A la comunitat de la dansa a Catalunya

Arribo a casa trist després d’una jornada de treball al Graner que ha culminat amb una reunió per repensar la FID 2016 (la Finestra d’Internacionalització de la Dansa de Catalunya). He assistit a la reunió perquè al desembre de 2015 vaig ser un dels 8 artistes seleccionats a formar part d’aquesta finestra i l’experiència, tot i que va ser molt intensa i esgotadora durant molts mesos (fins i tot abans de que decidís presentar-m’hi), ha sigut molt enriquidora i he après molt durant tot el procés.

Us escric per veure si aconsegueixo posar-vos cachondxs perquè em sembla molt trist que en una reunió com la d’avui només hi siguéssim 10 persones:  3 que són de l’equip del Graner (Cristina Alonso, Elena Carmona i Raquel Tomàs), el Raül Perales, la Fanny Benages, el César Compte (APdC) i la Beatriu Daniel, i d’artistes erem l’Àngels Margarit, i el Pere Faura i jo que veniem amb la voluntat de passar el relleu i l’experiència apresa en l’edició anterior.

ON SOU?

Quan veig que el sector no reacciona a una crida per millorar les condicions davant d’una situació tan precària on s’hi està posant sobre la taula un pressupost que cap comunitat espanyola té ni de lluny per acompanyar i ajudar a donar visibilitat al que estem fent i una experiència i metodologia que s’ofereix de manera generosa perquè així ha sigut generada, no m’explico què està passant i la única resposta que se m’acut és que no hi ha la necessitat de generar una nova FID.

La voluntat del Graner de traspassar, després de 3 anys consecutius, el projecte de la FID, amb un pressupost ja apareulat per part de la Generalitat, per tal de poder oferir la possibilitat a una part del sector que no sigui la que aglutina unes maneres de fer particulars com les que es s’han acompanyat fins ara, perquè entén que la FID és un projecte del sector de la dansa a Catalunya i no d’una parcel·la en particular, em sembla d’una ètica professional molt lloable (o de sentit comú, vaja). Però sembla que el compromís no acompanya.

Amb aquesta entrada no tinc més intenció que la d’animar-vos a prendre responsabilitat col·lectiva i personal cap a una professió que totxs estimem.

I benvinguts siguin els comentaris i obrir debat, això sí que em faria feliç!

¡Adelante con los faroles!

Esta entrada fue publicada en General. Guarda el enlace permanente.

4 Respuestas a A la comunitat de la dansa a Catalunya

  1. sandra dijo:

    Hola Aimar,
    Jo no he estat convocada a cap reunió, em sona alguna cosa de la finestra i del traspàs però ningú m’ ha convidat i no creia que estigués obert a tothom, més bé pensava que desde el graner feien la convocatoria, poder es un malentés. Si més no, dir-te que estaré encantada de participar en el que calgui i ofereixo la meva no-expreriència en finestres a la causa!. Gràcies pel missatge.

  2. Hola Sandra,
    la convocatòria, com totes les anteriors, va ser pública y oberta.
    Me n’alegro que estiguis encantada de participar, genial, però jo no coordino res.
    Salut!

  3. No sé les raons que cadascú pot tenir per decidir assistir o no a la reunió convocada. En tot cas, són legítimes de cadascú. El projecte FID pots ser un projecte de sector sempre que així es decideixi. La manera de portar la FID durant l’any passat, m’ha semblat del tot oberta i transparent. Potser hi ha una part del sector que no se sent representada o identificada, però això no vol dir que no sigui una proposta de sector; ho és pels mecanismes de funcionament i pel finançament que té. El grau d’implicació de cadascú a la FID és opcional, i cadascú n’és responsable d’això, i no crec que s’hagi de fer responsable a la FID (que és o podria ser de tots), de la manca massiva de participació del sector.
    Aimar, em sap greu que sortissis amb aquest sentiment de tristor. Jo aposto per projectes de cohesió i unió del sector; sempre ho he fet i així ho vaig expressar a la reunió. I quina resposta vaig tenir? quin feed-back? quina opinió es va generar per exemple sobre la meva proposta? Doncs tampoc ho sé… I no és intenció meva fer d’aquest tema una qüestió personal, tot el contrari… hi ha voluntat per part del sector d’articular un projecte més gran? hi ha intencio de pensar en la dansa “catalana” com un tot? Amb tota la seva riquesa i diversitat?

  4. Pingback: REUNIÓN FID16 | Aimar Pérez Galí

Los comentarios están cerrados.