Antic Teatre - Espai de Creació

T E A T R O N

Archive for the ‘PROGRAMACIÓN inESTABLE’ Category

Cada martes en antic teatre O’ Poesía  

organiza: Antic Teatre, usted es un colectivo y propost.org

Mas info en
http://www.anticteatre.com
o_poesia_marc.jpg

The article has

no responses yet

Written by anticteatre

Marzo 7th, 2010 at 2:03 pm

27 DE ENERO INAUGURAMOS EN EL ANTIC TEATRE LA UNIVERSI-DUB DE BARCELONA  


EL PRÓXIMO 27 DE ENERO INAUGURAMOS EN EL ANTIC TEATRE LA UNIVERSI-DUB DE BARCELONA.

UN ESPACIO DE TIEMPO DEDICADO AL DUB Y SUS DERIVACIONES,EN EL QUE TENDREMOS LA OPORTUNIDAD DE VER UNA PELICULA/DOCUMENTAL,
ESCUCHAR UN CONCIERTO Y UNA SESIÓN DE DJ.
ENTRADA GRATUITA Y PRECIOS MUY POPULARES.
19:30.- inauguración y pica pica
20:00.- Proyección del Documental DUB ECHOES

21:30.- S.eviL djsetCAUTO live!

mas info: http://www.facebook.com/event.php?eid=247826569757

universidub.jpg

Con la participación de reconocidos productores, músicos y estudiosos del tema, el recorrido comienza con una explicación sobre el ambiente de los “sistemas de sonido” en Jamaica de los sesenta. El error de una grabación que provocaría la invención del dub por parte de Osbourne King Tubby Ruddock, inteligente ingeniero que hacía reverberaciones, ecos y diversos efectos en aparatos análogos. 

Mad Professor, King Jammy, Sly&Robbie, Lee Scratch Perry, Mutabaruka, Bunny Lee, Neil Perch, U-Roy, Thievery Corporation, Beat Junkies, Roots Manuva, Ticklah,Dj Spooky, entre otras importantes figuras de la música, forman parte de los testimonios aportados al filme, muchos de ellos afirman que ahora en Jamaica no se hace dub, lo puedes buscar en Europa o hasta en Japón, asimismo los productores jamaiquinos afirman tener que llevar a otros países sus producciones para que se conozcan.

Se describe el origen de lo que en Estados Unidos se conocería como rapear, el Toasting de los DJ jamaicanos siendo U-Roy uno de los pioneros. Ecos del Dub nos lleva por un viaje a locaciones en Kingston, Miami, Inglaterra, Washington, Ney York, Rio de Janeiro y San Paulo en Brasil, donde se recordará el acercamiento de diversos artistas del punk en los setenta a la isla de Jamaica y su interés por el sonido dub.

Encontramos también la influencia que ejerce en la música electrónica, además hay unos capítulos dedicados al dubstep y al drumandbass, géneros que junto con el jungle tiene sus inicios en el dub y son ritmos bastante escuchados en la actualidad. El dub tiene futuro, constituye -a decir de Lee Perry- parte de una revolución, aunque tenga pocas líricas, el propio sonido fuerte del bajo constituye la revelación de un entorno social y una época.

Con el concepto original de Bruno Natal y Chico Dub, este documental constituye una importante referencia para los que gustan de esta música.  

The article has

no responses yet

Written by anticteatre

Enero 26th, 2010 at 2:02 am

APATCHES en la Inauguración de Antic Teatre 16/1- video  

The article has

no responses yet

Written by anticteatre

Enero 18th, 2010 at 5:10 pm

Inauguració d’Antic Teatre!!!! 16/1 Comença la programació /Català/ Castellano/ English  

 ————————————————————————-

 Antic Teatre - Espai de Creació

c/ Verdaguer i Callis 12

08003 Barcelona

Tel: 00 34 93 315 23 54

Fax: 00 34 93 513 24 74

anticteatre@anticteatre.com

 

/Català/ Castellano/ English

 

 Inauguració d’Antic Teatre!!!!

 

S’acabo la primera fase de reformes. Comença la programació, la qual continuarà donant suport a propostes escèniques que busquen llenguatges nous, musicals i audiovisuals d’avantguarda.

 

 Programa gener 2010

 

16 i 17 de gener

APATCHES

“cargando”

Noves Technologies

http://www.myspace.com/apatches

 

apatches-montajemakingmix.jpg

 

21 a 24 de gener

DESTINATARIES&CIA

“muy frágil - proyecto cactus”

Nous llenguatges del cos

http://www.myspace.com/detinatariasycia

 

imagen-097.jpg 

 

30 i 31 de gener

LYDIA LUNCH

“sick with desire”

Performance/ Spoken word

http://www.myspace.com/lydialunch

http://www.lydialunch.org

2llbymbgarcia.jpg

chemical-imbalance-ll.jpg

dijous, divendres, dissabte a les 21h i diumenge a les 20h

 

 El bar és obert de 16h a 23h cada dia

 

///castellano///

 

 Inauguración de Antic Teatre!!!!

 

Se acabo la primera fase de reforma. Empieza la programación, la cual continuará apostando por propuestas escénicas que buscan lenguajes nuevos, musicales y audiovisuales devanguardia.

 

 Programa enero 2010

 

 16 y 17 de enero

APATCHES

“cargando”

Nuevas Tecnologías

http://www.myspace.com/apatches

 

 21 a 24 de gener

DESTINATARIES&CIA

“muy frágil - proyecto cactus”

Nuevos lenguajes del cuerpo

http://www.myspace.com/detinatariasycia

 

30 i 31 de gener

LYDIA LUNCH

“sick with desire”

Performance/ Spoken word

http://www.myspace.com/lydialunch

http://www.lydialunch.org

 

 jueves, viernes, sábado a las 21h y domingo a las 20h

 

 El bar está abierto de 16h a 23h todos los días

 

///English///

 

Inauguration of Antic Teatre!!

 

The first phase of reform is finished. Starts the programming, which will continue betting for scenic proposals that seek new languages, music and audiovisual art.

