Precio = 10€

Hacen punk con instrumentos de folk, añaden toques de psicodelia, nihilismo, sarcasmo, ternura … Escriben las letras con un revólver en el bolsillo y, con percusiónimpensable, un cello que suena como un contrabajo y una guitarra acústica pasada por un amplio Vox, se disponen a emular los Byrds, roban acuerdos a Pete Townsend, se inspiran en George Harrison y, si hace falta, inyectan ritmos brasileños. Acusticus replica es el título del disco que han editado con Bankrobber, un cuartotrabajo que significa la consolidación de uno de los grupos de pop-rock másinteresantes de la escena catalana. Aportando talento e ideas a partes iguales, el trío Le Petit Ramon se ha estabilizado y, liderado por Ramon Faura, se completa con laviolonchelista Elvis JV y el percusionista Xavi Tasies.

Faura es uno de los músicos más inquietos de Barcelona. Forjado en la escena mod(con Los Interrogantes), pasó después por grupos como The Blue Tibidabo HillCompany y por el heterodoxo The Azucarillo Kings hasta que, con el nuevo milenio, apostó por su proyecto personal. Acusticus replica, dicen, es “la respuesta subversivaal crapulisme ilustrado de los discos anteriores”. Con la ciudad como escenarioinsoslayable, las letras hablan de declaraciones de amor en hoteles de lujo, de la histeria de las esperas interminables en los aeropuertos e hipermercados, de odas al honor de caballería desprestigiado por la internacional tendera, de las residencias geriátricas, los poetas que se estrellan contra la miseria administrativa, de la desvergüenza de la clase política en caída libre, de las batallas domésticas … De todo.

Le Petit Ramon son:
Ramon Faura: Voz y guitarra
Elvis JV: violonchelo
Xavi Tasies: percusiones marcianas

Preu = 10€

Fan punk amb instruments de folk, hi afegeixen tocs de psicodèlia, nihilisme, sarcasme, tendresa… Escriuen les lletres amb un revòlver a la butxaca i, amb percussió impensable, un cello que sona com un contrabaix i una guitarra acústica passada per un ampli Vox, es disposen a emular els Byrds, roben acords a Pete Townsend, s’inspiren en George Harrison i, si cal, hi injecten ritmes brasilers. Acusticus replica és el títol del disc que han editat amb Bankrobber, un quart treball que significa la consolidació d’un dels grups de pop-rock més interessants de l’escena catalana. Aportant talent i idees a parts iguals, el trio Le Petit Ramon s’ha estabilitzat i, liderat per Ramon Faura, es completa amb la violoncel·lista Elvis JV i el percussionista Xavi Tasies.

Faura és un dels músics més inquiets de Barcelona. Forjat en l’escena mod (amb Los Interrogantes), va passar després per grups com The Blue Tibidabo Hill Company i per l’heterodox The Azucarillo Kings fins que, amb el nou mil·lenni, va apostar pel seu projecte personal. Acusticus replica, diuen, és “la resposta subversiva al crapulisme il·lustrat dels discos anteriors”. Amb la ciutat com a escenari indefugible, les lletres parlen de declaracions d’amor en hotels de luxe, de la histèria de les esperes interminables als aeroports i hipermercats, d’odes a l’honor de cavalleria desprestigiat per la internacional botiguera, de les residències geriàtriques, dels poetes que s’estavellen contra la misèria administrativa, del desvergonyiment de la classe política en caiguda lliure, de les batalles domèstiques… De tot.

Le Petit Ramon són:
Ramon Faura: Veu i guitarra
Elvis JV: violoncel
Xavi Tasies: percussions marcianes

Precio = 10€

Serenata para Orquesta mecánica

L’Estruch fue, hace años, una fábrica de tejidos. Ahora, CaboSanRoque ha propuesto convertirla en una fábrica de galletas diferente. Turno de noche es un espectáculo teatral-musical, autodefinido como Serenata para orquesta mecánica, donde los operarios del grupo detienen la producción de dulces, desmontan la máquina y, en el fragor de la batalla con los pistones, motores, válvulas, poleas y cintas transportadoras, crean una orgía de sonidos. Con la imaginación y espectacularidad que los caracteriza, los CaboSanRoque aparcan la harina y el azúcar y empuñan las partituras. Todo el mundo es invitado a dar una poética mordisco a sus canciones.

Preestrenado el Temporada Alta de Girona, el espectáculo incluye también un audiovisual que permite reconocer cómo funcionaba la máquina cuando fabricaba galletas “de verdad”. También sigue el proceso por el cual los cinco componentes deCaboSanRoque lograron la transformación de la máquina en el gran pulmón musical que es ahora. CaboSanRoque nació en 2001 como “orquesta de sala y comedor” y, desde entonces, el grupo ha profundizado en la música inventando nuevos instrumentos a partir de objetos encontrados. La poesía, la melodía y un ingenio ilimitado hacen que sus actuaciones despierten zonas de la mente que a menudo están demasiado dormidas. Todos los miembros de la formación son músicos, artesanos y operarios de este curioso universo sonoro. Aparte de sus propias producciones, los miembros del grupo son llamados a participar en otras producciones como exposiciones, música para danza (compañías Nats Nus y Àngels Margarit), músicas para animaciones, caretas televisivas y otras producciones musicales.

Autor: CaboSanRoque
Intérpretes: CaboSanRoque (Roger Aixut, Ramon Garriga, Alberto Mezquíriz, Josep Seguí y Laia Torrents)
Composición musical y creación orquesta mecánica: CaboSanRoque
Producción: CaboSanRoque, Centro Párraga y Festival Temporada Alta

Preu = 10€

Serenata per a Orquestra mecànica

L’Estruch va ser, fa anys, una fàbrica de teixits. Ara, CaboSanRoque s’ha proposat reconvertir-la en una fàbrica de galetes diferent. Torn de nit és un espectacle teatral-musical, autodefinit com a Serenata per a orquestra mecànica, on els operaris del grup aturen la producció de dolços, desmunten la màquina i, en el fragor de la batalla amb els pistons, motors, vàlvules, politges i cintes transportadores, creen una orgia de sons. Amb la imaginació i espectacularitat que els caracteritza, els CaboSanRoque aparquen la farina i el sucre i empunyen les partitures. Tothom és convidat a clavar una poètica queixalada a les seves cançons.

Preestrenat al Temporada Alta de Girona, l’espectacle inclou també un audiovisual que permet reconèixer com funcionava la màquina quan fabricava galetes “de veritat”. També ressegueix el procés pel qual els cinc components de CaboSanRoque van aconseguir la transformació de la màquina en el gran pulmó musical que és ara. CaboSanRoque va néixer l’any 2001 com a “orquestra de sala i menjador” i, des d’aleshores, el grup ha aprofundit en la musica inventant nous instruments a partir d’objectes trobats. La poesia, la melodia i un enginy il·limitat fan que les seves actuacions despertin zones de la ment que sovint estan massa adormides. Tots els membres de la formació són músics, artesans i operaris d’aquest curiós univers sonor. A part de les seves pròpies produccions, els membres del grup són cridats a participar en altres produccions com ara exposicions, música per a dansa (companyies Nats Nus i Àngels Margarit), músiques per a animacions, caretes televisives i altres produccions musicals.

Autor: CaboSanRoque
Intèrprets: CaboSanRoque (Roger Aixut, Ramon Garriga, Alberto Mezquíriz, Josep Seguí i Laia Torrents)
Composició musical i creació orquestra mecànica: CaboSanRoque
Producció: CaboSanRoque, Centro Párraga i Festival Temporada Alta