CARME VIÑAS – PASEO CON UN CABALLOCARME VIÑAS – PASEO CON UN CABALLO

PASEO CON UN CABALLO

La acción Paseo como un caballo es fruto directo de un momento de ajuste y armonización temporal y de espacio del artista con el exterior, después de una actividad performática hermética y tensa con acciones como Actitud de defensa y (cono) tubo.

La acción trata de pasear con el caballo en forma de círculo, hasta llegar a una cierta armonización de paso conjunto (artista y yegua). De esta manera se puede producir una fusión temporal y de espacio (muy física pero muy filosófica) entre el artista y el animal.

La definición que doy a Paseo como un caballo es importante para el espectador. Debería estar proyectada o impresa cerca de donde se efectúe la acción.

Carme Viñas, nació en Girona 1972. Hace unos meses que he finalizado el Seminario quincenal Habemus Corpus en la Fábrica de las Artes del Estruch, de Sabadell, con filósofos como Marina Garcés y Pablo Alzina (una reflexión abierta sobre el cuerpo). Actualmente, soy artista residente en los talleres de otoño del mismo Estruch. Durante el mes de septiembre de este año 2010, he participado en la 6 ª edición de la Muga Caula, dentro del Festival Internacional de Performance en las Escaules, presentando dos acciones: Disparo vengativo incorrecto y Cerrar los ojos y dormir. Durante los últimos cinco años he participado como artista de acción dentro del Festival Internacional Performance eBent, con acciones como Actitud de defensa, (miedo) ofuscación, con (tubo), así como videoinstalaciones, en la Sala Estruch, en la Capilla … En 2006, presenté en la galería Espais de Girona una versión de la acción Actitud de defensa, comisariada por Marta Pol Rigau. En 1998 participé activamente con acciones y conferencias en el ciclo VIC-H-ACCIÓN, junto con Esther Xargai y Carles H Mor, con piezas como (no) Desviaciones, vida (de color de rosa), (de) corazón … L En 1996, comisariada por Assumpta Bassas, presenté instalación en la Capilla, ciclo Polifonía (acción, vídeo y fotografía). Así como colaborar con Allan Caprow el CCCB (1996). Asistir al Seminario La Isla del Copyright con Federico Guzmán y participar en el taller de Galería Virtual con Roc Parés (QUAM 95) …

PASEO CON UN CABALLO

L’acció Paseo con un caballo és fruit directe d’un moment d’ajustament i harmonització temporal i d’espai de l’artista amb l’exterior, després d’una activitat performàtica hermètica i tensa amb accions com Actitud de defensa i (con) tubo.

L’acció tracta de passejar amb el cavall en forma de cercle, fins arribar a una certa harmonització de pas conjunt (artista i euga). D’aquesta manera es pot produir una fusió temporal i d’espai (molt física però molt filosòfica) entre l’artista i l’animal.

La definició que dono a Paseo con un caballo és important per a l’espectador. Hauria d’estar projectada o impresa a prop d’on s’efectuï l’acció.

Carme Viñas, va néixer a Girona 1972. Fa uns mesos que he finalitzat el Seminari quinzenal Habemus Corpus a la Fàbrica de les Arts l’Estruch, de Sabadell, amb filòsofs com Marina Garcés i Pau Alzina (una reflexió oberta sobre el cos). Actualment, sóc artista resident als tallers de tardor del mateix Estruch. Durant el mes de setembre d’enguany 2010, he participat en la 6a edició de la Muga Caula, dins el Festival Internacional de Performance a les Escaules, presentant dues accions: Disparo vengativo incorrecto i Cerrar los ojos y dormir. Durant els últims cinc anys he participat com a artista d’acció dins el Festival Internacional Performance eBent, amb accions com Actitud de defensa, (por) ofuscación, con (tubo), així com a videoinstal·lacions, a la Sala Estruch, a la Capella… L’any 2006, vaig presentar a la galeria Espais de Girona una versió de l’acció Actitud de defensa, comissariada per Marta Pol Rigau. L’any 1998 vaig participar activament amb accions i conferències al cicle VIC-H-ACCIÓ, juntament amb Esther Xargai i Carles H Mor, amb peces com (no) desviación, vida (de color de rosa), (de) corazón… L’any 1996, comissariada per Assumpta Bassas, vaig presentar instal·lació a la Capella, cicle Polifoníes (acció, vídeo i fotografia). Així com col·laborar amb Allan Caprow al CCCB (1996). Assistir al Seminari La Isla del Copyright amb Federico Guzmán i participar al taller de Galeria Virtual amb Roc Parés (QUAM 95)…

