Archive for EscenaEstruch

Circo en famíliaCirc en família

Circ en família és una activitat que té lloc simultàniament en diversos espais destinats a les arts circenses de Catalunya durant un mateix cap de setmana. L’organitza la Xarxa d Espais de Circ de Catalunya (XECC), col·lectiu de recent creació i del qual en formen part, entre altres, l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya, l’Ateneu de Nou Barris i també Ca l’Estruch. A Sabadell, aquesta activitat es duu a terme en col·laboració amb l’associació Tub d’Assaig i ofereix a les famílies la possibilitat d’experimentar amb diverses tècniques de circ com l’acrobàcia, el pal xinès, els malabars, el trapezi o la tela acrobàtica.

Precio entrada: 5€ (por familia)

VENDA D’ENTRADES:
– Per internet: www.sabadell.cat/cultura

– Taquilles del Teatre Principal:
Matí: divendres i dissabte, d’11 a 13h
Tarda: de dimecres a dissabte, de 18 a 20h

– A l’Estruch 1 hora abans el mateix dia de l’activitat

Circ en família és una activitat que té lloc simultàniament en diversos espais destinats a les arts circenses de Catalunya durant un mateix cap de setmana. L’organitza la Xarxa d Espais de Circ de Catalunya (XECC), col·lectiu de recent creació i del qual en formen part, entre altres, l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya, l’Ateneu de Nou Barris i també Ca l’Estruch. A Sabadell, aquesta activitat es duu a terme en col·laboració amb l’associació Tub d’Assaig i ofereix a les famílies la possibilitat d’experimentar amb diverses tècniques de circ com l’acrobàcia, el pal xinès, els malabars, el trapezi o la tela acrobàtica.

Preu entrada: 5€ (per familia)

VENDA D’ENTRADES:
– Per internet: www.sabadell.cat/cultura

– Taquilles del Teatre Principal:
Matí: divendres i dissabte, d’11 a 13h
Tarda: de dimecres a dissabte, de 18 a 20h

– A l’Estruch 1 hora abans el mateix dia de l’activitat

RÉFUGIÉE POÉTIQUE (ENSAYO ABIERTO)RÉFUGIÉE POÉTIQUE (ASSAIG OBERT)

Un vagabundo convierte una plaza en su refugio provisional, dos vallas en las puertas de su sueño, un puente cercano en barco y una escultura en compañera de viaje. Este vagabundo es Claire Ducreux y en el espectáculo de teatro-danza para todos los públicos que presenta ha fundido dos solos de calle, entretejiéndolos con todas las influencias artísticas que la han alimentado, como la danza, el mimo, el clown y el teatro visual. Refugiée Poétique busca el camino más corto del alma hacia el cuerpo con una receta esencial: sencillez, humildad y autenticidad.

 

FITXA ARTÍSTICA

Creació i interpretació: Claire Ducreux
Escultor: Eduardo Cuadrado
Músiques originals: Jorge Sarraute, David Moreno i Mayte Martin
Vestuari: As meninas
Llums: Nanni Valls

Amb la col·laboració de l’EstruchUn rodamón converteix una plaça en el seu refugi provisional, dues tanques en les portes del seu somni, un pont pròxim en vaixell i una escultura en companya de viatge. Aquest rodamón és Claire Ducreux i en l’espectacle de teatre-dansa per a tots els públics que presenta ha fos dos solos de carrer, entreteixint-los amb totes les influències artístiques que l’han alimentat, com la dansa, el mim, el clown i el teatre visual. Réfugiée Poétique busca el camí més curt de l’ànima cap al cos amb una recepta essencial: senzillesa, humilitat i autenticitat.

 

FITXA ARTÍSTICA

Creació i interpretació: Claire Ducreux
Escultor: Eduardo Cuadrado
Músiques originals: Jorge Sarraute, David Moreno i Mayte Martin
Vestuari: As meninas
Llums: Nanni Valls

Amb la col·laboració de l’Estruch

Ârtica – PONTEN PIEÂrtica – PONTEN PIE

Ârtica es mucho más que un espectáculo: es una experiencia teatral, una aventura sensorial, una vivencia única. Una casa vieja de madera es el corazón del montaje y los espectadores, en grupos de dieciocho personas, acceden a ella bien abrigados, ya que en el interior la temperatura es de 6 grados. Dentro de la casa serán testigos de un secreto bien guardado y podrán sentir como en las historias más frías se encuentran los momentos más cálidos de la vida. Este es el tercer montaje de Ponten Pie, una compañía que apuesta por romper moldes, reforzar la investigación y buscar nuevos lenguajes teatrales.

