Regando plantas de plástico. Manel Sellarès

Hace ya algunos años, Manel Sellarès, totalmente consciente de sus limitaciones
y con unas influencias muy marcadas, decidió no ser uno de esos adocenados
artistas fácilmente clasificables, atrapados en estéticas de otros, en movimientos
de otras épocas, perdidos entre discursos mudos excesivamente planificados, de
provocación fácil y, en definitiva, con un montón de problemas técnicos para
encontrar respuesta a: ¿Qué hacer para sobrevivir en este mundo?

La única inclinación artística posible ha sido la del shock, la duda, el contraste, la
contradicción y el matiz, a través de lenguajes desarticulados y preguntas sin
resolver. Desde la incomodidad, construyendo sobre castillos de arena, con
pequeñas y grandes cagadas, espejismos, desequilibrios, sentimientos pegados,
emociones arrancadas, polisemia, ilusión, magia, falsedad, engaño, robo…

Convencido de que el arte es un pasatiempo con pretensiones, a la vez que un
juego maravilloso y maravillosamente inútil -como lo es nuestra existencia-,
Manel Sellarès presentará el próximo sábado 30 de octubre “Regando plantas de
plástico”, su primera exposición individual en Barcelona.

Sábado 29 de octubre del 2011 a partir de las 19h.

Para esta actividad no hace falta reservar.

La dirección de la exposición es calle Margarit nº40, 1º 2ª, Poble Sec.

Manel $ellarès

Terrassa 1970

Als quatre anys el Doctor Barraquer m’opera de la vista. Paso un mes amb els ulls envenats.

Començo a pintar quadres durant la primària. Descobreixo que sóc daltònic.

Em faig soci del Club d’escacs Terrassa.

Estudio solfeig. Substitueix-ho el piano per la guitarra.

Classes de boxa.

Apareixen les primeres migranyes amb la terrible conseqüència de no poder llegir.

Em faig soci de l’associació cultural de Terrassa ‘Amics de les Arts’ (encara en sóc soci,   no em preguntis per què) on durant molts anys participo en la col·lectiva anual.

Estudis a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa a través de la Llotja (una tortura).

1989 – Faig el servei militar (deserto).

1991-Faig la primera expo a la galeria Casamada de Terrassa, sota el títol “Pinta y colorea” (rebo la censura de la galerista i em canvia el títol per considerar-lo poc seriós).

1995-Faig les proves d’accés per entrar a Belles Arts (intueixo més tortura, surto a mitja prova a prendre l’aire i a fumar, no torno a entrar).

Durant l’estiu, al entrar al bar Marítim de Cadaqués, topo estrepitosament amb Richard Hamilton.

1996-Faig la segona expo també a la Casamada sota el títol “En la parra con Parramón” (es ven quasi tot, cosa que em preocupa; em retiro durant un temps).

1998- A l’estiu faig a Cadaqués una exposició a la galeria Cacaqués d’un amic meu (el nom de la galeria, li proposo jo)

1999-Fundo amb un amic el grup de pop experimental ‘Bellmondo’; a part de tocar, realitzem pel·lícules casolanes,  fotografies… (el projecte s’acaba un dia en una forta discussió a cops de guitarra).

2000-Primer viatge a New York, un any abans de l’atemptat, amb l’amic cineasta        Antoni Padrós.

2004 – Començo a substituir la S del meu cognom per la $.

Em seleccionen a la galeria Sala Parés.

La Fundació Banc Sabadell em compra diverses pintures.

2005-Em roben un quadre de l’estudi que tinc al carrer Reina Amàlia.

2006-Faig la darrera exposició de pintura a la Galeria A Punt de Badalona (es ven quasi tot, cosa que també em preocupa, per això i per altres motius incubats de fa temps, deixo      de pintar).

Em seleccionen una obra per a l’exposició ‘Eros’ al Museu de Badalona. Viatjo per segona vegada a New York.

2007-Sóc artista convidat a l’exposició ‘Impossible Shop’ de Paco García Barcos a la Galeria H2O de Barcelona.

Intento fer una individual a la mateixa galeria (el propietari de la galeria em sembla tenir poca amplitud de mires; evidentment no es fa l’expo).

Començo escriure l’assaig “Brisa de secador”.

Pels voltants de Nadal, envio un dossier de la meva obra i un pernil “Pata negra” a la galeria ‘Estrany de la Mota’ (m’ho tornen tot sense dir-me res).

2008-Començo a col·laborar amb l’artista Carlos Pazos.

2009-2011 Treballs diversos de disseny i modelatge per a col·leccions d’alta joieria,   sota les ordres del mestre joier Bernardo Rivera de Rivera Joiers BCN.

Fins ara, pràcticament això és quasi tot.

This entry was posted in General, Las piezas. Bookmark the permalink.

4 Responses to Regando plantas de plástico. Manel Sellarès

  1. Pingback: Cómo reservar

  2. Pingback: Paola Marugán » Blog Archive » Regando plantas de plástico

  3. Pingback: Paola Marugán » Blog Archive » entre lo privado y lo público

  4. Pingback: Keep Reading

Comments are closed.