OCTAVI COMERON – La balada del valor de usoOCTAVI COMERON – La balada del valor d’ús

La balada del valor de uso proyecto de Octavi Comeron
NauEstruch (L’Estruch, Sabadell), mayo-junio 2011
Presentación expositiva: 27 de mayo

La balada del valor de uso es una propuesta que interroga la naturaleza de la práctica artística poniendo en juego su régimen jurídico. El proyecto tiene como punto de partida un gesto simultáneamente económico y estético: la venta por parte del artista de un automóvil de serie bajo la categoría y el régimen fiscal de obra de arte. Con esta acción, que genera un abaratamiento de su coste que le aleja de la lógica económica del readymade, se pone en funcionamiento un proyecto expositivo desarrollado en diferentes niveles, donde la reflexión estética y la teoría marxista del valor se confronta con la performatividad del sistema jurídico y su definición de arte.

Con esta obra, Octavi Comeron completa una trilogía de proyectos que reflexionan sobre las colisiones del orden simbólico y productivo contemporáneos a partir de diferentes aspectos de la producción de automóviles. La instalación que ahora se presenta en la NauEstruch tendrá como extensión un taller que se realizará en otoño de 2011 en el mismo espacio.

Octavi Comeron (Mataró, 1965) es artista e investigador. Su trabajo artístico ha sido presentado en exposiciones de ámbito nacional e internacional como Word is Work (Galería Kwadrat, Berlin, 2010); Una Fábrica, una máquina, un cuerpo (La Panera, Lleida, y MUAC, México DF, 2009) ; Glaskultur (Koldo Mitxelena, San Sebastián, y La Panera, Lleida, 2006), o Outsourcing (Institute of International Visual Arts, Londres, 2002). Es autor también de varios artículos y del libro de ensayo Arte y postfordismo: Notas desde la Fábrica Transparente (Ed. Trama, 2007).

La balada del valor d’ús projecte de Octavi Comeron
NauEstruch (L’Estruch, Sabadell), maig-juny 2011
Presentació expositiva: 27 de maig

La balada del valor d’ús és una proposta que interroga la natura de la pràctica artística posant en joc el seu règim jurídic. El projecte té com a punt de partida un gest simultàniament econòmic i estètic: la venda per part de l’artista d’un automòbil de sèrie sota la categoria i el règim fiscal d’obra d’art. Amb aquesta acció, que genera un abaratiment del seu cost que l’allunya de la lògica econòmica del readymade, es posa en funcionament un projecte expositiu desplegat en diferents nivells, on la reflexió estètica i la teoria marxista del valor es confronta amb la performativitat del sistema jurídic i la seva definició d’art.

Amb aquesta obra, Octavi Comeron completa una trilogia de projectes que reflexionen sobre les col·lisions de l’ordre simbòlic i productiu contemporanis a partir de diferents aspectes de la producció d’automòbils. La instal·lació que ara es presenta a la NauEstruch tindrà com a extensió un taller que es realitzarà a la tardor del 2011 al mateix espai.

Octavi Comeron (Mataró, 1965) és artista i investigador. El seu treball artístic ha estat presentat a exposicions d’àmbit estatal i internacional com Word is Work (Galeria Kwadrat, Berlin, 2010); Una Fábrica, una máquina, un cuerpo (La Panera, Lleida, i MUAC, Mèxic DF, 2009); Glaskultur (Koldo Mitxelena, San Sebastián, i La Panera, Lleida, 2006); o Outsourcing (Institute of International Visual Arts, Londres, 2002). És autor també de diversos articles i del llibre d’assaig Arte y postfordismo: Notas desde la Fábrica Transparente (Ed. Trama, 2007).

