7, 8 i 9 de Juny «El Carnero» de PROYECTOS POPLÍTEOS & LOS ANACOLUTOS a l’Antic Teatre
PROYECTOS POPLÍTEOS &
LOS ANACOLUTOS
«El Carnero»
durada / duración / duration / durée: 70 min
Noves dramatúrgies / Nuevas dramaturgias / New drama/ Nouveau drame
idioma/ language/ langue: Castellà///Castellano///Spanish///
HORARIS
7 y 8 /06 a las 21h
9/06 a las 20h
Fa: Isaac Torres
Toca: Gloria March
Instala: Deif Vila
Idea original: Isaac Torres
Vídeo i escultura: Proyectos Poplíteos
Música: Los Anacolutos
proyectospopliteos.wix.com/proyectospopliteos →
★ 7-9 Juny 7-9 Junio 7-9 June 7-9 Juin ★ |
[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →
Al 1954 tota la meva família emigrava com exiliats polítics a Oran, Algèria. Al 1959 neix allà la meva mare, Minerva, i al 1963, Belinda, la meva tia. Al 1971, sis anys després de la independència algerina, una part d’ells torna a Espanya. Una altra es trasllada a França. Ningú es queda allà. El Carnero és un projecte escènic-audiovisual-instal·latiu que adopta com a base el mite d’ «Abraham i Isaac» per a investigar i transitar camins de sorra, terra i pedres fins arribar a un destí, l’herència. Projectes Poplíteos es va gestar en la coincidència, en la casualitat, en allò fortuït i en l’extraradi. Deif i Isaac es van trobar «performejant» en un curs impartit per Los Torreznos al Centre L’Escorxador d’Elx al 201′, i des de llavors no han deixat d’investigar en el camp de la sexualitat i del cos. El seu primer projecte, Mearruinas y Acordar va ser exhibit al festival Elx al Carrer el 2011; i al festival Escena Contemporània 2012, passant pel festival Art Contemporani de Posta, Rieti, Itàlia. Los Anacolutos neixen dels baixos ventres i celles trencades, engendrats en les sales d’espera de les estacions de tren. Tanya, Glòria i Isaac van sortir disparats com una escopinada per a purgar les seves depravacions humanes en un espai anomenat comunament «escenari». Amb el projecte de tirada europea Small Café va començar la seva anadura. Més tard, va aparèixer Las Ausencias i El Carnero el seu tercer projecte. Actualment, mentre treballa en Si la noche deja algo, no deixa de col·laborar amb les companyies Sleepwalk Collective i El Conde de Torrefiel, entre d’altres. |
En 1954 toda mi familia emigraba como exiliados políticos a Orán, Argelia. En 1959 nace allí mi madre, Minerva, y en 1963, Belinda, mi tía. En 1971, seis años después de la independencia argelina, una parte de ellos regresa a España. Otra se traslada a Francia. Nadie se queda allí. El Carnero es un proyecto escénico-audiovisual-instalativo que adopta como base el mito de “Abrahán e Isaac” para investigar y transitar caminos de arena, tierra y piedras hasta llegar a un destino, la herencia. Proyectos Poplíteos se gestó en la coincidencia, en la casualidad, en lo fortuito y el extrarradio. Deif e Isaac se encontraron «performeando» en un curso impartido por Los Torreznos en el Centre L’Escorxador d’ Elx en 2010, y desde entonces no han dejado de investigar en el campo de la sexualidad y el cuerpo. Los Anacolutos nacen de los bajos vientres y cejas rotas, engendrados en las salas de espera de estaciones de tren. Tanya, Gloria e Isaac salieron disparados como un escupitajo para purgar sus depravaciones humanas en un espacio llamado comunmente «escenario». |
In 1954 my entire family emigrated as political exiles to Oran in Algeria. My mother Minerva was born there in 1959, followed by my aunt Belinda in1963. In 1971, six years after Algerian Independence, some of the family returned to Spain. The rest moved to France. No-one stayed. El Carnero (The Lamb) is an audio-visual/performance/installation project using the story of Isaac and Abraham as a starting point to investigate and cover the various sand, stone and earth paths that lead to one destiny: inheritance. Proyectos Poplíteos emerged thanks to a series of coincidences, serendipities, chances and externalities. Deif and Isaac met performing at a course taught by Los Torreznos at the Centre L’Escorxador d’ Elx in 2010, and since then they have continued investigating sexuality and the body. Los Anacolutos are the issue of low stomachs and broken brows, engendered in railway station waiting rooms. Tanya, Gloria and Isaac were spat out to redeem their human depravations in the space commonly referred to as ‘the stage’. |