Del 31 de juliol al 5 d’agost, Ca Ses Monges, Mallorca
PROGRAMA
DIA 31 DE JULIOL · GRATIS
IT’S MY PARTY UN PROJECTE AUDIOVISUAL AMB MEAGAN O’SHEA I LINNEA SWAN
Una exploració del dolor, un examen del propòsit de la vida i una reflexió sobre l’èxit. En un intent de descobrir què és comú i què és únic entre cultures i contextos, entre dones dels 40 i principis dels 50.
Meagan O’shea va realitzar un taller de tres dies a EiMa Creació amb dones locals a on les guiava a través d’un procés creatiu per crear els seus propis micro-solos en resposta als temes com el desamor omnipresent i la mort dels éssers estimats, fins a la bellesa, els fills que mai no es tindran…. Durant el Festival Meagan i Linnea i les participants faran una presentació del projecte i mostrarán el vídeo compilatori amb les seves creacions, que inclou també les creacions d’altres dones de tot el mon a on el projecte s’ha implementat.
TROC! CIA SAUF LE DIMANCHE
“Troc! juga amb lespai públic i les artistes s’acosten a l’espai públic, utilitzant el mobiliari urbà i el paisatge per oferir un ball lligat a l’entorn.
Qui ho desitgi, els confia un gest i, a canvi, les artistes li ofereixen un ball inspirat en el gest proposat. És 1 minut 30 per a tu, una coreografia improvisada. Agafen la imaginació inconscient del gest originalment proposat per creuar-los en una dansa lúdica, generosa i inventiva.
Durant el ball hi ha passatge, hi ha vida al voltant, un transeünt dibuixant un pas de ball per encaixar, altres que s’aturen i aprofiten, altres que creuen el carrer amb el cap abaixat. Cada Troc! és visible per a qualsevol persona propera.
DIA 3 D’AGOST
MI PADRE NO ERA UN FAMOSO ESCRITOR RUSO BÁRBARA BAÑUELOS
Un cos travessant una experiència.
I la narració en format escènic d’aquesta experiència.
A partir d´un punt de partida: el descobriment d´un silenci familiar i la necessitat de reconstrucció de la història de la meva àvia paterna.
Un projecte de recerca personal i social. Una reflexió sobre el cos i el patiment mental (el cos físic, institucional, mental, social, sanitari, afectiu, polític, etc.) i com aquests cossos i aquestes veus amb patiment mental es troben amb una societat que estigmatitza altres realitats, altres maneres d’estar al món.
Una experiència individual i subjectiva que a l’acte de compartir-la es converteix en social.
PARAMECIS I METEORITS XESCA SALVÀ I MARC VILLANUEVA
Què és la vida? Tot partint d’aquesta pregunta, Paramecis i meteorits ens convida a clavar l’ull al microscopi i meravellar-nos davant la diversitat i la complexitat de les formes de vida més petites. Al centre de la proposta hi trobem la biòloga Lynn Margulis, una de les figures més lúcides a l’hora de pensar en la Terra com una enorme xarxa d’interdependències i en l’evolució com un procés en què la simbiosi i la cooperació prevalen per damunt de la competició. A mig camí entre una instal·lació i una peça immersiva, Paramecis i meteorits ens convida a entrar dins un cosmos escènic d’equilibri inestable, un espai on les idees de vida, genètica, gènere o erotisme es barregen amb l’experiència de transitar i deixar créixer diversos paisatges, a escales diferents.
L’escenògrafa Xesca Salvà i el dramaturg Marc Villanueva comparteixen l’interès per les idees de joc i experiència, i pel tractament de problemes socials i polítics a través de la intimitat i la participació directa de les espectadores. Des de fa dos anys treballen en el projecte Understory, sobre tot allò que fa possible la vida sense que en siguem conscients. Paramecis i meteorits n’és el primer episodi.
CONCERT : Dj Random Nancy
DIA 5 D’AGOST
BATRE DE TOT FA BROU
La terra fèrtil del projecte és el camp de Mallorca. Un terreny que fa brotar la pregunta. El camp posa en qüestió la corporeïtat dels creadors i la relació d’aquests amb la terra. La base de la peça se solidifica mitjançant el contacte del cos i amb el paisatge, juntament amb la contradicció de la contemporaneïtat i la tradició. Complexitat que permet enfocar la problemàtica des de les diferents disciplines dels creadors. Separar el blat de la palla: batre. L’acció de batre com a eina d’inspiració per crear i donar peu a la investigació del moviment, el cos i la paraula. Batre per donar lloc a una veu, la veu del paisatge.
LO PEQUEÑO DE CRIS BLANCO, JORGE DUTOR Y GUILLEM MONT DE PALOL.
Lo pequeño és una peça escènica contemporània d’humor absurd que transita el musical, el suspens i parla de tu al tu al nen que hi ha en cada espectador. Té l’essència dels improvisats jocs en les tardes d’infància i sorprèn com la vida quan desconeixem la seva realitat i hem d’inventar-la. D’això parla aquesta obra, però també de com es poden crear coreografies quotidianes en el trajecte cap a obrir la porta de casa, com una família nombrosa podria compondre un tema d’Amistats Perilloses o quin podria ser el procés creatiu de la cançó Ballar Pegats.
En aquesta funció els majors tornen a mirar les coses per primera vegada i els petits les gaudeixen i reconeixen com a pròpies. Cris Blanco, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol creen en escena un lloc en el qual se sublima el quotidià, un espai d’estranyeses conegudes que exploten en situacions divertides, “un veure volar partícules en l’aire”, com descriu Oriol Puig i un acte de creació política per a tots els públics on els intèrprets juguen a consciència sense por al ridícul. Perquè aquí hem vingut a jugar.
VOLUMEN 1 DE MUCHA MUCHACHA
Volumen 1 és una peça de dansa contemporània, és una declaració d’intencions al voltant del moviment, la comunitat, la feminitat i el ritu.
Volumen 1 represa alguns mites universals de la dansa per a reinterpretar-los i veure com es transformen: la Haka neozelandesa de les guerreres maoris, l’assassinat d’una verge en La Consagració de la Primavera o el tràngol
col·lectiu del Bolero de Ravel. La peça es construeix a partir de la tensió entre dues forces: el tradicional i el contemporani.
ELLA, REGADORA DE MAYA TRIAY
Ella, regadora, ens parla de l’energia salvatge de la dona. Impulsos creatius, intuïtius i en certa manera esbojarrats, que surten de la norma i que brollen del cos com l’aigua d’una regadora. Aquesta obra de dansa-performance treballa amb la permanència, la
recerca constant d’una cosa que es troba “fent”, amb la intenció d’invocar l’energia salvatge femenina, sense intentar mimetitzar-la ni il·lustrar-la. Això implica una cerca in situ, un moure’s des de les entranyes cap a llocs encara desconeguts. Amb afany, la performer ens convida a un viatge des de les sensacions més subtils, a les escenes més brutals i incòmodes.
Concert: Doug Galbraith
Més informació: web de Eima Creació
Read More