MECALMECAL

MECALPRECIO: 4€

El Mecal, el Festival Internacional de Cortometrajes de Barcelona, ​​está considerado uno de los certámenes más importantes del Estado español, con una programación que destaca por su gran calidad y diversidad. En Sabadell podemos disfrutar de una selección de los cortometrajes de sus tres secciones oficiales de competición, donde se recogen trabajos nacionales, estatales e internacionales de ficción, animación y documental. Año tras año, la programación del Mecal va ganando más adeptos en un formato con infinitas posibilidades.

25 DE MAYO 
 


Mei Ling 
 


Ficción animación, 15 ª, Francia, 2009 
 


Directores: Stephanie Lansaque, François Leroy

Mei Ling, una joven china desempleada, vive sola en su piso en espera de su amante. Un día, encuentra un pulpo pequeño a la pila de la cocina. Decide adoptarlo para combatir el aburrimiento. El pulpo crece …

Colón: imposible 
 


Animación, 7 ª, Francia, 2009

Director: Lucas Martel

Colón: Imposible es la historia de Walter, un agente secreto novato que se enfrenta a un problema raramente tratado durante el entrenamiento básico: ¿qué se puede hacer cuando una paloma curiosa se queda atrapada dentro de tu maletín nuclear del gobierno que vale millones?

Terreno frágil 
 


Documental, 8 ª, España, 2009

Director: Carlos Brugueras

Poema visual sobre la biodiversidad de las semillas, a través de microfotografía y música vanguardista. La pérdida del patrimonio agrícola y el esfuerzo individuales que intentan proteger y fomentar la variedad de nuestras semillas.

Swim 
 


Videoclip, 4 ª, Dinamarca, 2009 
 


Director: Adam Hashemi

Artista: Oh No Ono

Pasado Mañana 
 


Ficción, 15 ª, Reino Unido, 2009 
 


Director: Emma Sullivan

La preocupación de James crece cada vez más cuando vuelve al pueblo de su ex mujer y el siniestro propietario de la pensión no le deja marchar. Un suspenso psicológico con un desenlace sorprendente y conmovedor.

Codo de tenista 
 


Experimental animación, 5 ª, Francia, 2009 
 


Director: Vanina Schmitt

Mujeres sin rostro se mueven a un ritmo hipnótico. Son tenistas. Adulada en su época y fotografiadas en su punto álgido. Registradas individualmente ahora hacen un equipo que crea un movimiento común.

Vendrán a la ciudad 
 


Animación, 2 ª, Alemania, 2008 
 


Director: Thilo Ewers

Nueva York está en calma. No se ve ni un alma. Las cafeterías están vacías, no hay luces encendidas. La ciudad parece muerta, como si la hubieran abandonada recientemente. Entonces, unas sombras empiezan a caer en las calles y edificios … Reivindicación: detener el calentamiento global.

Hermanos de sangre 
 


Ficción, 4 ª, EEUU, 2008

Director: Casimir Nozkowski

Dos vampiros vagos chupan sangre y viven al límite.MECALPREU: 4€

El Mecal, el Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona, està considerat un dels certàmens més importants de l’Estat espanyol, amb una programació que destaca per la seva gran qualitat i diversitat. A Sabadell podem gaudir d’una selecció dels curtmetratges de les seves tres seccions oficials de competició, on es recullen treballs nacionals, estatals i internacionals de ficció, animació i documental. Any rere any, la programació del Mecal va guanyant més adeptes a un format amb infinites possibilitats.

25 DE MAIG



Mei Ling



Ficció animació, 15ª, França, 2009

Directors: Stephanie Lansaque, François Leroy

Mei Ling, una jove xinesa desocupada, viu sola al seu pis tot esperant el seu amant. Un dia, troba un pop petit a la pica de la cuina. Decideix adoptar-lo per combatre l’avorriment. El pop creix…

Colom: impossible



Animació, 7ª, França, 2009



Director: Lucas Martel

Colom: Impossible és la historia d’en Walter, un agent secret novell que s’enfronta a un problema rarament tractat durant l’entrenament bàsic: què es pot fer quan un colom curiós es queda atrapat dintre del teu maletí nuclear del govern que val milions.

Terreny fràgil



Documental, 8ª, Espanya, 2009



Director: Carles Brugueras

Poema visual sobre la biodiversitat de les llavors, a través de microfotografia i música avantguardista. La pèrdua del patrimoni agrícola i l’esforç d’individuals que intenten protegir i fomentar la varietat de les nostres llavors.