FITXA ARTÍSTICA

Idea Original i direcció: Sergi Ots
Ajudant de direcció: Emilie de Lemos
Guió: Creació col·lectiva 
Actors: Natàlia Méndez, Emilie De Lemos i Sergi Ots
Escenografia: Jordi Dorado i Sergi Ots
Efectes especials i attrezzo: Marcos Díaz
Vestuari: Espe Pascual
Il·luminació i espai sonor: Ponten Pie
Assistent de producció: Gemma García
Fotografia: Eva G. Alcàntara
Tècnic frigorífic: Alex Vazquez
Producció: Ponten Pie, Fira Tàrrega, Carro de Baco, Generalitat de Catalunya i Asterions Hus, Teatre Segarra i Fet a Mataró

Amb la col·laboració de l’Estruch


Ârtica és molt més que un espectacle: és una experiència teatral, una aventura sensorial, una vivència única. Una casa vella de fusta és el cor del muntatge i els espectadors, en grups de divuit persones, hi accedeixen ben abrigats, ja que a l’interior la temperatura és de 6 graus. Dins la casa seran testimonis d’un secret ben guardat i podran sentir com en les històries més fredes es troben els moments més càlids de la vida. Aquest és el tercer muntatge de Ponten Pie, una companyia que aposta per trencar motlles, reforçar la investigació i cercar nous llenguatges teatrals.

FITXA ARTÍSTICA

Idea Original i direcció: Sergi Ots
Ajudant de direcció: Emilie de Lemos
Guió: Creació col·lectiva 
Actors: Natàlia Méndez, Emilie De Lemos i Sergi Ots
Escenografia: Jordi Dorado i Sergi Ots
Efectes especials i attrezzo: Marcos Díaz
Vestuari: Espe Pascual
Il·luminació i espai sonor: Ponten Pie
Assistent de producció: Gemma García
Fotografia: Eva G. Alcàntara
Tècnic frigorífic: Alex Vazquez
Producció: Ponten Pie, Fira Tàrrega, Carro de Baco, Generalitat de Catalunya i Asterions Hus, Teatre Segarra i Fet a Mataró

Amb la col·laboració de l’Estruch

Pentateatre Atòmic volumen IIIPentateatre Atòmic volum III

Cinco obras de teatro de quince minutos representadas en cinco espacios próximos. Pentateatre Atòmic propone una experiencia intensa, un teatro íntimo y humilde, fabricado sin muchos recursos ni grandes escenografías. Tan sólo la palabra, el actor y su espacio de convivencia. El nuevo montaje –titulado Volum 3– es el resultado de un trabajo realizado por un grupo de jóvenes actores y dramaturgos y gestado en la Nau Ivanow de Barcelona. Cada una de las obras que lo integran pertenece a un género dramático diferente-drama, comedia, soliloquio, documental político y ciencia ficción. Así, el público tiene la sensación de introducirse cada quince minutos en un universo diferente.

FITXA ARTÍSTICA:

CRISIS (Gènere: Drama)
Autor i director: Marc González de la Varga
intèrprets: Alzira Gómez i Albert Eguiazábal
Música: Albert Recolons

EL SÉPTIMO CHAKRA (Gènere: Comèdia)
Autor i director: Raül Z. Méndez
Intèrprets: Elisabeth Bonjour i Josep M. Riera

LA NIT DELS PETONS (Gènere: Ciència-ficció)
Autor i director: Marc González de la Varga
Intèrprets: Nano Márquez i Albert Bernat

EL PACO DONALD (Gènere: Soliloqui)
Autor i director: Josep M. Riera
Intèrpret: Paco Moreno

TÍTOL PER DETERMINAR (Gènere: Documental polític)
Autor i director: Ivan Morales
Intèrprets: Oscar Boix, Joel Minguet i Carla TorresCinc obres de teatre de quinze minuts representades en cinc espais pròxims. Pentateatre Atòmic proposa una experiència intensa, un teatre íntim i humil, fabricat sense gaires recursos ni grans escenografies. Tan sols la paraula, l’actor i el seu espai de convivència. El nou muntatge –anomenat Volum 3– és el resultat d’un treball fet per un grup de joves actors i dramaturgs i gestat a la Nau Ivanow de Barcelona. Cadascuna de les obres que l’integren pertany a un gènere dramàtic diferent –drama, comèdia, soliloqui, documental polític i ciència-ficció–. Així, el públic té la sensació d’introduir-se cada quinze minuts en un univers diferent.

