Urbà a Nou Barris
Un projecte de gairebé 1 milió d’euros adjudicat a una promotora privada,(Barcelona Events Musicals, l’empresa organitzadora del Festival Cruïlla i gestora de El Molino) amb l’objectiu declarat de fer el barri més “atractiu” per al turisme. Denunciat per la AAVV de Nou Barris, aquest projecte exemplifica com la cultura s’utilitza per revalorar el territori a favor dels interessos immobiliaris i turístics.
- Concentració d’equipaments a Montjuïc
Amb prop de 100 milions d’euros gestionats per grans institucions públiques i privades, Montjuïc exemplifica la desigual distribució de recursos culturals. Els projectes de base, amb implicació territorial, no reben ni el 10% d’aquest finançament.
- Increment dels pressupostos dels grans equipaments
El MNAC, MACBA i altres equipaments han rebut ampliacions de pressupost per valor de 120 milions d’euros. Aquests espais, amb governances opaques i poc arrelament territorial, sovint han estat rebutjats per plataformes veïnals que denuncien la seva desconnexió amb la realitat local.
- Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació Barcelona
Finançat amb fons europeus, aquest pla contempla 19 projectes que reforcen la lògica turística de la ciutat, sense consultar els barris afectats. Lluny de sostenibilitat real, aquest pla consolida un model de greenwashing que agreuja la gentrificació.
- Remodelació de la Fira i ampliació del MNAC
Amb una inversió de més de 500 milions d’euros, aquests projectes avancen sense participació ciutadana ni respecte pels plans comunitaris dels barris implicats. Només un 10% de la superfície prevista per a la Fira serà per habitatge social.
- Museu Thyssen al Passeig de Gràcia
La implantació d’un nou museu privat, amb el suport institucional de l’Ajuntament, evidencia l’aposta per un model de ciutat aparador, que prioritza l’elitisme cultural per sobre de la cultura de proximitat.
- Presentació del Pla Turístic als agents econòmics, no als barris Un pla dissenyat amb fons europeus per captar més congressos i enfortir els museus com a pols turístics, sense interlocució amb les plataformes veïnals ni reconeixement de l’impacte negatiu en la vida quotidiana dels barris.
- Teatre Arnau
Malgrat haver estat objecte d’un procés participatiu exemplar i àmpliament reconegut, el govern actual rebutja la gestió comunitària acordada i busca alternatives alienes al teixit veïnal. La Coordinadora d’Entitats del Teatre Arnau, amb anys de trajectòria, denuncia la vulneració del consens ciutadà.
- Espai Canals Junyer a Vallcarca
L’edifici de l’antic Consolat de Dinamarca, cedit a la Diputació per a ser un espai cultural de proximitat ha estat adjudicat a una empresa externa sense arrelament territorial, tot i l’exitosa gestió temporal per part de la FEACCC, federació d’entitats del barri de Vallcarca. La falta de criteris de proximitat, experiència i comunitaris al plec de condicions evidencia la falta de compromís cap a la cultura i gestió comunitària de proximitat.
- Antic Teatre
L’Ajuntament ha anunciat l’inici del procés d’expropiació del local de l’Antic Teatre, al carrer Verdaguer i Callís 12. Aquesta decisió no és fruit d’una voluntat institucional espontània, sinó del treball sostingut, la pressió i l’organització política de l’equip de l’Antic Teatre que l’ha fet possible durant més de vint anys. Exigim la participació directa i vinculant de l’Antic Teatre en la definició del futur d’aquest espai, per garantir-ne la continuïtat real i no només simbòlica. Qualsevol altra fórmula seria una despossessió cultural inacceptable. No ens aturarem fins que aquest espai sigui reconegut com una Casa de Cultura o Fàbrica de Creació, amb una gestió que reflecteixi els valors i la lluita que l’han fet néixer.
- Nau Bostik
La Nau Bostik, després de 10 anys de lluita i aposta per un model de gestió comunitària, segueix tenint un futur incert. Per això reclamem la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament de Barcelona i la seva cessió a l’Associació Cultural Nau Bostik. Un equipament públic sota gestió comunitària, que consolidi el projecte amb l’autogestió com a tret d’identitat fortament vinculat al barri de La Sagrera.
Continuarem treballant per una ciutat on la cultura sigui un dret, no una mercaderia. Exigim interlocució directa i urgent amb el govern municipal per defensar un model de ciutat basat en la democràcia, l’arrelament i la justícia cultural.
ESDEVENIMENT I JORNADA PRESENTACIÓ MANIFEST
# La cultura és un dret, no un negoci
Espectacle familiar, cabaret, arts vives i música. Lectura del Manifest.
�� Dissabte 14 juny
�� 18h – 21h
��Jardinets El Talia (Paral·lel 100)
CONTACTE
Per a més informació, entrevistes o declaracions, contactar amb:
Javier R. (XEC)
625185081 / javierrodrigo463@gmail.com
MATERIAL GRÀFIC
https://drive.google.com/drive/folders/1GHnFSjkEoxqNiehx-CEl5q3nUhj_6UQs?usp=s haring
Em sembla perfecte manifestar-se en contra del model cultural, però convindria ser curós amb el que s’argumenta. El Laboratori d’Art Urbà s’ha adjudicat a una UTE on la promotora del Cruïlla té només el 33%. I per altra banda, podem carregar els neulers contra empreses com BEM però són de les poques promotores independents amb un cert voleum que ens queden a Barcelona. No serien exemple de model neoliberal, precisament.