El CAET – Centre d’arts escèniques de Terrassa tanca el primer semestre de 2012 amb rècord de públic:

El Teatre Principal frega al 98% d’ocupació mitjana i el Teatre Alegria, escenari de les noves tendències, arriba al 75% d’ocupació.

El CAET fa balanç del primer semestre de la temporada 2012 superant amb escreix les xifres, ja positives, de l’any 2011. L’espectacle Delicades de T de Teatre ha posat fi al primer semestre de la temporada 2012 del CAET que ha tancat amb un 89,39% de mitjana d’ocupació en els dos teatres. 4.573 espectadors han omplert el Teatre Alegria i el Teatre Principal, tot gaudint de les propostes del Centre d’arts escèniques de Terrassa durant els mesos de gener a juny de 2012.

Aquesta primera temporada ha seguit la línia d’apostar per les noves tendències, els espectacles de producció pròpia, la diversitat d’oferta i la creació i fidelització de públics.
El CAET iniciava el 2012 amb una programació eclèctica, internacional i arriscada que ha estat aplaudida i assimilada per tots els públics. Aquest fet demostra que el CAET, ha assolit un dels seus grans objectius: introduir l’espectador a les noves propostes tot fent-los propers als nous llenguatges i acostant els espectacles ‘TeNeTers’ a tots els egarencs, amb xerrades amb artistes i experts després de les funcions. El Teatre Alegria, on hem pogut veure les obres més transgressores, ha assolit un 74,18% d’ocupació de mitjana. En la seva vessant coproductora, el CAET ha presentat a l’Alegria propostes com 180º de cel de La Virgueria, Greenwich Art Show de la sempre sorprenent Macarena Recuerda Shepherd, Molly Sweeney del director terrassenc Miquel Gorriz i la nova creació d’Àngels Margarit: From B to B.
Per altra banda, el consolidat Teatre Principal ha assolit pràcticament el cent per cent d’ocupació, aconseguint un 97,25% de mitjana. Com sempre, aquest teatre ha estat l’encarregat de portar a la ciutat obres de gran format com Qui té por de Virginia Woolf? amb Emma Vilarasau i Pere Arquillué; el sorprenent Operetta, la deliciosa ironia de T de Teatre amb Delicades¸ el petit Liceu amb Els músics de Bremen i L’any que ve serà millor, d’autoria múltiple, femenina i catalana.
Aquest 2012 ha estat l’any que el CAET ha encetat el seu camí cap a la internacionalització amb dues iniciatives ben diferents. La primera fou la col•laboració en el projecte europeu Trans-mission que es

materialitzà en l’espectacle Aprendre, començar a perdre de Atempo Circ (79,75% d’ocupació al Teatre Alegria). L’altra fou la presentació de l’intercanvi escènic amb segell de germen TNT entre el Teatro delle Forme de Torino i el CAET, que portà a Antonio Damasco des d’Itàlia a Terrassa per treballar i estrenar Comizi d’amore, una obra experimental en clau de comèdia i amb un flamant quintet de corda que fou molt ben rebut pel públic egarenc. Al seu torn el director del CAET, en Pep Pla va impartir també un laboratori a Torino amb el títol d’Ítaca (casa, terra i pa). Ambdós tallers han estat possibles gràcies al paraigua de l’Arianna-Xarxa Euromediterrània de Cultura i Patrimoni.

Dos escenaris, dotze espectacles, quatre estrenes i tres coproduccions han configurat la primera temporada de programació del 2012 del CAET que es valora molt positivament per l’increment de públic i la diversitat d’aquest.

També des del CAET s’impulsa la interacció amb l’espectador a través del cicle Mirades TNT (trobada directa i en viu amb els creadors i intèrprets i experts convidats) i de les eines 2.0: uns comptes de facebook i twitter molt actius i un canal de YouTube amb més de 2.700 visualitzacions. Tot al voltant de la nova web que des del seu llançament al desembre ha rebut més de 6.600 visites. Els espectadors del CAET n’estan contínuament informats al moment de les novetats.

El Centre d’arts escèniques de Terrassa seguirà en aquesta línia pel segon semestre de la temporada, amb una programació que es donarà a conèixer el 19 de juny i preparant un magnífic Festival TNT – Terrassa Noves Tendències, que aquest 2012 complirà els seus primers deu anys de vida i que tindrà lloc del 3 al 8 d’octubre.

Descarrega: Programa CAET gener-juny 2012

‘Aprendre, començar a perdre’ és un projecte de creació vinculat al TRANS-mission, una plataforma de recolzament a la creació de circ contemporani que fomenta la col•laboració dels quatre grans centres europeus: Barcelona, Brussel•les, Torí i Tolosa. L’estrena a Terrassa, el dia internacional de la dansa, serà l’únic passi que es farà a nivell estatal

Data: 29 d’abril
Hora: 18h
Espai: Teatre Alegria | C/ Gaudí, 15 Terrassa

El 29 d’abril, Dia Internacional de la Dansa, el Teatre Alegria acull l’espectacle ‘Aprendre, començar a perdre’ que serà l’únic passi que es farà a tot el país. Atempo Circ és l’encarregat d’estrenar aquest espectacle de circ mulitidisciplinari que llança mirades transversals sobre la ceguesa, l’aprenentatge i la vellesa per reflexionar sobre el joc, l’obsessió, la lluita i la decadència que ens habita i que ens transforma. A través del cos i el moviment aquesta obra vol plantejar reflexions sobre la vida de circ. Veure i no veure el que aprenem, oblidar, caure i resistir als nostres propis artefactes, als seus espais, a la seva lluita, la seva obsessió i el seu perill, els seus temps a cada caiguda, mutar per ells a cada encontre i envellir amb ells.

Aquesta és una creació vinculada al projecte TRANS-Mission, un projecte de col•laboració que va néixer amb l’objectiu de millorar les pràctiques de suport a la creació, a la producció i a la difusió en el sector de circ contemporani i que compta amb el suport del Programa Cultura de la Unió Europea. Reuneix quatre socis: l’Espace Catastrophe (Brussel•les), La Grainerie (Toulouse), Zelig (Torí) i La Central del Circ (Barcelona). Amb TRANS-mission, aquestes entitats donen suport a quatre companyies de circ contemporani que tenen un projecte de creació per a 4, 5 o 6 intèrprets. Aquest suport consisteix en residències de creació a cada territori, un acompanyament personalitzat al llarg del procés de creació i un suport a la difusió.

’Aprendre, començar a perdre’ és un clar exemple de circ de la nostra era que aprèn del d’èpoques passades amb acròbates, ballarins i músics que, cadascun amb el seu particular llenguatge escènic, amb objectes impossibles i projeccions interactives ajuden a donar forma a aquesta magnífica creació.