Swim



Videoclip, 4ª, Dinamarca, 2009



Director: Adam Hashemi

Artista: Oh No Ono

Demà passat



Ficció, 15ª, Regne Unit, 2009



Director: Emma Sullivan

La preocupació de James creix cada cop més quan torna al poble de la seva exdona i el sinistre propietari de la pensió no el deixa marxar. Un suspens psicològic amb un desenllaç sorprenent i commovedor.

Colze de tenista



Experimental animació, 5ª, França, 2009

Director: Vanina Schmitt

Dones sense rostre es mouen a un ritme hipnòtic. Són tenistes. Adulades a la seva època i fotografiades en el seu punt àlgid. Escorcollades individualment ara fan un equip que crea un moviment comú.

Vindran a la ciutat

Animació, 2ª, Alemanya, 2008

Director: Thilo Ewers

Nova York està en calma. No s’hi veu ni una ànima. Les cafeteries estan buides, no hi ha llums encesos. La ciutat sembla morta, com si l’haguessin abandonada recentment. Llavors, unes ombres comencen a caure als carrers i edificis… Reivindicació: detenir l’escalfament global.

Germans de sang



Ficció, 4ª, EUA, 2008



Director: Casimir Nozkowski

Dos vampirs ganduls xuclen sang i viuen al límit.

ESPECTACULO ANULADOESPECTACLE ANUL·LAT

NOSTEMELAANULACIÓN ESPECTÁCULO

PRECIO: 5€

Por razones ajenas a la organización se ha anulado el espectáculo.

Para devolver las entradas hay que ir al mismo lugar donde se han comprado: Teatro Principal, horarios de taquilla: miércoles y jueves de 18 a 20 hy viernes y sábado de 11 a 13 hy de 18 a 20 h.

Próximamente os confirmaremos la fecha de representación (probablemente durante el mes de septiembre de 2011).

Después de trabajar juntas en diferentes proyectos, las bailarinas y coreógrafas Ana Aguirre y Cristina Roca decidieron iniciar un nuevo camino creativo y explorar la gran cantidad a ideas que bullían dentro de sus cabezas. El resultado de su trabajo ya tiene forma de espectáculo: Nostemela. Con una mirada que se focaliza en el cuerpo y en la intensidad de la experiencia de cuidar a uno mismo, Nostemela es un juego de pronombres débiles (nos, te, me, la) que nos interroga sobre la capacidad abarcar a nosotros mismos en la vida diaria. ¿Somos realmente débiles? ¿O más bien somos más importantes y fuertes de lo que pensamos? Aguirre y Roca nos recuerdan que es tan intenso todo lo que nos rodea que, a veces, cuesta recordar la importancia de cuidar a uno mismo.

FICHA ARTÍSTICA

Creación e interpretación: Anna Aguirre y Cristina Roca

Escenografía: Ton Roura, Josep Roca y Luisa Andreu

Fotografía: Nadia López y Ángeles Vilella

Con el soporte de Associació de Dansa Contemporània NOSTEMELAANUL·LACIÓ ESPECTACLE

PREU: 5€

Per raons alienes a l’organització s’ha anul·lat l’espectacle .

Per retornar les entrades cal anar al mateix lloc on s’han comprat: Teatre Principal, horaris de taquilla: dimecres i dijous de 18 a 20 h i divendres i dissabte d’11 a 13 h i de 18 a 20 h.

Properament us confirmarem la data de representació (provablement durant el mes de setembre de 2011).

Després de treballar juntes en diferents projectes, les ballarines i coreògrafes Anna Aguirre i Cristina Roca van decidir iniciar un nou camí creatiu i explorar la gran quantitat d’idees que bullien dins dels seus caps. El resultat del seu treball ja té forma d’espectacle: Nostemela. Amb una mirada que es focalitza en el cos i en la intensitat de l’experiència de tenir cura d’un mateix, Nostemela és un joc de pronoms febles (nos, te, me, la) que ens interroga sobre la capacitat abastar-nos a nosaltres mateixos en la vida diària. Som realment febles? O bé som més importants i forts del que ens pensem? Aguirre i Roca ens recorden que és tan intens tot allò que ens envolta que, de vegades, costa recordar la importància de tenir cura d’un mateix.

