El xandalisme també és un humanisme

Nit de brúixes vigatanes, roquerols de tripi i barcelonins desmadrats. Concert fet al Sugar Illegal Fest de Vic 08 a les tantes de la matinada, gravat per una etílica però com sempre encertadíssima Lulú Martorell i editat per la llarga patilla del Roger Lapuente en menys d’una hora. Bona mostra del caos que s’origina quan toquen els Surfing Sirles: on comença el públic i on acaba la banda? qui és que canta, qui és que balla? estem al límit o no n’hi ha? Com deia l’amic Francis -ens has deixat amb una pena que no ens l’acabarem mai- quan li van donar el Nadal, “Todo es terrible pero nada es serio, no hay demasiada esperanza pero todo es una especie de broma, nada es blanco y negro sino que todo es blanco y negro”. Va per tu, Francis.