 

 Program January 2010

 

 16 and 17 January

APATCHES

“cargando” (charging)

New Technology

http://www.myspace.com/apatches

 

 21 to 24 January

DESTINATARIES&CIA

“muy frágil - proyecto cactus” (very fragile – cactus project)

New languages of the body

http://www.myspace.com/detinatariasycia

 

 30 and 31 January

LYDIA LUNCH

“sick with desire”

Performance / Spoken word

http://www.myspace.com/lydialunch

http://www.lydialunch.org

 

Thursday, Friday, Saturday at 21h Sunday at 20h

 

The bar is open from 16h to 23h every day

 

 

The article has

one response

Written by anticteatre

Enero 6th, 2010 at 9:31 am

4 i 5/12 LA COMPAÑIA DROMOSOFISTA (Itàlia-Argentina) en AdriAntic 21:30h  

 

en     AdriAntic 

via Trajana 11, metro La pau

93 315 23 54

lanticteatre@lanticteatre.com

 

Divendres 4 i dissabte 5

LA COMPAÑIA DROMOSOFISTA (Itàlia-Argentina)

“El Cubo Libre” & “Historieta de un abrazo”

 

El Cubo Libre

“el Cubo Libre” és una trovada entre la música, el teatre de carrer i el teatre d’objectes: quatre personatges al voltant d’una galleda es transformen en una espiral d’imatges surrealistes i poètiques, acompanyades de música en viu. Dues jaquetes es revelen apasionats amants, un guitarrista virtuós embulla les seves quatre mans a l’executar un tango, un músic nan ens introdueïx en la dansa de dues estranyes ballarines…. El públic assisteix a un espectácle divertit que mostra amb desenvoltura que les aparences enganyen.

 

1111111111.jpg

 Historieta de un Abrazo:

Un breu conte estètic i sense paraules compost per quatre seqüèncues on l’amor es observat amb ulls ingenus. Una història adorable amenaçada per caricatures sorprenents.

 Facundo Moreno (23 años), Guitarra & Charango

Santiago Moreno (23 años), Guitarra

Rugiada Grignani (21 años),  Actriz

 

Timoteo Grignani (18 años), Batería, Darbuka & Cajón

 

Una producció de la Compañía Dromosofista

 Els germans Moreno, fills d’un cantaor de tango i de música “rioplatense” de Buenos Aires,

comencen  treballant amb un repertori propi en les places italianes, participant en diferents festivals des del 2002. Crean el grup Aparecidos, de música tradicional contaminada per Gypsi, cumbia, milonga, rebetika i música andina. Participen component i executant músiques per a diferents espectàcles de dansa i teatre. Col.laboren amb la companyia Girovago e Rondella, l’actor Antonio Carletti, la cantant Tatiana Zakharova, el projecte Impronte Sonore, la companyia de dansa C.Q.B

 

Rugiada y Timoteo Grignani des de molt joves comencen a treballar juntament amb els seus pares com a membres de la companyia “Girovabgo e Rondella family teather” que fa més de vint anys gira per Europa presentant espectacles que uneixen teatre d’objectes, mim i música. Al 20047 troben Santiago i Facundo i constitueixen la “Compañia Dromosofista”

 

Al 2009 Facundo i Rugiada guanyen amb l’espectacle “Historieta de un abrazo” el Premi  Cantieri di strada de la Federazione Nazionale Artisti di Strada com a millor projecte en la categoria joves.

 

 

The article has

no responses yet

Written by anticteatre

Diciembre 4th, 2009 at 1:11 am

COLECTIVO 96º -Dar patadas para no desaparecer en AdriAntic 13,14/11 a les 21:30h y 15/11 a les 21h  

 

en     AdriAntic 

via Trajana 11, metro La pau

93 315 23 54

lanticteatre@lanticteatre.com

CATALÀ / CASTELLANO/ ENGLISH

COLECTIVO 96º

“Dar patadas para no desaparecer”

teatre performance 6€

dar_patadas_para_no_desaparecer_del_colectivo_96_161x3461.JPG


Divendres 13, dissabte 14 de novembre a les 21:30h

diumenge 15 de novembre a les 21h

 

COLECTIVO 96º”Dar patadas para no desaparecer”teatre performance

 Premi a l’espectacle més innovador a Espanya 2009 i Premi del Jurat al Millor espectacle 2009 de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca.

 ”Dar patadas para no desaparecer” se centra en el concepte Identitat que es plantejarà, lògicament, des de l’autoretrat dels performers.

 L’autoretrat no deixa de ser una representació de nosaltres mateixos, un retrat és quelcom produït, un “fer-se” a través dels actes de representació. Les imatges dels retratats es posen en evidència com una fàbrica d’identitat. Un espai on el subjecte es construeix en un recorregut a través de les seves “representacions”.

 Per això pretenem construir identitats en aquest marge de confusió entre realitat i ficció, per qüestionar d’aquesta manera la pròpia construcció / deconstrucció de les identitats.

 A l’espai de representació és impossible ser un mateix. Aquest efecte és una projecció del propi individu cap a l’exterior. Volem plantejar que aquesta mateixa realitat succeeix fora de l’escena, tenint en compte que en l’actualitat el mass-media i aquesta sobrevaloració de la pròpia identitat pesa sobre l’individu.

 El que denominem identitat és un èxit sempre precari que es veu constantment soscavat pels desitjos reprimits que constitueixen l’inconscient. La identitat és provisional, sempre precària, dependent i constantment enfrontada amb una relació inestable amb significats socials i personals canviants. Generalment la identitat (si és considerada com una cosa immòbil, rígida i constreta) una projecció irreal que limita a l’individu i construeix una societat uniforme. Aquesta projecció d’un jo definit per adaptar-se a la nostra realitat no deixa de ser una construcció igual que en l’autoretrat.

 ”Dar patadas para no desaparecer” pretén trencar aquesta convenció de ficció / realitat: entre l’escena i la vida real, entre l’autoretrat i el meu jo veritable.

 

intèrprets i creadors Lidia González Zoilo, David Franch, Mónica Pérez Blanquer

amb la col.laboració especial de Vera Waltser i Vicente Arlandis

música Roger Puig i ((( J )))

video i edició Gorka Bilbao

fotografia Mari Luz Vidal

il.luminació Ana Rovira

atrezzo Mercè Moreno, Alberto Pastore

vestuari Marta Pelegrina

coreografia Laura la bicha

maquetació i disseny de llibre Rogelio Pérez, Alex Escrich

una coproducció de Colectivo 96º, Teatre Lliure, Centro Párraga i CAET (Fábrica TNT), i col.labora Lézarap’art.

 

COLECTIVO 96º

Colectivo 96º està format per Lidia González Zoilo i David Franch, anteriors components d’Amaranto, amb el qual van collir nombrosos èxits tant de crítica com de públic. Recentment han integrat per a la seva última producció “Dar patadas para no desaparecer” a Mónica Pérez Blanquer.