FITXA ARTÍSTICA

Creació i interpretació: Anna Aguirre i Cristina Roca

Escenografia: Ton Roura, Josep Roca i Lluïsa Andreu

Fotografia: Nadia López i Àngels Vilella

Amb el suport de Associació de Dansa Contemporània

JEP CARDONA, ANTOLOGIAJEP CARDONA, ANTOLOGIA

JEP CARDONA, ANTOLOGIAPRECIO: 10€

No es una antología, es una anti-logía. Acostumbrado a regar todo con desinhibidaironía, el Jep Cardona no podía elegir mejor título para un concierto que pasa cuentas con la propia historia. El cantautor sabadellense ha preparado, literalmente, “una recopilación antológico no muy lógico de las mejores canciones de su larga trayectoria”, con la participación de invitados relacionados con cada una de sus diferentes etapas: Oeste, Llongue, el dúo hispanouruguaiano Banda ManzanaAnatoli Eremciuc y la banda Double AM, entre otras sorpresas. Autor con un humor peculiar, sus letras provocan en el público una sonrisa de complicidad y también la reflexión más profunda. Como dice en el tema “A la luna no se fuma: que no te engaño, y hace tiempo que no me escondo, bajo el cielo yo no tengo más amo, con romances ya no trago “.

FICHA ARTÍSTICA:

Jep Cardona, voz y guitarra

Miguel Ángel Targa, guitarra eléctrica

Ian Olaizola, contrabajo y bajo eléctrico

Manu Cufré, batería y percusión

Alba Cardona, coros

María Bedson, coros


JEP CARDONA, ANTOLOGIAPREU: 10€

No és una antologia, és una anti-logia. Acostumat a regar-ho tot amb desinhibida ironia, el Jep Cardona no podia triar millor títol per a un concert que passa comptes amb la pròpia història. El cantautor sabadellenc ha preparat, literalment, “un recull antològic no gaire lògic de les millors cançons de la seva llarga trajectòria”, amb la participació de convidats relacionats amb cadascuna de les seves diferents etapes: Oest, Llongue, el duet hispanouruguaià Banda Manzana, Anatoli Eremciuc i la banda Double AM, entre altres sorpreses. Autor amb un humor peculiar, les seves lletres provoquen en el públic un somriure de complicitat i també la reflexió més profunda. Com diu en el tema “A la lluna no s’hi fuma: que no t’enganyo, i fa temps que no m’amago, sota el cel jo no tinc més amo, amb romanços ja no trago”.

FITXA ARTÍSTICA:

Jep Cardona, veu i guitarra

Miguel Ángel Targa, guitarra elèctrica

Ian Olaizola, contrabaix i baix elèctric

Manu Cufré, bateria i percussió

Alba Cardona, cors

Maria Bedson, cors


Cia. MOVINGTHEATRE.DECia. MOVINGTHEATRE.DE

Cia. MOVINGTHEATRE.DEPRECIO: 10€

Investigar la conexión entre los héroes mitológicos y la cultura actual es una de las razones de ser de la compañía alemana de danza movingtheatre.de. Después de estrenar en el Estruch el montaje Daedalus / / Dreams, la segunda parte del proyecto ya está listo y se titula Pan / / Complejo. Si en el primero danzaban sobre la fina línea que separa el éxito del fracaso, ahora se interrogan sobre la presión social y emocional que nos hace buscar el éxito desesperadamente. El personaje que centra su discurso es Panmitad ser humano, mitad cabra“, el generador del miedo (de ahí la palabra “pánico“), el outsider, el niño eterno, el seductor impenitente, lo que hace incursiones por el lado salvaje. El espectáculo quiere reconstruir el moderno Pan a través de una serie de episodios intensos, de aire surrealista, con movimientos salvajes, paródicos, absurdos y poéticos.