FITXA ARTÍSTICA:

CRISIS (Gènere: Drama)
Autor i director: Marc González de la Varga
intèrprets: Alzira Gómez i Albert Eguiazábal
Música: Albert Recolons

EL SÉPTIMO CHAKRA (Gènere: Comèdia)
Autor i director: Raül Z. Méndez
Intèrprets: Elisabeth Bonjour i Josep M. Riera

LA NIT DELS PETONS (Gènere: Ciència-ficció)
Autor i director: Marc González de la Varga
Intèrprets: Nano Márquez i Albert Bernat

EL PACO DONALD (Gènere: Soliloqui)
Autor i director: Josep M. Riera
Intèrpret: Paco Moreno

TÍTOL PER DETERMINAR (Gènere: Documental polític)
Autor i director: Ivan Morales
Intèrprets: Oscar Boix, Joel Minguet i Carla Torres

Daraomai-Zuid – Vals-Blessé(e)Daraomai-Zuid – Vals-Blessé(e)

“Bailar para hacer desaparecer el peso, bailar de alegría, bailar con amor, vals romántico, canción de cuna. Saltar para huir, saltar al vacío, saltar de alegría”. Martí Soler y Fèlix Cucurull parten de esta declaración poética para presentar Vals Blessé(e), un espectáculo de teatro, música y circo que reflexiona sobre la naturaleza humana y sobre lo importante que es el pasado, sobre todo para liberar-se de él (sin enterrarlo). Ante un panorama social que antepone los datos a los sentimientos, Soler y Cucurull narran con cuerpo y música un cuento secreto.

FITXA ARTÍSTICA:

A l’escenari: Martí Soler i Fèlix Cucurull
Acompanyament, producció i difusió: Txell Bosch
Acròbata dona per a fotografies: Anna Pascual
Vestuari: Rosa Lugo
Escenografia: Nadia Sanmartin
Construcció: Tomislav Ruzic i Benet Jofre (Circ Teatre Modern)

Espectacle coproduït per: Cirque O — Xarxa transpirinenca
Dins del programa d’Ajudes a la creació de circ “Camins de creació”.

Amb el suport de: La Central del Circ — Barcelona, Ca l’Estruch — Sabadell, La Grainerie — BalmaHarri Xuri — Louhossoa i Cronopis — Mataró“Ballar per fer desaparèixer el pes, ballar d’alegria, ballar amb amor, vals romàntic, cançó de bressol. Saltar per fugir, saltar al buit, saltar de joia”. Martí Soler i Fèlix Cucurull parteixen d’aquesta declaració poètica per presentar Vals blessé(e), un espectacle de teatre, música i circ que reflexiona sobre la naturalesa humana i sobre com n’és d’important el passat, sobretot per alliberar-se’n (sense enterrar-lo). Davant d’un panorama social que anteposa les dades als sentiments, Soler i Cucurull narren amb cos i música un conte secret.

FITXA ARTÍSTICA:

A l’escenari: Martí Soler i Fèlix Cucurull
Acompanyament, producció i difusió: Txell Bosch
Acròbata dona per a fotografies: Anna Pascual
Vestuari: Rosa Lugo
Escenografia: Nadia Sanmartin
Construcció: Tomislav Ruzic i Benet Jofre (Circ Teatre Modern)

Espectacle coproduït per: Cirque O — Xarxa transpirinenca
Dins del programa d’Ajudes a la creació de circ “Camins de creació”.

Amb el suport de: La Central del Circ — Barcelona, Ca l’Estruch — Sabadell, La Grainerie — BalmaHarri Xuri — Louhossoa i Cronopis — Mataró

Como construir un cuerpo sin órganos

_COMO CONSTRUIR UN CUERPO SIN ÓRGANOS _javiermartin  

www.javiermartin.com

SESSIÓ oberta i gratuïta de: El GRUPO de INVESTIGACIÓN en torno a las ARTES DEL MOVIMIENTO a L’ESTRUCH
Dimarts 12 de novembre a les 10h del matí

El cuerpo dice la verdad. No siempre ni a la primera, pero siempre es el cuerpo el que dice la verdad” Coetzee.

