Vilches and Gallén: Farra a Hartford!

CRÒNICA DE L’ÚLTIMA FARRA A HARTFORD

19 de Març de 1969

Tot estava preparat. Havia de ser una gran nit. En Gallén venia de California amb autobus. A l’universitat havia aconseguit fer una mescla, a partir d’unes fòrmules que jo li havia enviat, per tal d’aconseguir una sol·lució líquida d’àcid lisèrgic que volíem prendre abans d’entrar al concert de la banda de la meva cosina, The Staggs.

Mai vam arribar a entrar al concert.

La dòsi va resultar massa forta. En Gallén no va voler escatimar, i aquell cocktail va resultar mortal pels nostres cossos. Vaig despertar-me amb un mal de cap terrible, en el llit d’una habitació que em resultava familiar. Vaig mirar a la dreta i vaig veure la meva cosina. Vaig aixecar la mirada i en Gallén era a l’altra banda del matalàs, rascant-se els ulls i posant-se les ulleres. Durant uns segons ens vam mirar sense dir res. Els cabells de la meva cosina brillaven amb la llum de l’alba mentre roncava. Vaig posar-me els pantalons, vaig cordar-me les botes i sense dir-nos res Gallén i jo vam abandonar sigilosament la casa del meu oncle. En aquell precís instant tots dos vam comprendre que era el moment d’abandonar Hartford per sempre més. Vaig engegar la moto i vam fotre el camp.

Vilches, el motorista.

Comments are closed.