FICHA ARTÍSTICA:

Coreografía: Emmanuele Soavi

Dramaturgia: Achim Conrad, Stefan Bohne

Intérpretes: Danilo Colonna, Dario Tortorelli, Emmanuele SoaviCia. MOVINGTHEATRE.DEPREU: 10€

Investigar la connexió entre els herois mitològics i la cultura actual és una de les raons de ser de la companyia alemanya de dansa movingtheatre.de. Després d’estrenar a l’Estruch el muntatge Daedalus//Dreams, la segona part del projecte ja és a punt i es titula Pan//Complex. Si en el primer dansaven sobre la fina línia que separa l’èxit del fracàs, ara s’interroguen sobre la pressió social i emocional que ens fa buscar l’èxit desesperadament. El personatge que centra el seu discurs és Panmeitat ésser humà, meitat cabra“, el generador de la por (d’aquí la paraula “pànic“), l’outsider, l’infant etern, el seductor impenitent, el que fa incursions pel costat salvatge. L’espectacle vol reconstruir el modern Pan a través d’una sèrie d’episodis intensos, d’aire surrealista, amb moviments salvatges, paròdics, absurds i poètics.

FITXA ARTÍSTICA:

Coreografia: Emmanuele Soavi

Dramaturgia: Achim Conrad, Stefan Bohne

Intèrprets: Danilo Colonna, Dario Tortorelli, Emmanuele Soavi

ANTONIO ORTEGAANTONIO ORTEGA

ANTONIO ORTEGAPerformance teatral de ANTONIO ORTEGA: ¿Cómo hubiera proyectado, José AntonioOrtega Lara, su zulo si hubiera tenido un catálogo de Ikea?

El próximo jueves 12 de mayo Antonio Ortega inaugura la exposición “Antonio Ortega: no me gusta como soy” en la galería Toni Tàpies, c. del Consell de Cent 282 -Barcelona, ​​www.tonitapies.com.

Una muestra que marca la narración a partir del ejemplo de Reginald Perrin, personaje de las novelas de David Nobbs y adaptado a una serie cómica homónimaproducida por la BBC a partir del año 1978, The fall and rise of Reginald Perrin, que cada vez que quería cambiar de vida fingía que se moría por ahogamiento. Antonio Ortega trata de compilar la idea de que todo accidente en la linealidad de la biografíapuede tener efectos de regeneración de la personalidad. Es con relación a la exposición, que Antonio Ortega estrena su performance teatral “COMO HUBIERAPROYECTADO, JOSÉ ANTONIO ORTEGA LARA, SU ZULO SI HUBIERA TENIDO UN CATÁLOGO DE IKEA?”

Actriz Nina Uyà.

Estreno el próximo viernes 13 de mayo, a las 20.30 h, en la sala 3 de L’Estruch, Fabrica de Creación de Artes en Vivo.

Entrada libre. C. de San Isidro, 140 – Sabadell www.lestruch.cat / nauestruchPerformance teatral d’ANTONIO ORTEGA: Com hagués projectat, José Antonio Ortega Lara, el seu zulo si hagués tingut un catàleg d’Ikea?

ANTONIO ORTEGAEl proper dijous 12 de maig Antonio Ortega inaugura l’exposició “Antonio Ortega: no m’agrada com sóc” a la galeria Toni Tàpies, c. del Consell de Cent 282 – Barcelona, www.tonitapies.com.

Una mostra que marca la narració a partir de l’exemple de Reginald Perrin, personatge de les novel·les de David Nobbs i adaptat a una sèrie còmica homònima produïda per la BBC a partir de l’any 1978, The fall and rise of Reginald Perrin, que cada vegada que volia canviar de vida fingia que es moria per ofegament. Antonio Ortega tracta de compilar la idea que tot accident en la linealitat de la biografia pot tenir efectes de regeneració de la personalitat. És amb relació a l’exposició, que Antonio Ortega estrena la seva performance teatral “COM HAGUÉS PROJECTAT, JOSÉ ANTONIO ORTEGA LARA, EL SEU ZULO SI HAGUÉS TINGUT UN CATÀLEG D’IKEA?”

Actriu Nina Uyà.

Estrena el proper divendres 13 de maig, a les 20.30 h, a la sala 3 de L’Estruch, Fabrica de Creació d’Arts en Viu.

Entrada lliure. C. de Sant Isidre, 140 – Sabadell www.lestruch.cat/nauestruch

POLÍTIQUES DEL PERFORMATIUPOLÍTICAS DEL PERFORMATIVO

PRECIO: 30€

Seminario Caja de Herramientas,

POLÍTICAS DEL PERFORMATIVO

Caja de Herramientas es un ciclo de seminarios de lectura en torno a un eje temático. De la misma manera que Michel Foucault entendía la filosofía como una caja de herramientas para la acción, este ciclo pretende poner al alcance de los y las participantes, textos, vídeos y documentos ensayísticos el debate activo y colaborativo.

