Project cav_a en Croacia 1,2,3 /12 /2012

La UPUH-Ri és l’associació de professionals de la dansa de la ciutat de Rijeka, vinculada a l’associació de professionals de la dansa de Croàcia. El seu objectiu és promoure i assolir unes condicions millors per a les companyies i artistes de dansa de Croàcia i la regió balcànica.

L’HKD (Centre Cultural Croata) té una clara implicació amb l’escena independent de la ciutat, que és una de les més importants del país, juntament amb la de la seva capital, Zagreb. Companyies independents com«Molekula», «Prostor Plus», «Filmaktiv» o «Trafik», presenten els seus espectacles i activitats de forma regular al centre.

A més, la ciutat de Rijeka, que ha format part de més de set països diferents en la seva història, té un context de diversitat multicultural i multiètnic, que ha obert la ciutat a una mirada sensible sobre la pràctica artística contemporània.

També, actualment, l’HKD (Centre Cultural Croata), té com a prioritat el desenvolupament de co-produccions i intercanvis entre partners de diferents països europeus, i de fora del continent.

(Espectacle sense text)

+

21:00

Xerrada amb el públic
Xerrada de Carme Torrent, amb el públic assistent a l’espectacle.

PREU: 25 kuna

Hrvatski kulturni dom na Susaku (HKD, Centre Cultural Croat)
Strossmayerova 1
Rijeka (Croatia)

La peça 100 fuegos horizontales forma part del projecte Moverse sobre nada, projecte que he desenvolupat en els darrers tres anys, i que ha constat de diverses experiències, no totes d´elles escèniques. El projecte sorgeix de plantejar les dinàmiques de processos de subjectivització, en constant transformació, generant dispositius que portin a experimentar la multiplicitat d´aquests processos.
Per això s´ha generat un espai que consta de trobades i pràctiques de moviment amb persones que provenen d´àmbits molt diversos. Això permetrà accedir al potencial dels cossos i des d´allí deixar-nos contagiar, obrir-nos a la possibilitat d´afectar i ser afectats per diferents intensitats “…ningú sap del que un cos és capaç…”.
Així doncs “100 fuegos horizontales “ és resultat d´aquesta experiència col·lectiva.
“Així doncs, el territori no és quelcom tancar, és més aviat un vector que es mou, pel que contínuament hi ha moviments de desterritorialització i reterritorialització. O millor encara, el territori és un vector de sortida del territori. El territori és esdevenir, es deixa invadir o invadeix, es pobla , es desertitza. Cada cos busca ampliar el seu territori mitjançant els seus esdevenirs, a través de trobades amb allò que li convé”.

Carme Torrent
Implicada en processos d´aprenentatge, investigació i creació al voltant del cos en relació amb l´entorn.
Part important de la seva experiència prové de l´àmbit de l´arquitectura.
I en l´àmbit de la performance, el seu treball és fruit de col·laboracions amb Min Tanaka, Carmelo Salazar, Andres Corchero, Hisako Horikawa, Marina Garcés i Xavier Le Roy.
En els darrers tres anys treballa en el projecte d´ investigació i creació Moverse sobre nada, del qual s´han generat tres peces escèniques: ¿Cuerpos monárquicos?, 100 fuegos horizontales i Construccion diferida (peça que forma part del projecte internacional Miniatures, projecte itinerant que busca facilitar la difusió i el diàleg entre els països de la mediterrànea).

moversesobrenada.blogspot.com.es →

(Espectacle en anglès)

+

21:00

Xerrada amb el públic
Xerrada de Mar Medina i Tirso Orive, amb el públic assistent a l’espectacle.

PREU: 25 kuna

Hrvatski kulturni dom na Susaku (HKD, Centre Cultural Croat)
Strossmayerova 1
Rijeka (Croatia)

Performance lúdica de Mar Medina i Tirso Orive
Co-producció de l’Antic Teatre / Adriantic

– Només m’imagino plantes.
– Jo m’imagino palles i rituals. Podries ser més intel.lectual?
– Va d’una puta que vol un yo-yo.
– El yo-yo s’enrotlla, el yo-yo és la puta.
– El yo-yo és l’ocellet, el no-yo és la pau vegetal.
– Em poso molt rococó, se m’apareix el columpi de Fragonard amb tota la tropa.
– Et poses ocelleta… Jo t’acompanyo, ja que també sóc una locomotora / com tu/ que prefereix treure fum d’aquesta forma/ una escòria contaminant però amb cert glamour/ els nens ho agraeixen.