Lidia G. Zoilo (Madrid, 1974) és llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre en l’especialitat de gest. Actualment realitza la seva Tesi “Texts dramàtics escrits per a l’acció” dins del Doctorat de Les Arts Escèniques, que organitza el Departament de Filologia Catalana i l’Institut del Teatre.

L’any 1999 va fundar, juntament amb Marta Pelegrina, la Cia Amaranto, amb la qual va crear els espectacles Sis Ens (dirigit per Toni Mira, 1999), Hamlet Music Hall (2000), Marea Baixa(2002), Tazón de sopa china y un tenedor (o hacer el gilipollas)(2004), Indignos(2005) i Four Movements For Survival(2007). A més a més, ha participat en les produccions Superpop(2007), al costat de Txalo

Toloza, i Las Perras(2007), juntament amb Amalia Fernández i Vicente Arlandis.

David Franch (Barcelona, 1972) es forma en diverses disciplines fonamentalment dins del llenguatge corporal (equilibris acrobàtics, trapezi, dansa contemporània, dansa aèria, pantomima, gest), així com en interpretació i clown.

Integrant de la companyia Amaranto a les seves quatre últimes produccions “Marea Baixa”, “Tazón de Sopa china y un tenedor”, “Indignos” i “Four movements for survival”, actualment treballa al costat de Lidia González Zoilo, sota el nom de Colectivo 96º.

Ha treballat amb la Cia. Hortzmuga Teatroa als espectacles “Rekolore”, “Matraka” y “12-K”,  i és cofundador de la cia. Mô-House, ja desapareguda. Ha impartit diversos tallers de creació.

 


Viernes 13, sábado 14 de noviembre a las 21:30h

Domingo 15 de noviembre a las 21h

 

COLECTIVO 96º”Dar patadas para no desaparecer”teatro performance

 Premio al espectáculo más innovador en España 2009 y Premio del Jurado al Mejor Espectáculo 2009 de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca.

 ”Dar patadas para no desaparecer” se centra en el concepto Identidad que se planteará, lógicamente, desde el autorretrato de los performers.

 El autorretrato no deja de ser una representación de nosotros mismos, un retrato es algo producido, un “hacerse” a través de los actos de representación. Las imágenes de los retratados se ponen en evidencia como una fábrica de identidad. Un espacio donde el sujeto se construye en un recorrido a través de sus “representaciones”

 Por eso pretendemos construir identidades en ese margen de confusión entre realidad y ficción, para cuestionar de esa manera la propia construcción/ decostrucción de las identidades.

 En el espacio de representación es imposible ser uno mismo. Este efecto es una proyección del propio individuo hacia el exterior. Queremos plantear que esta misma realidad ocurre fuera de la escena, teniendo en cuenta que en la actualidad el mas-media y esa sobrevaloración de la propia identidad pesa sobre el individuo.

 Lo que denominamos identidad es un logro siempre precario que se ve constantemente socavada por los deseos reprimidos que constituyen el inconsciente. La identidad, es provisional, siempre precaria, dependiente y constantemente enfrentada con una relación inestable con significados sociales y personales cambiantes. Generalmente la identidad (si es considerada como algo inmóvil, rígido y constreñido) una proyección irreal que limita al individuo y construye una sociedad uniforme. Esta proyección de un yo definido para adaptarse a nuestra realidad no deja de ser una construcción al igual que en el autorretrato.

 “Dar patadas para no desaparecer” pretende romper esa convención de ficción/ realidad: entre la escena y la vida real, entre el autorretrato y mi yo verdadero.

 

 intérpretes y creadores Lidia González Zoilo, David Franch, Mónica Pérez Blanquer

con la colaboración especial de Vera Waltser y Vicente Arlandis

música Roger Puig y ((( J )))

video y edición Gorka Bilbao

fotografía Mari Luz Vidal

iluminación Ana Rovira

atrezzo Mercè Moreno, Alberto Pastore

vestuario Marta Pelegrina

coreografía Laura la bicha

maquetación y diseño de libro Rogelio Pérez, Alex Escrich

una coproducción de Colectivo 96º, Teatre Lliure, Centro Párraga y CAET (Fábrica TNT), y colabora Lézarap’art.

 

COLECTIVO 96º

Colectivo 96 º está formado por Lidia González Zoilo y David Franch, anteriores componentes de Amaranto, con el que cosecharon numerosos éxitos tanto de crítica como de público. Recientemente han integrado para su última producción “Dar patadas para no desaparecer” a Mónica Pérez Blanquer.

Lidia G. Zoilo (Madrid, 1974) es licenciada en arte dramático por el Institut del Teatre en la especialidad de gesto. Actualmente realiza su Tesis “Textos dramáticos escritos para la acción” dentro del Doctorado de Las Artes Escénicas, que organiza el Departamento de Filología Catalana y el Institut del Teatre.

En 1999 fundó, junto con Marta Pelegrina, la Cia. Amaranto, con la que creó los espectáculos Sis Ens (dirigido por Toni Mira, 1999), Hamlet Music Hall (2000), Marea Baixa (2002), Tazón de sopa china y un tenedor (o hacer el gilipollas) (2004), Indignos (2005) y Four Movements For Survival (2007). Además, ha participado en las producciones Superpop (2007), junto a Txalo Toloza, y Las Perras (2007), junto con Amalia Fernández y Vicente Arlandis.

David Franch (Barcelona, 1972) se forma en varias disciplinas fundamentalmente dentro del lenguaje corporal (equilibrios acrobáticos, trapecio, danza contemporánea, danza aérea, pantomima, gesto), así como en interpretación y clown.

Integrante de la compañía Amaranto en sus cuatro últimas producciones “Marea Baixa”, “Tazón de Sopa china y un tenedor”, “Indignos” y “Four movements for survival”, actualmente trabaja junto a Lidia González Zoilo, bajo el nombre de Colectivo 96 º.

Ha trabajado con la Cía. Hortzmuga Teatroa en los espectáculos “Rekolore”, “Matraka” y “12-K”, y es cofundador de la cia. Mô-House, ya desaparecida. Ha impartido diversos talleres de creación.



ENG

Friday 13, Saturday 14 November at 9:30pm

Sunday 15 November at 9pm

 

COLECTIVO 96º”Dar patadas para no desaparecer”theatre performance

 Most innovative show in Spain Award 2009 and Jury Award for Best Show 2009, both in the Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca.

 “Dar patadas para no desaparecer” focuses on the concept of Identity that will arise from the self-portrait of the performers.

 The self-portrait is a representation of ourselves, a portrait is something produced, a “making oneself” through acts of representation. The images of the portraits are shown as a factory of identity. A space where the subject is constructed on a route through their “representations”

 So we try to build identities in that margin of confusion between reality and fiction, for questioning the own construction / deconstruction of identities.

