A partir de l’exposició col·lectiva Sumari Astral, a cura de Caterina Almirall en col·laboració amb Claudia Elies, presentem el programa públic de l’exposició, un seguit de performances, projeccions i accions que tindran lloc als espais B, Ç i a la terrassa de La Brossa.
Impasse, Itxaso Corral Arrieta
29 d’abril a les 18:30
Una performance lleu sobre un possible glossari de temps de suspensió o espera o sorpresa. També una performance lleugera sobre el llenguatge i la veu com a conjur. Durant més de mig any he participat al grup de recerca vinculat a l’exposició Sumari Astral. A les notes que he anat prenent durant aquestes sessions col·lectives, la paraula impasse apareix fins a 3 vegades. 3 vegades ja és un encanteri, així que aquesta aparició insistent em va donar curiositat. Buscant el seu significat al diccionari em trobo amb Impasse: 1. Carreró sense sortida, 2. Compàs d’espera. Una temporalitat que interfereix, que provoca un estat alterat de latenció i de la capacitat dimaginar. Convoca una referència temporal, un lloc, un ritme. Temps, espai, vibració. El que deia, serà una performance lleu, lleugera, un tros de temps per adonar-se d’alguna cosa, per exemple, un parpelleig.
Fregoli, Quim Pujol
8 de maig a les 18:30 h
Leopoldo Fregoli va ser un dels transformistes més importants de la història. En els seus espectacles canviava d’aspecte de manera frenètica i donava vida a dotzenes de personatges en una mateixa representació. El crític Sebastià Gasch va escriure sobre ell: “Fregoli va encarnar a més d’un miler de personatges de tots els gèneres, tipus i espècies (…) Amb Fregoli brollaven, portades a escena, les primeres intuïcions dels temes del nostre temps”. L’actor italià també es va convertir en una referència essencial per a Joan Brossa i l’art escènic d’avantguarda. Què ens queda encara per aprendre de Fregoli? En aquesta sèrie de números de transformisme, l’intèrpret mai no canvia d’aparença.
SSSSS, Marc Vives
29 de maig a les 18:30 h
SSSSS consisteix en una sèrie dexercicis basats en la veu per produir un impacte sobre els cossos. El punt de partida és la meva experiència a “cantar” al paisatge des del mar, i atreure aquesta qualitat líquida a les estructures que ens envolten amb l’objectiu de repolititzar-les en sentit relacional. Provocar un canvi dramàtic de base, de la pèrdua humana del terreny, de fonaments ferms, d’equilibri, del punt de vista de la terra signatura”. Aquest treball en procés planteja un paral·lel entre la boca i l’espai escènic on s’ubica, transformant-se cada vegada, sent els sons que emet sorolls que estan alhora dins i fora del cos.
Els meus fantasmes viuen a Pere IV 174, Mariona Naudin
5 de juny a les 18:30 h
Els meus fantasmes viuen al carrer Pere IV 174, en un àtic que cau a troços tancat i barrat des de fa vint anys. Un espai congelat en el temps enmig d’un barri que es transforma de manera salvatge. Els espectres que hi habiten em visiten en somnis perquè aquell espai aparentment buit és ple d’esperits errants que no han entès encara què està passant. Atemorits, les ànimes en pena romanen dins del portal, per si de cas. Ensumen l’olor a infern que entra per sota la porta: el món d’avui fa pudor a sofre i els fantasmes ja en van tenir prou de barbàrie quan estaven vius. En els somnis, els espectres s’esvaloten, esdevenen poltergeists, udolen desesperats i em pregunten a l’oida: Com ha pogut passar?! Com és possible?! -. No ho sé!, els hi responc traient-me’ls de sobre com puc- Deixeu-me en pau! Deixeu de perseguir-me!
Volver al Fondo, Sofía Montenegro
12 de juny a les 18:30 h
Volver al Fondo és un viatge que fila diversos esdeveniments entrellaçats entre si entorn de Fondo con Delfín, recorregut que va tenir lloc al Festival Bosque Real en el 2019. Mentre es grava, es camina i es pensa en la manera de fer-ho per a visibilitzar la metodologia duta a terme, deixant-nos portar per les coses que van apareixent. L’àudio desdibuixa aquella trobada per a endinsar-se de nou en el paisatge.
Escarlet, Ángela Millano
18 de juny a les 18:30 h
Un cos, un so, una forma, alguna cosa anterior a la paraula; que no ve del verb ni del concepte i pertany a un lloc del darrera, o damunt o sota. No hi arriba la llum del nomenar. Cos que ve del cos, veu que ve de carns. Matèria i sonoritat estranya, coneguda i no, però no del tot, i alhora profundament vulnerable i humana. En un ésser èxtasi, mort, vida desplaçada, vida a la vora del temps. Sirena, balena i androide, beata arrabassada i monstre. És un sentir, conèixer i respirar entre els llits, a la gola.
Jornada astral
20 de setembre
Read More
