Willkommen, bienvenue, welcome! Meine Damen und Herren, Mesdames et Messieurs, Ladies and Gentlemen!

Vilches, motorista, i Gallén, estudiant d’enginyeria aeroespacial, són dos amics amb un somni: llançar l’últim astronauta a l’espai exterior. Aquest és el blog de la seva història. Des d’aquí podreu seguir pas a pas l’evolució de la missió i de la construcció del seu coet. Cordeu-vos el cinturó, que el viatge comença. 3,2,1 …

Aquí veiem a Vilches i Gallén davant la porta del seu primer taller, el número 63 de Glansbury Lanes, New Scotland, en l’època en què construien per primera vegada el prototip original del coet que porten elaborant tota la seva vida, una aeronau que els portaria a viure una aventura total. Eren anys de joventut, universitat, festes estudiantils amb “ponche” i LSD, passions incontrolades, i somnis irrealitzables. Pels carrers de la ciutat es començava a respirar l’ambient d’allò que alguns anomenarien el “summer of love” i ells, que hi estaven participant en primera persona, vivien i bevien en total plenitud d’aquell esperit revolucionari.

Des de ben petits, Vilches i Gallén passen hores i hores mirant el cel, traçant rutes impossibles, imaginant viatges a la velocitat de la llum, a través de l’hiperespai, o lluitant contra forats negres i altres inconvenients de l’Univers. Ara, durant els últims anys, també maten les hores fumant herba, bevent cervesa, rascant la guitarra o, simplement, parlant sobre les seves nòvies i els seus preciosos pits. I encara que a vegades puguin semblar distrets, despistats i desordenats, aquesta parella té un objectiu molt clar fixat entre cella i cella: fer viatjar a l’últim astronauta a l’espai. O el que és el mateix, fer-li passar el seu “Últim dia a la terra”.

Jimmy Grubbs – I Got a Rocket in My Pocket (1958)