 In the space of representation it is impossible to be oneself. This effect is an individual’s own projection outwards. We argue that this reality occurs offstage, taking into account that nowadays the mass-media and the overvaluation of the own identity grieves upon each of us.

 What we call identity is always a precarious achievement that is constantly undermined by repressed desires which constitute the unconscious. The identity is tentative, always precarious, dependent, and constantly faced with an unstable relationship with changing social and personal meanings. Generally identity (whether it is considered as something rigid and constrained) is an unrealistic projection that limits the individual and builds a uniform society. This projection of a self-defined to suit our reality is a construction as in the self-portrait.

 ”Dar patadas para no desaparecer” aims to break the convention of fiction and reality: between stage and real life, between the self-portrait and the true oneself.

 

 performers and creators Lidia Gonzalez Zoilo, David Franch, Mónica Pérez Blanquer

with the special collaboration of Vera Walser and Vicente Arlandis

music Roger Puig and (((J)))

video and editing Gorka Bilbao

photography Mari Luz Vidal            

lighting Ana Rovira

atrezzo Mercè Moreno, Alberto Pastore

costumes Marta Pelegrina

choreography Laura la bicha

book layout and design Rogelio Perez, Alex Escrich

co-produced by Colectivo 96º, Teatre Lliure, Centro Parraga and CAET (Factory TNT), and collaborates Lézarap’art.

 

Colectivo 96º

In this piece, Colectivo 96º is made up by Lidia González Zoilo and David Franch, former members of Amaranto, with numerous critics and public successes. Recently they have worked with Mónica Pérez Blanquer, integrated in the production “Dar patadas para no desaparecer”.Lidia G. Zoilo (Madrid, 1974) has a degree in drama from the Institut del Teatre in the specialty of gesture. Currently working on her thesis “dramatic texts written for action” within the Doctorate of Performing Arts, organized by the Department of Catalan and the Institut del Teatre.In 1999 she founded, along with Marta Pelegrina, the Cia Amaranto, with whom she created the shows Sis Ens (directed by Toni Mira, 1999), Hamlet Music Hall (2000), Marea Baixa (2002), Tazón de sopa china y un tenedor (o hacer el gilipollas) (2004), Indignos (2005) and Four Movements For Survival (2007). She has also participated in Superpop (2007), with Txalo Toloza, and Las Perras (2007), along with Amalia Fernandez and Vicente Arlandis.David Franch (Barcelona, 1972) has been formed in several disciplines within the body language (acrobatics, trapeze, contemporary dance, aerial dance, mime, gesture), as well as interpretation and clown.He was member of Cia. Amaranto in their last four productions Marea Baixa, Tazón de sopa china y un tenedor (o hacer el gilipollas), Indignos and Four Movements for survival. He is currently working with Lidia Gonzalez Zoilo, under the name of Colectivo 96º.He has worked with Hortzmuga Teatroa in the shows “Rekolore”, “Matraka” and “12-K” and is co-founder of the Cia. Mô-House. He has taught several workshops around scenic creation.

 

The article has

no responses yet

Written by anticteatre

Noviembre 8th, 2009 at 1:46 pm

SILVIA SANT FUNK..Ella entra..danza-teatro 24/10 a las 21:30 y 25/10 a las 21:00 en AdriAntic  

 

en     AdriAntic 

via Trajana 11, metro La pau

93 315 23 54
lanticteatre@lanticteatre.com

CATALÀ / CASTELLANO/ ENGLISH

 

silvia1.jpg

Dissabte 24 d’octubre a les 21:30h

Diumenge 25 d’octubre a les 21h

 

SILVIA SANT FUNK

“Ella entra”

dansa-teatre  6€

 

Reconèixer un cos després d’una absència.

Iniciar una investigació, d’un mateix.

En l’intent d’objectivar el meu propi cos, provaré d’arribar a coneixements vàlids a través d’instruments fiables. Pot el rigor científic protegir-me de la subjectivitat?

Si no aconsegueixo resultats vàlids, em passaré al bàndol del despropòsit per observar de prop la futilitat.

 

creació i interpretació Silvia Sant Funk

acompanyament artístic Mònica Muntaner

música Krishoo Monthieux

il·luminació Ana Rovira

producció Las Santas, La Poderosa

producció executiva Paloma Gueilburt

amb el suport de Entitat Autònoma de Difusió Cultural (Generalitat de Catalunya), ICUB (Ajuntament de Barcelona), La Porta - espacio cómodo’08, La Caldera, Ajuntament de Caldes D’estrac/Àrea de cultura, Antic Teatre Espai de Creació / AdriAntic

 

SILVIA SANT FUNK

Silvia Sant Funk funda el 2000 juntament amb Bea Fernández i Mònica Muntaner el col·lectiu Las Santas i La Poderosa, l’espai per a la dansa i els seus contaminants. Actualment compagina les activitats de ballarina, creadora, gestora i mare novella amb fe i bones dosis d’entusiasme.


silvia3.jpg

Sábado 24 de octubre a las 21:30h

Domingo 25 de octubre a las 21h

 

SILVIA SANT FUNK

“Ella entra”

danza-teatro

 

Reconocer un cuerpo después de una ausencia.

Iniciar una investigación, de uno mismo.

En el intento de objetivar mi propio cuerpo, trataré de llegar a conocimientos válidos a través de instrumentos fiables. ¿Puede el rigor científico protegerme de la subjetividad?

Si no consigo resultados válidos, me pasaré al bando del despropósito para observar de cerca la futilidad.

 

creación e interpretación Silvia Sant Funk

acompañamiento artístico Mònica Muntaner

música Krishoo Monthieux & Co.

iluminación Ana Rovira

producción Las Santas, La Poderosa

producción ejecutiva Paloma Gueilburt

con el apoyo de Entitat Autònoma de Difusió Cultural (Generalitat de Catalunya), ICUB (Ajuntament de Barcelona), La Porta - espacio cómodo’08, La Caldera, Centre Cívic Can Felipa, Antic Teatre Espai de Creació / AdriAntic

 

SILVIA SANT FUNK

Silvia Sant Funk funda en 2000 junto con Bea Fernández y Mónica Muntaner el colectivo Las Santas y La Poderosa, el espacio para la danza y sus contaminantes. Actualmente compagina las actividades de bailarina, creadora, gestora y madre novela con fe y buenas dosis de entusiasmo.

silvia2.jpg

Saturday 24 October at 9:30pm

Sunday 25 October at 9pm

 

SILVIA SANT FUNK

“Ella entra”

danza-teatro

 

Recognize a body after an absence.