Número de participants: 15-20
Duració: 4h.
Adreçat a tots aquells que la seva intenció sigui dedicar-se al món de l’art en qualsevol de les seves vessants com la de desenvolupar la seva creativitat d’una manera més amplia.

Interessats enviar un mail a:  javiermartin.derviche@gmail.com o al tel.629163528 per reservar plaça.

Gratuït

DANZA

Es muy interesante el momento en que un individuo toma consciencia de su patrón de tensiones, de cómo quedó enquistada en el cuerpo la memoria del dolor y del placer, y cómo todo ello le ha llevado a desarrollar sus modos de relación con el mundo, construyendo sus sistemas de creencias y sus dinámicas psíquicas, sociales, etc. Su personaje, máscara, actor, rol,… Me interesa tal acontecimiento de toma de consciencia para ver qué es lo que hace, qué decisiones toma: ¿intenta luchar contra ello mostrando su incomodidad y tratando de corregirse y disimular, cambiando, finalmente y como mucho, las tensiones, nudos o quistes energéticos de lugar?, o al contrario, ¿lo acepta, permitiendo que la tensión comience a vibrar, a balancearse y encuentre elocuentemente su ruta de descarga, reconstruyendo el cuerpo y dotándolo de una nueva configuración y nivel de energía? A tal efecto, en este segundo caso, que es el que implica transformación real y no parches, nos construimos por el movimiento, restableciendo relaciones a través del movimiento con nuestro entorno.

Participo de las corrientes actuales que reflexionan en torno a nuevos modos de acción política a través del cuerpo y la performance, siempre desde el terreno artístico en mi caso. Siento que los organismos de poder cristalizan en nuestros cuerpos patrones sutiles de comportamiento, reacciones que nos son ajenas, que nos impiden gestionar de modo eficiente nuestras impresiones acerca de nuestro entorno, y a tal efecto inmovilizan y por desgracia devienen en anestesia social e individual. Hay que estar muy despierto. Siempre he creído que “cuando la única herramienta que uno tiene es un martillo, tiende a creer que todos los problemas son un clavo”, estoy seguro que a través del arte se estimula y se provoca la acción individual y social para cambiar esta dinámica y disponer todos de herramientas más eficaces, flexibles y oportunas. Son momentos de encuentro, de reflexión, de anticipación, en los que se posibilita el empoderamiento de todos; juntos.

[►] http://vimeo.com/m/40559689 
http://www.javiermartín.com/

La improvisación es un trabajo transversal, sin estructuras o categorías alienantes que  mediaticen el valor en sí mismo del movimiento, sin roles de poder o redes que lo ejecuten,  sin jerarquías. Es una realidad de multiplicidades. Una libre circulación, un ir a través ajeno  a los sistemas de organización, un espacio lleno, plegado, “un arte no de estructuras sino de  texturas” (Baudrillard), sensual y libre de crítica y expectativas hacia el presente. No es un  baile (órgano) muerto, es un baile vivo, tanto más vivo, tanto más bullicioso cuanto que ha  hecho desaparecer el bailarín (organismo) y su coreografía (organización). El cuerpo lleno  sin órganos es una realidad poblada de multiplicidades (Deleuzze y Guattari), así mismo un  baile lleno sin movimientos no es un baile vacío y desprovisto de movimientos, sino un baile  que se distribuye según fenómenos de masa, siguiendo el movimiento browniano. Un trabajo  de improvisación no se opone tanto a los movimientos sino a la organización de los mismos,  a la coreografía. Es un trabajo de conexión con lo real, de una acción extensiva, de ampliar  límites, no intensiva o hacia dentro.

Las dinámicas de la improvisación en la creación de movimiento sobre un espacio escénico  o susceptible de serlo, son la clave para construir nuevos vínculos con el espectador, ya que  es entonces como a través de su su observar, absolutamente activo, plasma su atención y  su intención. A través de la improvisación es posible crear un momento único e irrepetible, en  el que la propia energía del momento, condicionada por todos los elementos presentes en la  acción; espacio, tiempo, artista, espectador…, se plasma instantáneamente en el resultado,  de hecho lo condiciona absolutamente.

