Aquest divendres 10 i dissabte 11 després de “Salomania” i “Los micrófonos” la música que sonarà mentre prenem la sopa ha estat escollida per María Jerez en relació amb el procés de la seva nova peça “Ba-deedly-deedly-deedly-dum-ba-boop-be-doop” que es presentarà el divendres 9 de maig a les 20h30 a la Secció Irregular. D’altra banda, en relació a “Los micrófonos” de Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol compartim aquí el documental de Jacinto Esteva “Lejos de los árboles” (1972). Aquest documental és un altre exemple de com la cultura popular nodreix sovint la cultura contemporània.
“Lejos de los árboles podria haver nascut i ser presentada al públic com una denuncia de l’atavisme i la inèrcia que sobrevivien a l’Espanya desarrollista dels anys 1970, però de fet és un retorn en tota regla a un dels temes centrals de les avantguardes del segle XX: l’alteritat, els altres móns que són en aquest, el més enllà que és aquí, les portes o trapes a través de les quals es pot tenir accés a altres universos humans ocults o invisibles, habitats per les dimensions més opaques de la condició humana. A l’altra banda del límit es troben aquells que hem anomenat primitius, bàrbars o salvatges, però també aquells que, més propers, als afores, encarnen allò que és arcaic, elemental, i alhora desmesurat. Però també existeixen altres límits, ara interiors, des dels quals allò que és inconcebible s’expressa com una part immanent a la pròpia vida urbana. Format com a urbanista i arquitecte, amb Lejos de los árboles Esteva va voler contribuir a desmentir el fals divorci entre el món rural i el món urbà, i a reflexionar d’una altra manera sobre la ciutat, tot mostrant com s’hi agiten les forces mateixes d’allò que és diferent i d’allò que és incalculable.”
Manuel Delgado, El arte de danzar sobre el abismo: Jacinto Esteva.