Initiate an investigation, of oneself.

In an attempt to objectify my own body, I’ll try to arrive at valid knowledge through reliable instruments. Can the scientific rigor protect me from subjectivity?

If I do not get valid results, I’ll turn to the side of the absurdity to look closely at the futility.

 

creation and interpretation Silvia Sant Funk

artistic accompaniment Mònica Muntaner

music Krishoo Monthieux & Co.

lighting Ana Rovira

production Las Santas, La Poderosa

executive producer Paloma Gueilburt

supported by Entitat Autònoma de Difusion Cultural (Generalitat de Catalunya), ICUB (Ajuntament de Barcelona), La Porta - espacio cómodo’08, La Caldera, Can Felipa Civic Center, Antic Teatre Espai de Creació / AdriAntic

 

SILVIA SANT FUNK

Silvia Sant Funk founded in 2000 along with Bea Fernandez and Monica Muntaner the collective Las Santas and La Poderosa, space for dance and their pollutants. She currently combines the activities of dancing, creator, manager and novel mother with faith and a good deal of enthusiasm.

 silvia1.jpg 

The article has

no responses yet

Written by anticteatre

Octubre 21st, 2009 at 8:36 pm

BALLETTO DI SARDEGNA / GUIDO TUVERI -Isola… dansa-teatre en AdriAntic 9,10/10 a les 21:30  

6 €

en     AdriAntic 

via Trajana 11, metro La pau

93 315 23 54
lanticteatre@lanticteatre.com

 

Divendres 9, dissabte 10 d’octubre a les 21:30h

BALLETTO DI SARDEGNA / GUIDO TUVERI

“Isola” (Island)

dansa-teatre · 6€

 ”Illa significa aïllament?” L’espectacle comença amb aquesta pregunta per escrit en blanc i negre en una pantalla. Aquesta és la síntesi perfecta de la tasca de Guido Tuveri, ballarí i coreògraf de Sardenya que es va mudar a Nova York on es va convertir en un artista de primera línia. Un viatge per descobrir una possible resposta, un diari d’un artista, una biografia traduïda en moviments i imatges d’un somni i anhel de navegar a una terra llunyana on pot realitzar els somnis i després tornar al seu petit país. L’illa en qüestió és Sardenya, un llogaret prop de Cagliari - Guspini - des d’on parteix per assolir els seus projectes d’art. Vídeo, dansa i teatre s’uneixen en el mateix eix narratiu, de la mateixa manera que els records de la infància estan estretament relacionats amb el desig de créixer.

Tuveri estableix la relació amb les seves arrels i el patrimoni de les històries i llegendes de la seva terra natal. Sardenya és vist com una metàfora existencial, com el record d’una experiència i com una plataforma probable per al futur, més enllà dels límits naturals i les fronteres que uneixen, tanquen, impedeixen el moviment, però alhora defineixen i tranquil.litzen.

 coreografia i realització Guido Tuveri

video Enrica Cavalli, Massimiliano Leoni, Noriko Yasunaga

edició de vídeo Massimiliano Leoni

artistes intèrprets o executants al vídeo Guido Tuveri, Manuela Urru, Federico Tuveri

disseny de llums Stefano De lital

música B. Carter, H. Torga, Massive Attack, R. Aubry, N. Jones, L. Einaudi,

director artístic Guido Tuveri

producció ASMED  Balletto di Sardegna – Ministero per i Beni e le Attività Culturali – Regione Sardegna Assessorato alla Cultura

 

Fundada per Paolo Leoni el 1982 i actualment dirigida per Guido Tuveri, al Balletto di Sardegna és la primera companyia de dansa de Sardenya, reconeguda oficialment per les institucions italianes. El seu repertori original es centra en la qualitat i diversitat de propostes que van des del neoclàssic fins al contemporani, utilitzant famosos coreògrafs i ballarins de l’escena italiana i internacional, incloent-hi Ben Stevenson, Joseph Fontana, Tere O’Connor, André Lucas, Phyllis Gutelius, Massimo Moricone, Geoffrey Cauley, Cornelia Wildisen, Françoise André, Robert North, Mauro Bigonzetti, Enrica Palmieri, Mario Piazza, Gabriella Borni, Milena Zullo, Dino Verga, Giovanna Summo, Francesca La Cava, Guido Tuveri. Segons el seu nou director artístic Guido Tuveri, el Balletto di Sardegna vol difondre la cultura mil.lenària de Sardenya a tot el món a través de l’art contemporani.

 

Viernes 9, sábado 10 de octubre a las 21:30h

BALLETTO DI SARDEGNA / GUIDO TUVERI

“Isola” (Island)

danza-teatro · 6€

 ”Isla significa aislamiento?” El espectáculo comienza con esta pregunta por escrito en blanco y negro en una pantalla. Esta es la síntesis perfecta de la labor de Guido Tuveri, bailarín y coreógrafo de Cerdeña que se mudó a Nueva York donde se convirtió en un artista de primera línea. Un viaje para descubrir una posible respuesta, un diario de un artista, una biografía traducida en movimientos e imágenes de un sueño y anhelo de navegar a una tierra lejana donde puede realizar los sueños y luego regresar a su pequeño país. La isla en cuestión es de Cerdeña, una aldea cerca de Cagliari - Guspini - desde donde parte para lograr realizar sus proyectos de arte. Video, danza y teatro se unen en el mismo eje narrativo, de la misma manera que los recuerdos de la infancia están estrechamente relacionadas con el deseo de crecer.

