EXVOTS, exposició + acciò escènica a Olot

EXVOTS,
i si demanéssim les coses que volem a qui ens les pot donar?
Del 23 de març al 26 de maig al Museu dels Sants d’Olot. Acció escènica 2 de maig com a LAP del Teatre Principal d’Olot.

Les presentalles, o exvots, són peces perfectes que representen coses imperfectes. Petits objectes de cera que tradicionalment s’han dut a les ermites i capelles per demanar un favor diví o per donar les gràcies d’una guarició. Com un ritual infantil del qui creu en els miracles i necessita abocar en algun indret la seva desesperació, em vaig disposar a fer un cor de cera, a dur-lo a una ermita i a esperar un reconfort, una solució. Mentre esperava, vaig conèixer i em vaig inventar històries de sota la cera, de vides arrapades sota la pàtina de l’exvot, de vides amb les quals podem explicar la nostra història…Si demanéssim les coses que volem a qui ens les pot donar, ompliríem els bancs, negocis, despatxos i altres llocs de poder de petites figuretes de cera, que amaguen els nostres desitjos i les nostres necessitats actuals. Però, quines són? Què volem i qui esperem que ens ho doni? Si des de fa segles s’ha fos cera i s’han fet exvots, per què no fer-ho ara i reclamar a qui pertoca les nostres mancances?

“Exvots” és un recorregut per l’aventura personal que vaig emprendre amb el meu cor de cera i que ha acabat portant-me a fer reproduccions d’objectes actuals, que ara reposen en capelletes contemporànies, acompanyats de narracions inventades. Els exvots són objectes, però també són parts de persones, poètiques de la condició humana; i és per això que la gent pot fer-ne ofrena, perquè tota la vida és a sota la cera, la que ens agrada i la que no…

www.exvots.com

This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

2 Responses to EXVOTS, exposició + acciò escènica a Olot

  1. bea says:

    Hola Raquel, siempre me impresionó esa cosa de las partes del cuerpo de cera en las iglesias o Catedrales, deseos, promesas…no se si tienes la referencia de Vera Mantero, ella tenía un sólo maravilloso en un cuadrilatero cuatro esquinas cuatro pies de cera que se iban derritiendo durante la pieza…..no se me olvidará nunca….

    “Talvez ela pudesse dançar primeiro e pensar depois”, de Vera Mantero / 1991

    besos!!

    • raquel says:

      Bea, muchísimas gracias por la referencia, no conozco este solo de Vera Mantero pero lo buscaré! La verdad es que lo de los exvotos tiene mucho juego, estoy muy contenta y a tope con el proyecto!!
      Besos!
      r.

Comments are closed.