Demà 12 de febrer a les 19h debatrem sobre el paper del creador en el context actual a La Pedrera. Ho farem a través de la mirada de 4 creadors de 4 generacions diferents: Joan Baixas, Àngels Margarit, Roger Bernat i Jorge Dutor. Us hi esperem!
Som una societat FAST-CULT? El paper de l’art escènic dins de l’actual paradigma socio-econòmic.
És habitual trobar contextos de reflexió sobre el paper de l’art en vers la societat. Aquests contextos molt sovint plantegen el dubte de si es fan necessaris pel fet que els propis artistes necessiten justificar la seva funció o potser perquè l’art, necessita reivindicar-se com una peça necessària que d’alguna manera afecti, incideixi i transformi el món del que formem part.
També és habitual qualificar les reflexions sobre l’art com un “parlar per parlar” degut a que no és possible arribar a conclusions que puguin servir com a màximes, com a guies de referència que quedin establertes a mode de certesa.
Aquesta impossibilitat de trobar certeses en l’art, s’accentua encara més quan parlem d’art escènic. La raó és que l’art escènic, en la seva condició essencial de ser efímer, dista molt de reconèixer-se com un valor “patrimonial” que esdevingui “aprofitable”, en definitiva “útil”, que pugui considerar-se com un aspecte identitari i fonamental del teixit social d’un país.
Aquest principi de “no-necessitat” encara s’afebleix més i queda més en entredit, quan el dia a dia queda condicionat per conjuntures socioeconòmiques com les que avui imperen en un país occidental com pot ser el nostre o en un territori com pot ser l’europeu.
L’escènic, en la seva particularitat de esdevenir en viu i d’utilitzar un canal directe i presencial amb l’espectador, possiblement sigui l’art amb més possibilitats d’incidència i amb més capacitat transformadora. Així doncs, és l’artista escènic un actant amb el potencial i la capacitat de generar propostes que aportin valors transformadors, emocionals, crítics, estètics i espirituals a la societat?
En definitiva, quin és el paper de l’art escènic?, quin ha de ser el paper en l’actual paradigma socioeconòmic occidental? Quin lloc ocupa la figura de l’artista escènic en la societat actual? És l’art en general i l’art escènic en particular un fet prescindible, o una necessitat real que cal considerar i prendre’n cura?
Aquestes i altres preguntes intentaran trobar respostes en una taula rodona on quatre creadors escènics representatius de quatre generacions diferents, aportaran reflexions pel que fa a la necessitat de l’art escènic, a la seva funció i al vincle entre art escènic i societat.