CATALÀ
(Aquí use envio un text que vaig començar a escriure el dilluns, dia del meu aniversari, pero que no vaig poder acabar.)
Hola a tothom.
Moltes gràcies pels vostres missatges de feliç aniversari. És molt guai rebre tants missatges quan un és fora de casa.
Ser al festival d’Avinyó quan es compleixen anys és una doble paradoxa. Una perquè complir anys ja és una paradoxa bastant interessant en ella mateixa; per una banda, estàs de celebració, la gent es recorda de tu, i mola setir-se recordat i recordar-te que pertanys a diferents comunitats de gent, per més nòmades o virtuals o llunyanes que siguin. Per altra banda, és un dia on toca menjar-se l’olla una mica: pensar en el pas dels temps, el que has fet, el que encara et molaria fer, i allò que mai arribaràs a fer però que només pensar-hi et fots un fart de riure i continues fent el que sí que pots fer.
El festival d’Avinyó també és una paradoxa bastant follonera. Per una banda, és bonic veure una ciutat convertida en un immens teatre, en una sobredosis histèrica de celebració cultural. Però per altra banda, també és el reflex més bèstia de la cultura entesa com a mer producte mercantil, la cultura quantificable amb número de públic i número de bolos, la cultura que perpetua el classisme social i econòmic entre rics i pobres, entre els de dalt i els de baix, entre els de l’In i els de l’Off, una cultura de l’èxit o el fracàs, que premia els productes que reafirmen respostes simplistes i homogeneitzadores, i margina els processos que despleguen preguntes i provoquen conflictes.
Fer anys és un follón. Avinyó és un follón. I fer anys a Avinyó és tal follón que he decidit escriure-us aquestes línies per dir-vos que avui crec que tot és un follón i una paradoxa, però que viure en la paradoxa no només és inevitable, sinó que mola mogollón. En un moment on tothom vol tenir la raó i imposar la seva veritat, el dia del meu aniversari celebro la paradoxa i la contradicció, la inclaritat i la incoherència. I ho celebro sol, però sentint-me molt ben acompanyat.
I és així que el dia del meu aniversari, continuo lluitant i reivindicant sabent que la injústicia també està convidada a la festa i té masses amics perquè la fotin fora.
I continuo despullant-me amb passió davant del públic sabent que a alguns no aconseguiré mai apassionar-los.
I continuo canviant el principi, o el final, o algunes paraules o el seu to, o alguns moviments o la seva coreografia, per donar a la peça més lògica i coherència, sent conscient i agraït que l’art també és invisible i místic, absurd i imprevisible.
I continuo jugant a certs jocs, i en d’altres faig trampes, i en d’altres llenço els daus al mig d’un joc de cartes.
Tot és un follón, i el follón és il.lògic, incoherent i injust, però també és absurd, sorprenent i divertit. Seguim ballant, òstia, encara que sigui de ràbia. I si ens tanquen el garitu, doncs botellón a la platja!
Merci per estar junts en aquesta festa. Petons des d’Avinyó.
—————-
CASTELLANO
(aquí os mando un texto que empecé a escribir el lunes, día de mi cumpleaños, pero que no pude acabar)
Hola a rodos.
Muchas gracias por vuestros mensajes de feliz cunpleaños. És muy guay recibir tantos mensajes cuando uno se encuentra fuera de casa.
Ser al festival de Avinyón cuando se cumplen años es una doble paradoja. Una porque cumplir años ya es una paradoja bastante interesante en ella misma; por un lado, estás de celebración, la gente se acuerda de ti, y mola sentirse recordado y acordarte que perteneces a varias comunidades de gente, por más nómadas, virtuales o lejanas que sean. Por otro lado, es un día dónde toca comerse la olla un poco: pensar en el paso del tiempo, en lo que has hecho, en lo que te molaría hacer, y en lo que nunca llegarás a hacer pero que sólo pensar en ello, ya te meas de risa y continúas haciendo lo que sí que puedes hacer.
El festival de Avinyón también es una paradoja bastante follonera. Por un lado, es bonito ver la ciudad convertida en un inmenso teatro, en una sobredosis histérica de celebración cultural. Pero por otro lado, también es el reflejo más bestia de la cultura entendida como mero producto mercantil, la cultura cuantificable con número de público y número de bolos, la cultura que perpetúa el clasismo social y económico entre ricos y pobres, entre los de arriba y los de abajo, los del In y los del Off, una cultura del éxito o el fracaso, que premia los productos que reafirman respuestas simplistas y homogeneizadoras, y margina los procesos que despliegan preguntas y provocan conflictos.