“El cuerpo es el cuerpo, está solo y no necesita de órganos. El cuerpo no es jamás un organismo. Los organismos son los enemigos del cuerpo” Antonin Artaud 

Momu & No EsMomu & No Es

I’m sick of thinking that my dead friends have gone to the Canary Islands
Momu & No Es
Fecha: 22.11.2013
Hora: 20:00
Entrada Libre

Turismo , Exilio , Limousine , Resorte , Animador Cultural de Hotel , Casino , Facebook , Dancing Controlers , Cultura Club , Aquagym , Peregrinación y Zumba son los elementos que forman el telón de fondo adecuado para llevar a cabo esta propuesta sobre el intercambio social , las reglas de la comunicación y del consumo de experiencias a partir de un trabajo participativo .

Momu & No Es traen a escena su último trabajo en formato de Screening Performance , donde una serie de videoproyecciones , se ven interrumpidas por un entrenamiento atlético surrealista que se convierte en un frenético viaje trance que nos abre las puertas del Aldi Chapel .

I’m sick of thinking that my dead friends have gone to the Canary Islands, cuenta con la colaboración de la artista visual Ariadna Parreu y el actor Alverd GualCibeira ( como maestros de ceremonia ) , propone un escenario para manifestar y materializar el ocio , las imágenes , y las acciones que consumimos como entretenimiento y espectáculo , mediante una actitud desinhibida ante las convicciones culturales.

“Este es un mensaje de los habitantes de las Islas Canarias . Tienes que venir aquí .

Necesitas venir al único lugar en el mundo donde la temperatura es ideal para ti todo el año . “I’m sick of thinking that my dead friends have gone to the Canary Islands
Momu & No Es
Data: 22.11.2013
Hora: 20:00
Entrada Lliure

Turisme, Exili, Limousine, Ressort, Animador Cultural d’Hotel, Casino, Facebook, Dancing Controlers, Cultura Club, Aquagym, Peregrinació i Zumba són els elements que formen el teló de fons adequat per dur a terme aquesta proposta sobre l’intercanvi social, les regles de la comunicació i del consum d’experiències a partir d’un treball participatiu.

Momu & No Es porten a escena aquest darrer treball en format de Screening Performance, on una sèrie de videoprojeccions, es veuen interrompudes per un entrenament atlètic surrealista que es converteix en un frenètic viatge trance que ens obra les portes de l’Aldi Chapel.

I’m sick of thinking that my dead friends have gone to the Canary Islands, que compte amb la col·laboració de l’artista visual Ariadna Parreu i l’actor Alverd GualCibeira (com a mestres de cerimònia), proposa un escenari per manifestar i materialitzar l’oci, les imatges, i les accions que consumim com a entreteniment i espectacle, mitjançant una actitud desinhibida davant de les conviccions culturals.

“Aquest és un missatge dels habitants de les Illes Canàries. Has de venir aquí.

Necessites venir a l’únic lloc al món on la temperatura és ideal per tu tot l’any.”

www.momuandnoes.com

Éthiquette – ConcordanceÉthiquette – Concordance

Día: 29 de junio
Hora: 21h
Precio: 10€

Éthiquette es la segunda creación de la compañía francesa Concordance y representa una nueva incursión en la mezcla de disciplinas: danza aérea, teatro gestual y música a partir de unos instrumentos creados con material reciclado por el propio músico, que ya tanta espectacularidad y poesía dieron a Palarbre, su primer montaje. Esta vez la bailarina Maud Payen, el músico Adil Kaced y la escritora Maud Perraud han propuesto sumergir al público en un sentimiento bien conocido y no suficientemente explorado: el de culpabilidad.
El trabajo de Concordance quiere evitar una visión demasiado personalista y por eso pasea por la obra del filósofo y psicólogo Paul Diels.

Ficha artística
Coreografía e interpretación: Maud Payen
Composición musical, caligrafía e interpretación: Adil Kaced
Textos: Maud Perraud

Espectáculo realizado en residencia en l’Estruch

Dia: 29 de juny
Hora: 21h
Preu: 10€

Éthiquette és la segona creació de la companyia francesa Concordance i representa una nova incursió en la barreja de disciplines: dansa aèrea, teatre gestual i música a partir d’uns instruments creats amb material reciclat pel propi músic, que ja tanta espectacularitat i poesia van donar a Palarbre, el seu primer muntatge. Aquesta vegada la ballarina Maud Payen, el músic Adil Kaced i l’escriptora Maud Perraud s’han proposat submergir el públic en un sentiment ben conegut i no prou explorat: el de culpabilitat. El treball de Concordance vol evitar una visió massa personalista i per això passeja per l’obra del filòsof i psicòleg Paul Diel.

