T E A T R O N

Extracto del artí­culo de Roger Bernat “Sónar ha mort, visca l’LP” publicado en EL MUNDO el 26 de marzo de 2007 en el que se comentan cosas que están pasando en  TEATRON.

A aquests festivals cal afegir la creixent comunitat d’internautes que ha comení§at a formar-se al voltant d’espais com www.tea-tron.com. Al marge dels grans mitjans de comunicació, aquestes comunitats amplien els debats posteriors als espectacle amb personatges com Quim Pujol “el crí­tic amb perruca” que, tot i exercint la crí­tica amb rigor i atenció, reivindica una mirada múltiple i compartida amb la resta d’espectadors, exercint el seu rol des d’una posició inèdita en el nostre panorama. De la mateixa manera que els espectacles han deixat de voler representar una idea tancada de bellesa, la nova crí­tica renuncia a fer judicis de valor i, en canvi, amplia la lectura dels espectacles oferint-ne un correlat textual. En aquest sentit és interessant apropar-se a l’espai anomenat “crí­tica de la crí­tica” on els textos dels crí­tics de la premsa escrita són analitzats posant en evidència la gran quantitat de clichés i llocs comuns que han esdevingut necessaris per a aquells incapaí§os d’enfrontar-se a uns espectacles que reclamen una altra mirada. Estem davant d’una nova crí­tica nascuda per a un nou teatre en un món nou cada matí­.

El artí­culo completo en FFF – Las páginas amarillas de Roger Bernat