Dijous de veu i paraula és el programa del Santa Mònica dedicat a propostes que exploren la simbiosi entre la veu i el llenguatge amb recitals, lectures i performances en viu. La programació gira al voltant de temàtiques, gèneres i formats que posen en relleu els límits i les possibilitats de la veu i el llenguatge en la creació.
Cada dijous, a les 19h, amb entrada gratuïta, el públic és convidat a descobrir propostes de petit format que no troben lloc fàcilment en les programacions d’altres espais públics. Es presenten a la Sala Bar, una sala petita situada a la primera planta de l’edifici, un espai sense escenari, sense barreres entre artistes i públic, amb cadires i sofàs, en un ambient distès.
Durant aquest mes de maig hi trobarem Núria Corominas amb Disparar-se un tret al peu (7 de maig), Ismael Sempere i Rubén Martí amb Batre (14 de maig) i Francesca Vadell Cubells i Ramon Bonvehí Rosich amb Això no té remei (28 de maig).
La programació de Dijous de veu i paraula està curada per diversos col·lectius artístics, creadores i entitats (Carla Rovira, Sònia Moya, Mar Nicolás, Marta Pol Rigau, a cobert, Veus Lliures, PEN Català, Sodepau i BCN ImproFes), un exercici de curadoria col·lectiva amb la intenció declarada de fomentar la diversitat i la pluralitat de mirades, veus i l’intercanvi de públics.
Disparar-se un tret al peu de Núria Corominas (7 de maig)
“Escriuré, cantaré i faré un ritual amb budells de vaca”. Això és tot el que pot desvetllar la Núria Corominas sobre la proposta que presentarà el proper dijous.
Més enllà de formar part de Las Huecas, Núria Corominas també signa els seus propis treballs en solitari, com el seu recent Un xai ha creuat el desert. I no és el primer cop que la veiem a la Sala Bar del Santa Mònica, fa dos anys va actuar en un altre Dijous de veu i paraula amb Lumpen de l’amor, acompanyada de Frances Ribes Renshaw. Aquest cop l’acompanyaran el sintetitzador d’en Dani Ruiz i la veu d’en Joel Beltrán.
Olga Fusté, de PEN Català, l’organització curadora d’aquesta sessió, explica que “en alguns casos busquem artistes d’aquí per a interpretar textos d’autors i autores perseguits o represaliats arreu; tal com vam fer, per exemple a Poemes des de la presó, en què Biel Mesquida i Toni Cuenca van posar veu i música a textos dels bielorussos Katsiarina Andréieva, Maksim Znak i Olga Búbitx; en el marc dels actes del PEN pel Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit del 2025”. Però en altres ocasions el PEN convida a artistes que admiren i els demanen que aportin la seva visió sobre la llibertat d’expressió, la censura o els drets lingüístics. “Fruït d’això, Carla Rovira, per exemple, va fer una peça fantàstica el 2024 sobre precarietat laboral i mala qualitat informativa a Monocultiu informatiu i, dijous vinent, Núria Corominas en companyia de Dani Ruiz i Joel Beltrán abordaran el tema de l’autocensura a la reflexió poètica Disparar-se un tret al peu“. I per què la Núria Corominas? “Doncs perquè ens sembla que és una creadora potent i valenta que es pren temps per als processos i no defuig les complexitats. Tot plegat, amb humor”.
Disparar-se un tret al peu “té a veure amb una reflexió poètica al voltant de tot allò que no es troba en l’ordre de ser dit. A vegades deixem de parlar per no perdre allò que tenim: la posició, el reconeixement, l’estatus, la feina. A vegades deixem de parlar per dir la veritat, però seguim parlant: amb eufemismes, fal·làcies, paraules trampa o clau, metàfores dolentes, mentides i veritats a mitges. A vegades, però, algú parla per dir la veritat”.
Batre. Cantar per treballar, cantar per resistir, d’Ismael Sempere i Rubén Martí (14 de maig)
Nerea Campo, de l’equip d’acobert, espai de creació, producció i investigació ubicat al poble de Moià, explica així les raons per programar Batre al Santa Mònica: “ens interessava portar a un entorn hiperurbà com el del Santa Mònica una proposta que ens reconnectés amb la terra i amb les memòries del treball agrícola”. La proposta del poeta i actor Ismael Sempere (Premi València de poesia en valencià el 2024 pel seu llibre Venien i se m’enduien) i el contrabaixista Rubén Martí (músic de jazz format a València i a Cuba) “recupera el cant de batre valencià —un cant de feina que marcava el ritme dels animals i acompanyava les tasques del batre del cereal— i el transforma des de la poesia, la paraula i la música, a través de la mirada de dos artistes joves interessats en la memòria del treball al camp valencià”. I afegeix: “ens interessa especialment perquè posa en valor una tradició popular compartida i reforça els vincles culturals entre territoris dels Països Catalans”.
Això no té remei. el podcast d’inspiració trementinaire, de Francesca Vadell Cubells i Ramon Bonvehí Rosich
La parella d’actors catalans parteixen de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixén per a reivindicar “la saviesa popular, l’arrelament al territori i la transmissió oral com a antídots contra la desconnexió dels nostres temps” en aquest espectacle estrenat a la Fira Mediterrània de Manresa el 2025.
Les trementinaires eren dones originàries de zones de muntanya que antigament es dedicaven a la recol·lecció d’herbes i olis essencials per a elaborar remeis que després venien pels pobles de Catalunya seguint unes rutes que recorrien a peu en companyia d’una aprenenta. Acostumaven a fer dos viatges anuals, en les èpoques de menys feina al camp: un a la tardor fins el Nadal i un altre després de matar el porc fins a Pasqua. Durant la ruta les trementinaires dormien a cases que les allotjaven a canvi dels seus remeis. La darrera trementinaire documentada va estar en actiu fins els anys vuitanta del segle passat.
Amb format de pòdcast en directe, tirant d’humor i participació del públic, aquesta peça, seleccionada per la Carla Rovira, “esdevé un punt de trobada únic on recollim remeis, històries i complicitats”. El pòdcast inclou l’entrevista a una remeiera escollida cada cop en el lloc on es presenta.
Tal i com diuen Francesca Vadell Cubells i Ramon Bonvehí Rosich, “en una societat accelerada i individualista, potser el veritable remei és retrobar-nos en comunitat”.
Dijous de veu i paraula és una programació germana dels Dimarts de vídeo i els Dimecres de so i cos, que es desenvolupen també a la Sala Bar durant tot l’any.
Rubén Ramos Nogueira