Fitxa artística
Coreografia i interpretació: Maud Payen
Composició musical, caligrafia i interpretació: Adil Kaced
Textos: Maud Perraud

Espectacle realitzat en residència a l’Estruch

Mecal al aire libreMecal a l’aire lliure

Día: 19 de junio
Hora: 22h
Precio: Gratuito

SOY UNA CHICA!
Documental, 15 ‘, Países Bajos, 2010
Director: Susan Koen
Cualquier chica de 13 años sueña con un chico guapo y difícil de conseguir. La Joppe no es diferente, y por eso pregunta a su amiga como pedir para salir al Brian. Pero como debería decirle que nació chico?

EL DESCANSO
Animación, 8 ‘, Francia, 2011
Director: Pierre Docus
En una trinchera durante la Primera Guerra Mundial, un soldado francés queda paralizado de miedo. Su mente desconecta de la realidad y escapa a un mundo donde las guerras se luchan entre juguetes.

DIOSES – GHOST
Videoclip, 5 ‘

EL PROGRAMA DEL CENTRIFUGADO DE CEREBRO
Documental, 7 ‘, Alemania, 2010
Director: Till Nowak
“Centrifuge Brain Project” es un experimento científico que comenzó en la década de 1970. Consiste en un parque de atracciones que mejora la capacidad de la gente. El Dr. Laslowicz explica el proyecto. Cree que los problemas humanos se pueden solucionar después de hacer pasar por un centrifugado a 20.000 caballos de fuerza.

EL PEQUEÑO NAZI
Ficción, 13 ‘, Alemania, 2010
Director: Petra Lúschow
Como cada año, la familia Wölkel celebrará la Navidad en casa la abuela, pero les espera una sorpresa desagradable: la abuela Wölkel ha dejado que la Navidad nazi de su niñez retorne a la vida. Esto seguramente no sería un problema si no fuera porque tienen un invitado de Israel que llega hoy. si hay algo que no gustaría nada a la familia es que se les considerara nazis, pero un solo hecho monstruoso les ayuda a negar la verdad.

CUATRO OJOS
Animación, 9 ‘, Francia, 2010
Director: Jean-Claude Rozec
La extrema miopía del Arnaud significa que debe llevar gafas. Al Arnaud no le gustan las horribles gafas, y prefiere el mundo borroso y proteico de su miopía, un mundo poblado por monstruos y otras criaturas fantásticas conjuradas por su imaginación …

DUCK SAUCE – BIG BAD WOLF
Videoclip, 3 ‘

Dia: 19 de juny
Hora: 22h
Preu: Gratuït

SÓC UNA NOIA!
Documental, 15′, Països Baixos, 2010
Director: Susan Koenen
Qualsevol noia de 13 anys somnia amb un noi maco i difícil d’aconseguir. La Joppe no és diferent, i per això pregunta a la seva amiga com demanar per sortir al Brian. Però com hauria de dir-li que va néixer noi?

EL DESCANS
Animació, 8′, França, 2011
Director: Pierre Docus
En una trinxera durant la Primera Guerra Mundial, un soldat francès resta paralitzat de por. La seva ment desconnecta de la realitat i escapa a un món on les guerres es lluiten entre joguines.

DEUS – GHOST
Videoclip, 5′

EL PROGRAMA DEL CENTRIFUGAT DE CERVELL
Documental, 7′, Alemanya, 2010
Director: Till Nowak
“Centrifuge Brain Project” és un experiment científic que va començar a la dècada de 1970. Consisteix en un parc d’atraccions que millora la capacitat de la gent. El Dr. Laslowicz explica el projecte. Creu que els problemes humans es poden solucionar després de fer passar per un centrifugat a 20.000 cavalls de força.

EL PETIT NAZI
Ficció, 13′, Alemanya, 2010
Director: Petra Lúschow
Com cada any, la família Wölkel celebrarà el Nadal a casa l’àvia, però els espera una sorpresa desagradable: l’àvia Wölkel ha deixat que el Nadal nazi de la seva infantesa retorni a la vida. Això segurament no seria un problema si no fos perquè tenen un convidat d’Israel que arriba avui. si hi ha alguna cosa que no agradaria gens a la família és que se’ls considerés nazis, però un sol fet monstruós els ajuda a negar la veritat.

