Del 23 al 26 de enero el la Fundació Joan Brossa
EXORCISMES, PATRIMONI I PERFORMATIVITAT és un projecte transversal del Centre de les Arts Lliures. Amb aquesta aposta treballem des de la indisciplina i sense jerarquies entre diferents arts per posar a disposició de la creació contemporània el patrimoni material i immaterial de Joan Brossa. D’aquesta manera, s’incentiva una manera de fer brossiana: el gest i l’actitud radical vers la creació artística.
Els artistes convidats tenen el repte de fer una lectura pròpia de Brossa, que poden prendre lliurament, a través de l’escenificació, la performance o l’acció. Els artistes, que provenen de l’escena, les arts visuals, l’art sonor o la poesia experimental, es troben en diversos punts de la seva trajectòria i dibuixen un ampli ventall d’imaginaris i repercussió ben diferents per a un públic que vulgui deixar-se portar per allò fascinant i, potser, fins i tot irreverent.
D’aquesta manera volem extreure allò inamovible, allò que conserva i que converteix en museu fix de l’obra de Brossa per donar-li vida de nou. I és en aquesta direcció que, més enllà del llegat del poeta, des del Centre de les Arts Lliures volem fer una reflexió més àmplia sobre el que considerem patrimoni i la manera i com el tractem culturalment. En definitiva: el que proposem és, des de les arts vives, despetrificar el nostre llegat.
Des del 23 fins al 26 de gener, i en especial per la seva intensitat el cap de setmana 25-26, tot el Centre de les Arts Lliures es converteix en un espai inesperat on tot és possible i on la ironia i el gest Brossa transformaran la percepció que tenim del llegat i del propi poeta. També formen part del programa EXORCISMES, PATRIMONI PERFORMATIVITAT les propostes de Marta Pazos (que sota el títol Astral es va poder veure a principis del mes de novembre a la Brossa), i la que oferirà el mes de juny Raül Refree.
PROGRAMACIÓ:
QUI DIU FOC, DIU FLAMA | Juana Dolores
Sobre l’apropiació, la instrumentalització i la desarticulació política que exerceix la burgesia envers la figura de Joan Brossa i la seva obra artística. A partir dels poemes visuals Elegia al Che (1967) i Oda a Marx (1983), el poema La gent no s’adona del poder que té (1970), el llibre de sonets Qui diu foc, diu flama (1978 – 1984), entre d’altres.
HAS VIST L’OMBRA QUE ACABA DE PASSAR PEL FONS DE L’ESCENARI? | Los Detectives
Qui ha vist l’ombra que acaba de passar pel fons de l’escenari? Era una ombra o una altra cosa? No us resultava familiar la seva figura? Performance itinerant que explora el present amb el llegat de l’artista.
AAAARRGGGHH!! | Alba Rihe
Mitjançant un ordinador que activa sons, grava i loopeja l’instant, Alba Rihe presenta un concert performatic coral influenciat per l’imaginari de Brossa.
PIERROT LE FIU
Júlia Barbany i Núria Corominas
A través de la figura clàssica del Pierrot, pallasso naïf i melancòlic, Júlia Barbany i Núria Corominas uneixen imaginaris per tal d’expandir els seus temes preferits; la depressió i el ridícul, per mitjà d’una estètica kitsch i d’una ètica drag.
OINT. GERUNDI DEL VERB OIR | Guillem Llotje
Aquesta proposta parla de “dubtes de coneixement”, “viatges a l’escepticisme”, desorganitzacions de llenguatge i del sistema de disciplines, canvis en les regles de joc que ens permeten portar allò que no es pot expressar al nostre llenguatge.
LA POESIA ÉS PELS VIUS | Oriol Sauleda
Clamen que la poesia és pels vius i esperen que si estan tota la nit en estat de concentració, fent música i llegint obra seva, desactiven el còrtex prefrontal per entrar en un estat hipnagògic i envien ectoplasma perquè Joan Brossa aparegui i se’l pugui percebre.
DOS I LA SOLFA SI RE | Maria Sevilla i Eloi el Bon Noi
Joan Brossa, il·lusionista de la paraula, coneixia prou bé la funció social de l’art, i és des d’aquí que Maria Sevilla Paris i el músic i Eloi el Bon Noi el convocaran: des de la sextina com a artefacte sonor, i des de l’artefacte com a mecanisme de contrapoder.
CANTAUTOT, THE BEAST OF JAUJEJE*****SUITE NUM.01 | Jaume Clotet
Un concert mutant que vibra entre el pop, l’humor i l’imprevist, on es barreja pop, humor, playback buit, covers impossibles i karaokes desconcertants. Tot activat per un centaure inquiet que combina sons, objectes i bromes com un escultor de l’imprevist.
Més informació: Fundació Brossa
Read More