Tuveri establece la relación con sus raíces y el patrimonio de las historias y leyendas de su tierra natal. Cerdeña es visto como una metáfora existencial, como el recuerdo de una experiencia y como una plataforma probable para el futuro, más allá de los límites naturales y las fronteras que unen, encierran, impiden el movimiento, pero que a la vez definen y tranquilizan.

 coreografía y realización Guido Tuveri

video Enrica Cavalli, Massimiliano Leoni, Noriko Yasunaga

edición de vídeo Massimiliano Leoni

artistas intérpretes o ejecutantes en el vídeo Guido Tuveri, Manuela Urru, Federico Tuveri

diseño de luces Stefano De Litala

música B. Carter, H. TORGUE, Massive Attack, R. Aubry, N. Jones, L. Einaudi,

director artístico Guido Tuveri

producción ASMED  Balletto di Sardegna – Ministero per i Beni e le Attività Culturali – Regione Sardegna Assessorato alla Cultura

 Fundada por Paola Leoni en 1982 y actualmente dirigida por Guido Tuveri, el Balletto di Sardegna es la primera compañía de danza de Cerdeña, reconocido oficialmente por las instituciones italianas. Su repertorio original se centra en la calidad y diversidad de propuestas que van desde el neoclásico hasta el contemporáneo, utilizando famosos coreógrafos y bailarines de la escena italiana e internacional, incluyendo a Ben Stevenson, Joseph Fontano, Tere O’Connor, André Lucas, Phyllis Gutelius, Massimo Moricone, , Geoffrey Cauley, Cornelia Wildisen, Françoise André, Robert North, Mauro Bigonzetti, Enrica Palmieri, Mario Piazza, Gabriella Borni, Milena Zullo, Dino Verga, Giovanna Summo, Francesca La Cava, Guido Tuveri. Según su nuevo director artístico Guido Tuveri, el Balletto di Sardegna quiere difundir la cultura milenaria de Cerdeña en todo el mundo a través del arte contemporáneo.

 

Friday 9, Saturday 10 October at 9:30pm

BALLETTO DI SARDEGNA / GUIDO TUVERI

“Isola” (Island)

dance-theatre · 6€

 “Island means isolation?” The show begins with this question written in black and white on a screen. This is the perfect synthesis of the work of Guido Tuveri, Sardinian dancer and choreographer who moved to New York where he became a leading artist. A journey to discover one possible answer, a diary of an artist, a biography translated into movements and images and a yearning dream to sail to a faraway land where he can realize dreams and then return to his small country. The island in question is Sardinia, a village near Cagliari - Guspini – from where he gets away to achieve his art projects. Video, dance and theater come together in the same narrative axis, in the same way that childhood memories are closely linked to desire to grow.

Tuveri stages the link with his roots and heritage of stories and legends of his homeland. Sardinia is seen as an existential metaphor, like the memory of an experience and as a likely platform for the future, beyond the natural limits and boundaries that bind, close, prevent movement, but simultaneously define and reassure.

 

choreography and performing Guido Tuveri

video Enrica Cavalli, Massimiliano Leoni, Noriko Yasunaga

video editing Massimiliano Leoni

performers in the video Guido Tuveri, Manuela Urru, Federico Tuveri

light designer Stefano De Litala

music B. Carter, H. Torgue, Massive Attack, R. Aubry, N. Jones, L. Einaudi

artistic director Guido Tuveri

production ASMED  Balletto di Sardegna – Ministero per i Beni e le Attività Culturali – Regione Sardegna Assessorato alla Cultura

 

Founded by Paola Leoni in 1982 and now directed by Guido Tuveri, the Balletto di Sardegna is the first dance company of Sardinia officially recognized by Italian institutions. Its original repertoire focuses on the quality and diversity of proposals that range from neoclassical to contemporary, using famous choreographers and dancers from Italian and international scene, including Ben Stevenson, Joseph Fontano, Tere O’Connor, Andre Lucas, Phyllis Gutelius, Massimo Moricone, Geoffrey Cauley, Cornelia Wildisen, Françoise André, Robert North, Mauro Bigonzetti, Enrica Palmieri, Mario Piazza, Gabriella Borni, Milena Zullo, Dino Verga, Giovanna Summo, Francesca La Cava, Guido Tuveri. Under the new artistic director Guido Tuveri, the Balletto di  Sardegna wants to spread the thousend-year culture of Sardinia in worldwide through contemporary art.

isola1.jpg

The article has

no responses yet

Written by anticteatre

Octubre 3rd, 2009 at 8:31 pm

26 i 27/9 en AdriAntic “2 Divide”: Borja Sagasti + Bruno Humberto  




Dissabte 26 a les 21:30h i diumenge 27 de setembre a les 21:00h

en     AdriAntic 

via Trajana 11, metro La pau

93 315 23 54
lanticteatre@lanticteatre.com

 

CATALÀ / CASTELLANO/ ENGLISH

 

Dissabte 26 a les 21:30h i diumenge 27 de setembre a les 21:00h

2 Divide: Borja Sagasti + Bruno Humberto

“2 DIVIDE”

teatre/performance  6 €

 

2divideweb.jpg

 “Un, dos. Estàs aquí?”

Aquesta performance explora els temes de la divisió i la bipolaritat. Divisió dins de nosaltres mateixos, la divisió entre jo i tu, entre nosaltres i ells. Bipolaritat com el nostre síndrome contemporani, entre esquerra i dreta, nord i sud, est i oest. Narratives absurdes, personals i mitològiques s’uneixen a través dels llenguatges del teatre físic, el so i la instal lació.

 

direcció i interpretació Borja Sagasti i Bruno Humberto

producció 2 Divide

 

Bruno Humberto

Nascut a Portugal el 1981. Artista performer, deviser, compositor autodidacte. Des que va acabar els seus estudis de Recerca en Cultura i Mitjans de Comunicació, primer va treballar com a periodista i escriptor de viatges. Des de 2004 ha col.laborat amb diversos artistes i companyies, així com ha desenvolupat solos i treballs site-specific internacionalment. Ha col.laborat recentment en “Mouth to Mouth”, performance col.lectiva al Lift Festival 2008, a Southbank Centre. Aquest any va formar part de la performance “Tunnel”, sota el riu Tàmesi, amb la col.laboració artística de Palimpsest (www.palimpsest.weebly.com) i “The Parade of Illusions and Mysteries”, a Bacon Street Project amb Gaspatxo Unlimited. Sovint improvisa amb el projecte The Sound Through (www.myspace.com / thesoundthrough). Té la seva seu a Londres, on va completar la Maestría en Performance Making a Goldsmiths.

 

Borja Sagasti Iñurrieta

Neix a Vizcaia (1973). Comença els seus estudis teatrals a Barcelona, centrant les seves pràctiques en les metodologies de teatre físic desenvolupades per Jaques Lecoq. A la mateixa ciutat co-funda el col.lectiu artístic Fang-Fastik creant espectacles de divers format. Ha col.laborat en diferents espectacles amb companyies com La Fura Dels Baus, Els Comediants, Monty and cia, Teatre Lliure. El 2005 es trasllada a Londres on col.labora amb la companyia de circ contemporani Generating Company amb la qual fa gira per Regne Unit. En 2007 i 2008 realitza dos anys d’estudis al London International School of Performing Arts i finalitza un Màster en creació de performance al Goldsmiths College University of London. Des del moment en què arriba a Londres col.labora activament amb diferents companyies establertes a Londres, com Gaspatxo Unlimited amb qui desenvolupen ‘From A to B’ i ‘The Parade of misteries and illusions’.

