Galatea es bibliotecaria. Félix es vigilante nocturno. Un día, cuando la biblioteca cierra las puertas y todo el mundo ha ido, estas dos almas que casi ni se conocen, se convierten en amantes. En amantes de la palabra. Galatea y Félix son dos personajes contrarios –y también complementarios– que, a medida que van entrando en el juego de la poesía, se dejan llevar y se convierten en lo mismo que están leyendo. ¿Puede la poesía ser terapéutica? ¿Sirve para explicar lo que vivimos y lo que sentimos? ¿Es la última frontera, en tiempos en los que las trifulcas económicas se adueñan de casi todo? Félix y Galatea es un delicioso juego escénico, tejido con poemas clásicos de la literatura hispana; es un ejercicio curioso, sensible, divertido. La propuesta dramática de Jonay Roda consigue enternecer y encuentra el complemento perfecto en la dirección de Frederic Roda. Padre e hijo reverencian la poesía en un montaje que explora “el mejor lenguaje para el amor” y que cuenta con dos intérpretes llenos de encanto.
La Galatea és bibliotecària. El Fèlix és vigilant nocturn. Un dia, quan la biblioteca tanca les portes i tothom ha marxat, aquestes dues ànimes que gairebé ni es coneixen es converteixen en amants. En amants de la paraula. Galatea i Fèlix són dos personatges contraris —i també complementaris— que, a mesura que van entrant en el joc de la poesia, es deixen endur i es converteixen en allò mateix que estan llegint. Pot la poesia ser terapèutica? Serveix per explicar el que vivim i el que sentim? És l’última frontera, en temps en què les trifulgues econòmiques s’ensenyoreixen de gairebé tot? Fèlix i Galatea és un deliciós joc escènic, teixit amb poemes clàssics de la literatura hispana; és un exercici curiós, sensible, divertit. La proposta dramàtica de Jonay Roda aconsegueix entendrir i troba el complement perfecte en la direcció de Frederic Roda. Pare i fill reverencien la poesia en un muntatge que explora “el millor llenguatge per a l’amor” i que compta amb dos intèrprets plens d’encant.