Carnícula
Julia Irango – 10 de octubre en Proyecto Inestable
Obra de dansa per a quatre cossos que proposa la contemplació d’un paisatge tou.
És estiu. Em sent enfront del riu d’una ciutat europea. Note com les meues cames es deformen en asseure’s, com la meua massa s’estén i s’aplana. El palmell de la meua mà, ben oberta, no acaba de poder abastar la superfície de les meues cuixes quan estic asseguda. Fa molta calor, la meua carn sembla més flàccida que de costum, com si l’ambient m’estiguera cuinant, com si fos jo l’element principal d’un estofat. En el gest d’eixugar-me la suor del front em trobe amb el meu escot: traspue. Anit vaig encendre un ciri ací mateix i va acabar escampat per la pedra. Podria a mi passar-me el mateix? Em concentre en això. Sent un lleuger mareig i em concentre en la meua carn ablanida, en l’acte d’ablanir-me. Salive.
Mes informació i entrades.