Cumplir años es un follón. Avinyón es un follón. Y cumplir años en Avinyón es tal follón que he decidido escribir estas líneas para deciros que hoy creo que todo es un follón y un paradoja, pero que vivir en la paradoja no sólo es inevitable, sino que mola mogollón. En un momento en todo el mundo quiere tener la razón e imponer su verdad, el día de mi cumpleaños celebro la paradoja y la contradicción, la inclaridad y la incoherencia. Y lo celebro solo, pero sintiéndome muy bien acompañado.
I es así que el día de mi cumple, continúo luchando y reivindicando, sabiendo que la injusticia también está invitada a la fiesta y que tiene demasiados amigos como para que la echen fuera.
Y continúo desnudándome con pasión delante del público sabiendo que a algunos nunca conseguiré apasionarles.
Y continúo cambiando el principio, o el final, o algunas palabras o su tono, o algunos movimientos o su coreografía, para dar a la pieza más lógica y coherencia, siendo consciente y agradecido que el arte también es invisible y místico, absurdo e imprevisible.
Y continúo jugando a ciertos juegos, y haciendo trampas en otros, o lanzando los dados cuando se trata de un juego de cartas.
Todo es un follón, y el follón és ilógico, incoherente e injusto, pero también es absurdo, sorprendente y divertido. Sigamos bailando, hostia, aún que sea de rabia. Y si nos cierran el garito, pues nos vamos de botellón a la playa!
Gracias por estar en esta fiesta juntos. Besitos des de Avinyón.
———————
ENGLISH
(here i send you a text i started writing on monday, my birthday, but i didn’t have time to finish)
Hello everyone.
Thanks a lot for all your messages. It is super nice to receive so many messages when you are far from home.
Being in Avinyo Festival when is your birthday is a double paradox. One, because the birthday itself is already quite a paradox; on one side, it’s a celebration day, people remember you and it is beautiful to feel remembered and remember that you belong to different communities of people, even if they are nomad, virtual or very far away. On the other side, it’s a day to shake your brain, and you start thinking about the pass of time, about what you’ve done so far, what you’d still like to do, and what you’ll never really do, but that at the same time, only thinking about it, you start laughing so much that you continue doing what you can really do.
Avinyo Festival is also such a messy paradox. In one side, it’s so beautiful to see the city transformed in a huge theater, in a hysterical overdoses of cultural celebration. But on the other side, it is also the wildest reflex of the culture understood as a mercantile product, the culture quantifiable with numbers of seats and number of gigs, the culture that perpetuates the social and economical classism between rich and poor, between the ones above ad the ones below, between the ones of the In and the ones of the Off, a culture of success or failure, that awards the products that reaffirm simplistic and homogenizing answers, and margin the processes that unfold questions and provoke conflicts.
A birthday is a mess. Avinyon is a mess. And celebrating the birthday in Avinyon is such a mess that i’ve decided to write these lines to tell you that today i think that everything is a mess and a paradox, but living in the paradox is not only un-avoidable but it is also super fun. In a moment where every one tries to be right and impose his own truth, the day of my birthday i decide to celebrate the paradox and the contradiction, the unclarity and the incoherency. And i celebrate it alone, but feeling very well accompanied.
Therefor, the day of my birthday, i continue fighting and complaining, knowing that injustice has been also invited to the party, and has many influential friends to be kicked out.
And i continue undressing myself with passion in front of the public, knowing that i will never manage to make all of them passionate.
And i continue changing the beginning or the end, the words or their tone, the movements or their choreography, to give the piece more logic and coherency, being conscious and thankful that art is also invisible and mystic, absurd and unforeseeable.
And i continue playing certain games, but cheating in some others, or throwing the dice when playing a cards game.
Everything is a mess, and the mess is illogical, incoherent and unjust, but it is also absurd, surprising and fun. Let’s keep dancing, ostia!, even if it is of anger. And if they close down our disco, we continue with a botellón at the beach!
Thanks for being together at this party. Kisses from Avinyon.