 

 


/////// castellano ///////

 

Sábado 26 a las 21:30h y domingo 27 de septiembre a las 21:00h

2 Divide: Borja Sagasti + Bruno Humberto

“2 DIVIDE”

teatro/performance   6 €

 

“Uno, dos. ¿Estás ahí?”

Esta performance explora los temas de la división y la bipolaridad. División dentro de nosotros mismos, la división entre yo y tú, entre nosotros y ellos. Bipolaridad como nuestro síndrome contemporáneo, entre izquierda y derecha, norte y sur, este y oeste. Narrativas absurdas, personales y mitológicas se unen a través de los lenguajes del teatro físico, el sonido y la instalación.

 

dirección e interpretación Borja Sagasti y Bruno Humberto

producción 2 Divide

 

Bruno Humberto

Nacido en Portugal en 1981. Artista performer, deviser, compositor autodidacta. Desde que acabó sus estudios de Investigación en Cultura y Medios de Comunicación, primero trabajó como periodista y escritor de viajes. Desde 2004 ha colaborado con diversos artistas y compañías, así como ha desarrollado solos y trabajos site-specific internacionalmente. Colaboró recientemente en “Mouth to Mouth”, performance colectiva en el Lift Festival 2008, en Southbank Centre. Este año formó parte de la performance “Tunnel”, bajo el río Támesis, con la colaboración artística de Palimpsest (www.palimpsest.weebly.com) y ” The Parade of Illusions and Mysteries”, en Bacon Street Project con Gazpacho Unlimited. A menudo improvisa con el proyecto The Sound Through (www.myspace.com/thesoundthrough). Tiene su sede en Londres, donde completó la Maestría en Performance Making en Goldsmiths.

 

Borja Sagasti Iñurrieta

Nace en Vizcaia (1973).Empieza sus estudios teatrales en Barcelona, centrando sus practicas en las metodologías de teatro físico desarrolladas por Jaques Lecoq. En la misma ciudad co-funda el colectivo artístico Fang-Fastik creando varios espectáculos de diverso formato. Ha colaborado en diferentes espectáculos con  compañías como La Fura Dels Baus, Els Comediants, Monty and cia, Teatre Lliure. En 2005 se traslada a Londres donde colabora con la compañía de circo contemporáneo Generating Company con la que hace gira por Reino Unido. En 2007 y 2008 realiza dos años de estudios en el London International School of Performing Arts y finaliza un Master en creación de performance en Goldsmiths College University of London. Desde el momento en que llega a Londres colabora activamente con diferentes compañías establecidas en Londres, como Gazpacho Unlimited con quien desarrollan ‘From A to B’ y ‘The Parade of misteries and illusions’

 

 

/////// english ///////

 

Saturday 26 at 9:30pm and Sunday 27 September at 9:00pm

2 Divide: Borja Sagasti + Bruno Humberto

“2 DIVIDE”

theatre/performance   6 €

 

“One, two. Are you there?” This performance explores division and bipolarity. Division within ourselves, division between me and you, between us and them. Bipolarity as our contemporary syndrome, between left and right, North and South, East and West. Absurd, personal and mythological narratives come together trough the languages of physical theatre, sound and installation.

 

direction and performing Borja Sagasti and Bruno Humberto

production 2 Divide

 


Borja Sagasti Iñurrieta

Was born in Spain (1973). He did Theatre studies in Barcelona focusing in Jaques Lecoq’s 
methodologies of physical theatre. In the same city co-founded the Performance Theatre 
company ‘Fang Fastik’. From 1992-2002, he collaborated with different Theatre companies as 
‘La Fura Dels Baus’, ‘Els Comediants’ and ‘Monty Cia’. In 2006 toured with ‘Generating Company’ 
performing in the show ‘Hard Drive’. Last year he finished the advance course in ‘Creating Theatre’ 
at LISPA (London International school of Performing Arts) and more recently completed the 
Ma in Performance Making at Goldsmiths College, University of London.



 

Bruno Humberto

 

Born in Portugal, 1981. Performer, deviser, self-taught composer. Bruno Humberto studied Media and Culture Research and started to work as journalist, travel-writer and pedagogue. Is been doing site-specific performance, collaboration and solo work since 2004. In London is part of the theatre company “Poemstomyotherself” and recently collaborated with “Mouth to Mouth” performance collective in the Lift Festival, at Southbank Centre. He is based in London where he finished the Ma in Performance Making at Goldsmiths.

The article has

no responses yet

Written by anticteatre

Septiembre 23rd, 2009 at 12:36 pm

11 de juliol-21.30h- BRADIEN + EDUARD ESCOFFET-performance de poesia i música- en AdriÀntic  

BRADIEN + EDUARD ESCOFFET

CAT/ CAST / ENG

BRADIEN + EDUARD ESCOFFET

www.bradien.net

La banda Bradien i el poeta Eduard Escoffet s’uneixen per presentar un espectacle a mig camí entre els loops melòdics d’uns i els textos martellejants de l’altre. Aquest espectacle s’estrenarà a Es Baluard (Mallorca) el 18 de juliol i el dia 11 oferiran una prèvia a l’Adriàntic, un tast de cap a on va aquest maridatge.

dissabte 11 de juliol, 21.30h · 6€
performance de poesia i música
AdriÀntic, Via Trajana 11, 1r pis

AdriAntic
http://www.lanticteatre.com/AdriAntic/AA.html

bradien-escoffet-web.jpg
bradien
www.bradien.net
Bradien és un grup instrumental que es va formar l’any 2005. Des d’aquest moment han publicat Minoi Tiare, un cd amb 9 cançons i un 7 polzades compartit amb el grup escocès Dosimat. Han realitzat concerts amb gent com Shiu-Yeung Hui (de Maher Shalal Has Baz), Yo La Tengo (Matador), Tom Brosseau (Fat Cat), Jahbitat (Nosordo) i Lucius Works Here (Foehn). Properament apareixerà un cd amb els temes enregistrats durant el 2008 amb Simon Walbrook (un dels o productors de The Return Of Dr Octagon de Kool Keith) i amb col·laboracions de John Giorno, Jenny Jones (de Nettle) i Pope (de STA). El disc serà publicat pel segell barcelonès Spa.Rk.
En l’actualitat Bradien el formen tres músics (Balbini, Dave Harris i Matías Rossi, líder de la banda i artista d’ampli recorregut en l’electrònica experimental) i múltiples col laboradors (al cello, la col laboradora de Dj / Rupture, Jenny Jones; el poeta americà John giorno; Pablo Ribas; Pope d’STA) que tant en directe com en estudi, intercanvien els instruments: baix, trompeta, melòdica, metal o guitarra passen d’un a un altre per pillar al vol la màgia del moment.