Ells, els nens, juguen amb un yo-yo i celebren la seva espermarquia ruixant les plantes exhuberants de l’indret mentre que les nenes es gronxen a la pau vegetal. Pajaritos és una peça en creació que deté la seva mirada en certes pràctiques i rituals que desenvolupa l’ésser humà en les seves primeres manifestacions sexuals tals com càntics, enuresis nocturna i objectes i espais transicionals.

MARTIR
Som Mar Medinadóttir, nascuda a Badalona i crescuda a Barcelona, i Tirso Tirsoson, nascut a Barcelona i crescut a Badalona. No som germans, tot i que podriem ser-ho, ni vivim vides creuades, ni paral.leles. No ens coneixem des de fa massa temps però ens assemblem una mica i sabem, entre d’altres coses, que les nostres mares ens obsequiaven amb un plat de “pajaritos fritos” cada divendres nit. Cuinat i presentat de la mateixa manera: oberts per la meitat i amb el seu all i el seu julivert. Hem pensat que potser era una moda dels 70 però igual és una peculiaritat del nostre cas i no ho sabem. Després de Le(r)da, Pajaritos és la nostra segona creació.

www.duocaphre.com/astro →

alexandertechnique-mar.blogspot.com.es →

duocaphre.bandcamp.com →

(Espectacle en castellà
amb subtítols en croat)

+

21:00

Xerrada amb el públic
Xerrada de Lidia González i David Franch, amb el públic assistent a l’espectacle.

PREU: 25 kuna

Hrvatski kulturni dom na Susaku (HKD, Centre Cultural Croat)
Strossmayerova 1
Rijeka (Croatia)

Lidia González Zoilo i David Franch Farré
Foto-collage: Macarena Recuerda
Coreografia: Mònica Muntaner
Assitent de direcció: Yuri Fontes
Video I il·luminació: Gorka Bilbao

Co-producció:
Teatre Lliure, Barcelona
Antic Teatre / AdriAntic, Barcelona
L’Escorxador (Centre de Cultura Contemporània d´Elx), Elx
CAET (Centre d´Arts Escèniques de Terrassa), Terrassa

Amb el support del CoNCA

Fins fa 20 anys, els petons d’amor, és a dir, els petons a la boca, en un escenari de teatre sempre es fingien. Tres eren les principals estratagemes per dissimular el fingiment d’un petó:
A / El galant s’inclina sobre la dama, torça lleugerament el cap de manera que oculta el petó al «respectable» i llavors fa un petó a l’actriu a la barbeta o al llavi superior.
B / El galant, ple de frenesí, acarona la dama amb les seves dues mans, posades totes dues sobre les seves galtes. En el moment de l’òscul, el galant llisca el dit polze sobre la boca de la dama i així, es fa un petó al dit gros.
C / El galant s’inclina el cap i subjecta amb les seves mans el cap de la dama i fa un petó a aquesta entre el pòmul i la boca, espai que no s’aprecia ja que la mà del galà impedeix la visibilitat.

Colectivo 96º
Formació creada el 2008 per Lidia González Zoilo i David Franch. Al 2008: Vaig trobar un tros de mi en un abocador, una coproducció del Centre Párraga. Estrena a Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Palma de Mallorca el juny de 2008. Després de mi, epitafis, una coproducció del Centre Párraga i Escena Poblenou.
Estrena a Centre Párraga, Múrcia l’octubre de 2008: Donar puntades de peu per no desaparèixer, una coproducció del Teatre Lliure, Centre Párraga i CAET TNT. Estrena al Festival de Teatre de Terrassa l’abril del 2009. Actualment treballen en la seva nova peça Fingir, una coproducció del Teatre Lliure, CAET TNT i Teatre L’Escorxador d’Elx.

www.colectivo96.com →