“El siglo XXI será performativo”, vaticinó el teórico Jon McKenzie en 2001. “Políticas del Performativo” analiza la performatividad como categoría y como método de análisis en los ámbitos cultural, lingüístico, social, científico, artístico o económico, mediante los textos de autores como Richard Schechner, Judith Butler, Jon McKenzie, George Yúdice o Della Pollock, entre otros.

Políticas del Performativo cuenta con la dirección de Judith Vidiella, doctora en Estudios de Performance y Feminismo, y miembro del grupo de performance Corpus Deleicti.

Complementariamente, el seminario contará con la participación de varios especialistas en la materia como en Pau Alsina (Artnodes / UOC) o el Colectivo Fractales de la UAB.

Pre-inscripción: Para participar es necesario enviar la propuesta de participación en almudena@ajsabadell.cat, poniendo en el asunto “Participación Políticas del Performativo”. Junto con la solicitud de participación, se pide un breve CV para conocer el perfil de las personas interesadas, explicitando si se tienen conocimientos previos o no sobre el tema (no es imprescindible tenerlos), así como especificando también, si se tiene un nivel de comprensión lectora del inglés, para facilitar la coordinación la selección de los textos más adecuados para el grupo de lectura.

Duración del taller: El taller está dividido en cinco sesiones, con una periodicidad quincenal. Las tres primeras sesiones serán el 13 y 27 de mayo, 10 de junio, las dos últimas serán el 7 y 21 de octubre de 2011.PREU: 30€

Seminari Capsa d’Eines,

POLÍTIQUES DEL PERFORMATIU

Capsa d’Eines és un cicle de seminaris de lectura a l’entorn d’un eix temàtic. De la mateixa manera que Michel Foucault entenia la filosofia com una capsa d’eines per a l’acció, aquest cicle pretén posar a l’abast dels i les participants, textos, vídeos i documents assagístics pel debat actiu i col·laboratiu.

”El segle XXI serà performatiu”, vaticinà el teòric Jon McKenzie el 2001. “Polítiques del Performatiu” analitzala performativitat com a categoria i com a mètode d’anàlisi en els àmbits cultural, lingüístic, social, científic, artístic o econòmic, mitjançant els textos d’autors com Richard Schechner, Judith Butler, Jon McKenzie, George Yúdice o Della Pollock, entre d’altres.

Polítiques del Performatiu compta amb la direcció de Judit Vidiella, doctora en Estudis de Performance i Feminisme, i membre del grup de performance Corpus Deleicti.

Complementàriament, el seminari comptarà amb la participació de diversos especialistes en la matèria com ara en Pau Alsina (Artnodes/UOC) o el Col.lectiu Fractals de la UAB.

Pre-inscripció: Per a participar-hi cal enviar la proposta de participació a almudena@ajsabadell.cat, tot posant en l’assumpte “Participació Polítiques del Performatiu”. Juntament amb la sol·licitud de participació, es demana un breu CV per conèixer el perfil de les persones interessades, explicitant si es tenen coneixements previs o no sobre el tema (no és imprescindible tenir-los), així com especificant també, si es té un nivell de comprensió lectora de l’anglès, per tal de facilitar a la coordinació la selecció dels textos més adients per al grup de lectura.

Durada del taller: El taller està dividit en cinc sessions, amb una periodicitat quinzenal. Les tres primeres sessions seran el 13 i 27 de maig, 10 de juny, les dues últimes seran el 7 i 21 d’octubre de 2011.

CÍA. ENTRE CAMETES, FUITA!CÍA. ENTRE CAMETES, FUITA!