eduard escoffet
http://propost.org/escoffet

Poeta i agitador cultural. Ha practicat diverses vessants de la poesia, tot i que darrerament s’ha centrat en el treball poètic sonor i en el recital en directe. A banda d’un gran moviment dins l’escena contracultural de Barcelona, ha presentat el seu treball a diverses ciutats d’Espanya i a Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica, la Xina, la República Txeca, els EUA i l’Argentina. Cofundador del col·lectiu projectes poètics sense títol-propost.org i director del festival de pràctiques poètiques actuals PROPOSTA (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2000-2004). És coautor de les obres de teatre ¡Wamba va! (2005) amb Gerard Altaió, Josep Pedrals i Martí Sales, puaj./ecs. (2005) amb Gerard Altaió i Josep Pedrals, i La belbel underground (2006), amb Carles Hac Mor i Gerard Altaió. No fa llibres.

bradien_casablanca-web.jpg

CASTELLANO

BRADIEN + EDUARD ESCOFFET
Sábado 11 de julio, 21.30h · 6 €
performance de música y poesía
AdriAntic, Via Trajana 11, 1r piso

La banda Bradien y el poeta Eduard Escoffet se unen para presentar un espectáculo a medio camino entre los loops melódicos de unos y los textos martilleantes del otro. Este espectáculo se estrenará en Es Baluard (Mallorca) el 18 de julio y el día 11 ofrecerán una previa en AdriAntic, una muestra de hacia dónde va este maridaje.

bradien
www.bradien.net
Bradien es un grupo instrumental que se formó el año 2005. Desde este momento han publicado Minos Tiare, un cd con 9 canciones y un 7 pulgadas compartido con el grupo escocés Dosimat. Han realizado conciertos con gente como Shiu-Yeung Hui (de Maher Shalal Has Baz), Yo La Tengo (Matador), Tom Brosseau (Fat Cat), Jahbitat (Nosordo) y Lucius Works Here (Foehn). Próximamente aparecerá un cd con los temas grabados durante el 2008 con Simon Walbrook (uno de los productores de The Return Of Dr. Octagon de Kool Keith) y con colaboraciones de John Giorno, Jenny Jones (de Nettle) y Pope (de STA) . El disco será publicado por el sello barcelonés Spa.Rk.
En la actualidad Bradien está formada por tres músicos (Balbini, Dave Harris y Matías Rossi, líder de la banda y artista de amplio recorrido en la electrónica experimental) y múltiples colaboradores (al cello, la colaboradora de Dj/Rupture, Jenny Jones; el poeta americano John Giorno; Pablo Ribas; Pope de STA) que tanto en directo como en estudio, intercambian los instrumentos: bajo, trompeta, melódica, metalófono o guitarra pasan de uno a otro para pillar al vuelo la magia del momento.

Eduard Escoffet
http://propost.org/escoffet
Poeta y agitador cultural. Ha practicado varias vertientes de la poesía, aunque últimamente se ha centrado en el trabajo poético sonoro y en el recital en directo. Aparte de un gran movimiento dentro de la escena contracultural de Barcelona, ha presentado su trabajo en diversas ciudades de España y en Portugal, Italia, Francia, Alemania, Bélgica, China, la República Checa, los Estados Unidos y Argentina. Cofundador del colectivo proyectos poéticos sin título-propost.org y director del festival de prácticas poéticas actuales PROPOSTA (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2000-2004). Es coautor de las obras de teatro ¡Wamba va! (2005) con Gerard Altaió, Josep Pedrals y Martí Sales, puaj. / ECS. (2005) con Gerard Altaió y Josep Pedrals, y La Belbel underground (2006), con Carles Hac Mor y Gerard Altaió. No hace libros.

eduardescoffet2_fotoalexbra.jpg

ENGLISH

BRADIEN + EDUARD ESCOFFET
Saturday 11th July, 21.30h · 6 €
music & poetry performance
AdriAntic, Via Trajana 11, 1st floor

The band Bradien and the poet Eduard Escoffet unite to present a show midway between the melodic loops of the first ones and the hammering texts of the other. This show will be premiered in Es Baluard (Mallorca) on July 18, and the 11th they will offer a preview in the space AdriAntic, a sample of where this marriage is going to.

bradien
www.bradien.net
Bradien is an instrumental group that was formed in 2005. Since then they have published Minos Tiare, a 9 songs’ cd and a 7-inch shared with the Scotish band Dosimat. They have done concerts with people like Shiu-Yeung Hui (from Maher Shalal Has Baz), Yo La Tengo (Matador) Tom Brosseau (Fat Cat), Jahbitat (Nosordo) and Lucius Works Here (Foehn). Coming up a cd with items recorded in 2008 with Simon Walbrook (one of the producers of The Return Of Dr. Octagon by Kool Keith) and with contributions from John Giorno, Jenny Jones (from Nettle) and Pope (from STA) . The album will be released by the Barcelonan label Spa.Rk.
Bradien is currently made up of three musicians (Balbini, Dave Harris and Matías Rossi, leader of the band and an artist with a wide experience in experimental electronica) and multiple collaborators (on cello, DJ/rupture collaborator Jenny Jones; the American poet John Giorno; Pablo Ribas; Pope from STA) which means that whether live or in the studio, they exchange instruments: bass, trumpet, melodica, xylophone and guitar being passed from one to the other to catch the fleeting magic of the moment.

Eduard Escoffet
http://propost.org/escoffet
Poet and cultural agitator. He has practiced various aspects of poetry, but lately has been focused on sound poetry work and live poetry recitals. Apart from a large activity within the contracultural scene of Barcelona, he has presented his work in various cities in Spain and Portugal, Italy, France, Germany, Belgium, China, the Czech Republic, the United States and Argentina. Co-founder of the group proyectos poéticos sin título-propost.org and director of the festival of current poetical practices PROPOSTA (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2000-2004). Co-author of the plays ¡Wamba va! (2005) with Gerard Altaió, Josep Pedrals and Martí Sales, puaj. / ECS. (2005) with Gerard Altaió and Josep Pedrals, and La Belbel underground (2006), with Carles Hac Mor and Gerard Altaió. He does not write books.

The article has

no responses yet

Written by anticteatre

Julio 3rd, 2009 at 8:21 pm