QUATRE ULLS
Animació, 9′, França, 2010
Director: Jean-Claude Rozec
L’extrema miopia de l’Arnaud significa que ha de dur ulleres. A l’Arnaud no li agraden les horribles ulleres, i prefereix el món borrós i proteic de la seva miopia, un món poblat per monstres i altres criatures fantàstiques conjurades per la seva imaginació…

DUCK SAUCE – BIG BAD WOLF
Videoclip, 3′

Lowland (Roser López Espinosa)Lowland (Roser López Espinosa)

Día: 8 de junio
Hora: 21h
Precio: 10€

Fascinados por las migraciones de los pájaros, queremos aprender a volar. Lowland nos devuelve a la animalidad del cuerpo y del movimiento, el aprendizaje, el esfuerzo, la tenacidad y la resistencia, la belleza, el espíritu de superación y el espíritu de libertad. Partir o enraizarnos? Lowland es el paisaje de cada uno y el viaje. Sólo se puede volar con el cuerpo y necesitaremos ingenio e imaginación para conseguir unas alas. Un imaginario del mundo de las aves y de los hombres, lleno de luz y vitalidad a Lowland, la tierra baja.

Ficha artística:
Concepto y dirección: Roser López Espinosa
Creación y danza: Guy Nader, Roser López Espinosa
Música original: Ilia Mayer
Diseño iluminación: Katinka Marac
Asistente movimiento: María Campos
Asesoramiento dramaturgia: Raquel Tomàs
Diseño de vestuario: Luna Albert
Zootropo: Noemi Laviana
Acompañamiento artístico: Àngels Margarit
Equipo técnico: Katinka Marac, Israel Quintero
Producción El escénica: – Elclimamola
Management: Marine budín / Elclimamola

Coproducción del Mercat de les Flors

Creado en residencia en Centro de creación El Graner, La Caldera – Centro de creación de danza y artes escénicas contemporáneas y Àngels Margarit / Cia Mudances (Barcelona), L’Estruch del Ayuntamiento de Sabadell, KREA / Azalia (Vitoria) y LSD Movement / Losdedae (Alcalá de Henares) como premios del Certamen Coreográfico de Madrid / Paso a Dos (Madrid).

Con la colaboración de: Melkweg Theater y Dansateliers (Holanda) y el Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña.

– Página web: http://www.roserlopez.com

Dia: 8 de juny
Hora: 21h
Preu: 10€

Fascinats per les migracions dels ocells, volem aprendre a volar. Lowland ens retorna a l’animalitat del cos i del moviment, a l’aprenentatge, l’esforç, la tenacitat i la resistència, la bellesa, l’esperit de superació i l’esperit de llibertat.
Partir o arrelar-nos? Lowland és el paissatge de cadascú i el viatge. Només es pot volar amb el cos i ens caldrà enginy i imaginació per aconseguir unes ales. Un imaginari del món de les aus i dels homes, ple de llum i vitalitat a Lowland, la terra baixa.

Fitxa artística:
Concepte i direcció: Roser López Espinosa
Creació i dansa: Guy Nader, Roser López Espinosa
Música original: Ilia Mayer
Disseny il·luminació: Katinka Marac
Assistent moviment: Maria Campos
Assessorament dramatúrgia: Raquel Tomàs
Disseny de vestuari: Lluna Albert
Zoòtrop: Noemi Laviana
Acompanyament artístic: Àngels Margarit
Equip tècnic: Katinka Marac, Israel Quintero
Producció L’escènica: Elclimamola
Management: Marine Budin / Elclimamola

Coproducció del Mercat de les Flors

Creat en residència a Centre de creació El Graner, La Caldera Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies i Àngels Margarit / Cia Mudances (Barcelona), L’Estruch de l’Ajuntament de Sabadell, KREA / Azala (Vitoria) i LSD Movement/Losdedae (Alcalá de Henares) com a premis del Certamen Coreográfico de Madrid/Paso a Dos (Madrid).

Amb la col.laboració de: Melkweg Theater i Dansateliers (Holanda) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

– Pàgina web: http://www.roserlopez.com