AVATARAVATAR

AVATAR

Precio = 10€

El cuerpo en vivo interactúa con la imagen diseñada por ordenador. Erre que Erre presenta un solo en que la intérprete está en constante diálogo con el software y describe imágenes de inusitada potencia.

Erre que Erre es sinónimo de escena vanguardista. A lo largo de catorce años esta compañía barcelonesa ha modelado un concepto artístico honesto en que, lisa y llanamente, el cuerpo es la herramienta de escritura y el movimiento, el motor. Sin más artificios. Ahora, con Avatar, entran en el nuevo territorio de la interactividad entre la imagen diseñada en el ordenador y el cuerpo en vivo y dibujan dos mundos inquietantes paralelos: el espacio tangible y el espacio de los deseos. En el solo, la intérprete está en constante diálogo con el software, toma decisiones, juega con su propio avatar virtual y describe imágenes de una potencia visual inusitada. Con la nueva propuesta, los de Erre que Erre se empeñan en conseguir que los ‘descreídos tecnológicos’ se conviertan conversos.

La compañía nació en Barcelona en 1996 gracias a la unión de seis bailarines provenientes de diversas ciudades: Murcia, Ponferrada (León), Jaén (Andalucía. Desde entonces, el grupo no para de crecer y de pisar fuerte los escenarios de Cataluña , del Estado español y del resto del mundo. Con su primera pieza, Despegando sombras del suelo, consiguieron el primer premio en el X Certamen Coreográfico de Madrid y la catarata de galardones no cesa. El segundo montaje es Dando forma a la nada (accésit Ricard Moragas, 1996), Pensamientos despeinados (premio Artes Escénicas en Lleida, 2001) y con el tercero, Vaivén, obtienen un gran éxito y hacen la primera gira por Europa.

A partir de 2001 inician la aventura con la videodanza. Divadlo, APAAI y Mitsune son creaciones que, a día de hoy, ya han dado muchas vueltas por los festivales de todo el mundo. De 2005 son Deberían llover cristales y Escupir en el tiempo (este último consigue el premio Max como mejor espectáculo de danza 2008). El Teatro Nacional de Cataluña coproduce con Erre que Erre el espectáculo No pesa el corazón de los veloces en el año 2008, con dirección de Antonio Calvo y música del grupo Balago.

FICHA ARTÍSTICA

Concepto e interpretación: Mariangeles G. Angulo y Román Torre

Coreografía: Mariangeles G. Angulo

Visuales, montaje: Román Torre

Programación del software: Román Torre y Ping Pong Technologies

Ayudante de dirección: Mario G. Sáez

Asesor de movimiento: Víctor Zambrana

Asistencia de dirección coreográfica del Instituto del Teatro: Margherita Bergamo

Música: David Crespo

Iluminación: Carles Rigual

Diseño gráfico: Kike Segurola

Vestuario: Kike Palma

AVATAR

PREU = 10€

El cos en viu interactua amb la imatge dissenyada per ordinador. Erre que Erre presenta un solo en què la intèrpret està en constant diàleg amb el programari i descriu imatges d’inusitada potència.

Erre que Erre és sinònim d’escena avantguardista. Al llarg de catorze anys aquesta companyia barcelonina ha modelat un concepte artístic honest en què, ras i curt, el cos és l’eina d’escriptura i el moviment, el motor. Sense més artificis. Ara, amb Avatar, entren en el nou territori de la interactivitat entre la imatge dissenyada a l’ordinador i el cos en viu i dibuixen dos móns inquietants paral·lels: l’espai tangible i l’espai dels desitjos. En el solo, la intèrpret està en constant diàleg amb el software, pren decisions, juga amb el seu propi avatar virtual i descriu imatges d’una potència visual inusitada. Amb la nova proposta, els d’Erre que Erre s’entossudeixen a aconseguir que els ‘descreguts tecnològics’ esdevinguin conversos.

La companyia va néixer a Barcelona el 1996 gràcies a la unió de sis ballarins provinents de diverses ciutats: Múrcia, Ponferrada (Lleó), Jaén (Andalusia. Des d’aleshores, el grup no para de créixer i de trepitjar fort pels escenaris de Catalunya, de l’Estat espanyol i de la resta del món. Amb la seva primera peça, Despegando sombras del suelo, van aconseguir el primer premi al X Certámen Coreográfico de Madrid i la cataracta de guardons no cessa. El segon muntatge és Dando forma a la nada (accèssit Ricard Moragas, 1996), Pensamientos despeinados (premi Arts Escèniques a Lleida, 2001) i amb el tercer, Vaivén, obtenen un gran èxit i fan la primera gira per Europa.

A partir del 2001 inicien l’aventura amb la videodansa. Divadlo, APAAI i Mitsune són creacions que, a dia d’avui, ja han donat moltes voltes pels festivals de tot el món. Del 2005 són Deberían llover cristales i Escupir en el tiempo (aquest darrer aconsegueix el premi Max com a millor espectacle de dansa 2008). El Teatre Nacional de Catalunya coprodueix amb Erre que Erre l’espectacle No pesa el corazón de los veloces l’any 2008, amb direcció d’Antonio Calvo i música del grup Balago.

FITXA ARTÍSTICA

Concepte i interpretació: Mariangeles G. Angulo i Román Torre

Coreografia: Mariangeles G. Angulo

Visuals, muntatge: Román Torre

Programació del programari: Román Torre i Ping Pong Technologies

Ajudant de direcció: Mario G. Sáez

Assessor de moviment: Víctor Zambrana

Assistència de direcció coreogràfica de l’Institut del Teatre: Margherita Bergamo

Música: David Crespo

Il·luminació: Carles Rigual

Disseny gràfic: Kike Segurola

Vestuari: Kike Palma

Share

Comments are closed.