Tant Ryan Rivadeneyra com Cris Blanco inauguren aquesta temporada de la Secció Irregular amb treballs basats en l’heterogeneïtat i la multiplicitat. Rivadeneyra revisa totes les possibles obres que podria haver creat per a un encàrrec al llarg d’una breu conferència mentre que Blanco acumula i superposa estratègies i tòpics de diversos gèneres cinematogràfics per gravar una pel·lícula en directe.
D’una banda, els gèneres en qualsevol àmbit artístic són la prova de com a poc a poc s’instauren normes que dicten com ha de desenvolupar-se una producció cultural determinada. Per aquest motiu els gèneres sempre estan lligats d’una manera o una altra a l’autoritat.
Si ben sovint la contemporaneïtat qüestiona aquesta autoritat i juga amb els codis d’un gènere determinat (només cal recordar per exemple com el nom d’aquest cicle prové del “Concert irregular” de Joan Brossa que transgredia les convencions d’un concert), la novetat en la proposta de Cris Blanco es dóna en aquelles escenes on no només se salta d’un gènere a l’altre, sinó on conflueixen les regles de dos o més gèneres diferents.
En aquestes escenes, més que una desviació i un qüestionament, es dóna un xoc entre codis i tradicions diferents que sembla neutralitzar-los mútuament. Com proposa Agamben “se trata de crear un espacio que se escape de las manos del poder y de sus leyes, no entrando en conflicto con él, sino sencillamente haciéndolo inoperante”.
D’altra banda, “Verde chillón” de Ryan Rivadeneyra atempta aquesta vegada contra l’autoritat de l’obra d’art, però difuminant els límits de la mateixa. Seria difícil dir si “Verde chillón” constitueix l’obra en si, si és una peça composta de desenes d’obres diferents, si es tracta tan sols de la narració d’un procés o bé si és tot això alhora. La possibilitat d’entendre “Verde chillón” simultàniament des de perspectives divergents és sens dubte una de les riqueses d’aquesta proposta.
En qualsevol cas, “L’agitador vórtex” i “Verde chillón” tenen el mèrit de fer coexistir diferents metodologies de manera fructífera sense deixar res de costat. Com deia Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”.
Dimecres 10 i dijous 11 de desembre a les 20h30 al Mercat de les flors.