CÍAPRECIO: 5€

Un ex consejero pillado con las manos en la masa de la corrupción está bien decidido a suicidarse. Pero, como reza la Ley de Finagle sobre la negatividad dinámica: “Allí dónde pueda ir mal, irá en el peor momento posible”. Y entonces es cuando entra en escena una insistente comercial a domicilio y también una prostituta que habla demasiado, además de un chorizo o con intenciones asesinas y de un abuelo que no está tan lacrado como parece .. . Con Fuita, el dramaturgo catalán con más proyección de los últimos tiempos, vuelve a demostrar su gran capacidad para construir artefactos teatrales que provocan una carcajada detrás de otra. La compañía catellarense Entre Cametes ha elegido este texto (que Galceran estrenó en 1998) para crear su tercer montaje teatral. Una mirada es desarrollada, despiadadamente divertida sobre la actualidad, gracias a la cual, como dicen los miembros de la compañía, “reiremos por no llorar”.

FICHA ARTÍSTICA:

Dirección: Rosa Grané

Escenografía: Mónica Castaños y Miguel Romero

Intérpretes: Pep Lasala, Mónica Mimó, Clara Sellés, Joan Altarriba y Carlos Rovira

http://www.entrecametes.com/CÍAPREU: 5€

Un exconseller enxampat amb les mans en la massa de la corrupció està ben decidit a suïcidar-se. Però, com resa la Llei de Finagle sobre la negativitat dinàmica: “Allò que pugui anar malament, hi anirà en el pitjor moment possible”. I aleshores és quan entra en escena una insistent comercial a domicili i també una prostituta que xerra massa, a més d’un xoriço amb intencions assassines i d’un avi que no està tan xacrós com sembla… Amb Fuita, el dramaturg català amb més projecció dels darrers temps, torna a demostrar la seva gran capacitat per construir artefactes teatrals que provoquen una riallada darrere l’altra. La companyia castellarenca Entre Cametes ha triat aquest text (que Galceran va estrenar el 1998) per crear el seu tercer muntatge teatral. Una mirada àcida, despietadament divertida sobre l’actualitat, gràcies a la qual, com diuen els membres de la companyia, “riurem per no plorar”.

FITXA ARTÍSTICA:

Direcció: Rosa Grané

Escenografia: Mònica Castanys i Miquel Romero

Intèrprets: Pep Lasala, Mònica Mimó, Clara Sellés, Joan Altarriba i Carles Rovira

http://www.entrecametes.com/

RITA RODRIGUEZ – CLEANING THE HOUSERITA RODRIGUEZ – CLEANING THE HOUSE

CLEANING THE HOUSE

Rita Rodriguez, nació A Coruña, 1981. Licenciada en BB AA por la Universidad de Vigo en las especialidades de Escultura, Diseño y Audiovisuales y DEA en Escultura. Ha participado en importantes exposiciones individuales y desde 2000 y, tras su estancia en Londres y Berlín, su obra ha ido adquiriendo interés dentro de los parámetros del arte de acción. el trabajo de Rita Rodríguez toca varias vertientes desde el vídeo, la instalación, la performance… siempre desde una personal visión escultorica. La artista tiene como manifiesto general de sus propuestas: “la tensión generada entre la esencia irracional del ser humano y las pautas sociales de las que emana un equilibrio inestable que permite llegar a una “sublimación” agradable “de esta manera utiliza muchas veces el juego de sociales frente al sistema, al que dice pertenecer y dentro de éste, de manera cómplice, trabaja la ironía. Trabaja con materiales simples, aclara: “con lo que tengo más a mano” y muchas veces con la participación del público.CLEANING THE HOUSE

Rita Rodriguez, va néixer  A Coruña, 1981. Llicenciada en BB AA per la Universitat de Vigo en les especialitats d’Escultura, Disseny i Audiovisuals i DEA en Escultura. Ha participat en importants exposicions individuals i des de 2000 i, després de la seva estada a Londres i Berlín, la seva obra ha anat adquirint interès dins dels paràmetres de l’art d’acció.El treball de Rita Rodríguez toca diverses vessants des del vídeo, la instal lació, la performance… sempre des d’una personal visió escultòrica. L’artista té com a manifest general de les seves propostes: “la tensió generada entre l’essència irracional de l’ésser humà i les pautes socials de les quals emana un equilibri inestable que permet arribar a una” sublimació “agradable” d’aquesta manera utilitza moltes vegades el joc de socials enfront del sistema, al qual diu pertànyer i dins d’aquest, de manera còmplice, treballa la ironia. Treballa amb materials simples, aclareix: “amb el que tinc més a mà” i moltes vegades amb la participació del públic.