PRECIO: 10€

Things we said today (Cosas que decíamos hoy) es el título de una canción de The Beatles que, con letra de McCartney, habla de la brevedad, de la pasión y lo hace con un punto de nostalgia. Este título evocador es el que se ha elegido para un espectáculo que convierte tres piezas inéditas del autor estadounidense Neil LaBute en una única obra. El proyecto nació gracias a la complicidad surgida entre éste y la actriz y traductora Cristina Genebat a raíz de su encuentro en los cursos de El Obrador de Verano de la Sala Beckett. Después de dirigir, con gran éxito, La forma de las cosas (otro texto de LaBute), Julio Manrique accede de nuevo al complejo universo del dramaturgo y muestra que bajo una corteza de ligereza, de banalidad, incluso, se abren grietas muy profundas. El apasionante mundo de la pareja en crisis se desguace con toda su crudeza y el tono de tragicomedia se lleva hasta las últimas consecuencias.

Neil LaBute (Detroit, 1961) es uno de los autores estadounidenses con mayor proyección en la escena europea. Sus inquietantes aproximaciones a las miserias humanas y la capacidad para crear situaciones que incuban la tragedia bajo una capa de extraña naturalidad le han supuesto el aplauso de crítica y público. Entre sus producciones escénicas cabe destacar Exceso (escenas de los últimos días), que estrenó en 1999 y también The Mercy Seat (2003), Fat Pig (2004), que en España tuvo una versión titulada Gorda. Curiosamente, la obra Exceso (escenas de los últimos días) también presenta tres historias independientes y complementarias, creadas a partir de narraciones míticas. LaBute es también internacionalmente conocido como director de cine. Su última producción es Death at the funeral (Un funeral de muerte), estrenada en 2010.

PREU: 10€

Things we said today (Coses que dèiem avui) és el títol d’una cançó de The Beatles que, amb lletra de McCartney, parla de la brevetat de la passió i ho fa amb un punt de nostàlgia. Aquest títol evocador és el que s’ha triat per a un espectacle que converteix tres peces inèdites de l’autor nord-americà Neil LaBute en una única obra. El projecte va néixer gràcies a la complicitat sorgida entre aquest i l’actriu i traductora Cristina Genebat arran de la seva trobada en els cursos de L’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett. Després de dirigir, amb gran èxit, La forma de les coses (un altre text de LaBute), Julio Manrique accedeix de nou al complex univers del dramaturg i mostra que sota una escorça de lleugeresa, de banalitat, fins i tot, s’obren escletxes molt fondes. L’apassionant món de la parella en crisi es desballesta amb tota la seva cruesa i el to de tragicomèdia es duu fins a les últimes conseqüències.

Neil LaBute (Detroit, 1961) és un dels autors nord-americans amb més projecció a l’escena europea. Les seves inquietants aproximacions a les misèries humanes i la capacitat per crear situacions que coven la tragèdia sota una capa d’estranya naturalitat li han comportat l’aplaudiment de crítica i públic. Entre les seves produccions escèniques cal destacar Excés (escenes dels darrers dies), que va estrenar el 1999 i també The Mercy Seat (2003), Fat Pig (2004), que a Espanya va tenir una versió titulada Gorda. Curiosament, l’obra Excés (escenes dels darrers dies) també presenta tres històries independents i complementàries, creades a partir de narracions mítiques. LaBute és també internacionalment conegut com a director de cinema. La seva darrera producció és Death at the funeral (Un funeral de muerte), estrenada el 2010.

FITXA ARTÍSTICA 

Autor: Neil LaBute 

Traducció: Cristina Genebat 

Dramatúrgia i direcció: Julio Manrique 

Intèrprets: Cristina Genebat, Mireia Aixalà, Xavier Ricart, Oriol Guinart, Norbert Martínez, Andrew Tarbet, Ernest Villegas / Ivan Benet

PRECIO: 10€

Emili Corral, creador de El sexo de los ángeles, lo remarca: Es la primera vez que se realiza un trabajo teatral destinado a público adulto, donde se aborda el tema de la doble discriminación que representa convivir siendo homosexual y teniendo algún tipo de discapacidad. En clave de comedia de situación, el espectáculo nos abre la puerta del piso de Dani, Adolfo y la Vero y, a través de sus vivencias cotidianas, pasamos por las siete fases que toda pérdida implica: sorpresa, negación, ira, culpa, depresión, conciliación y, finalmente, aceptación. Corral se desmarca del sentimentalismo que podría comportar un tema tan delicado como es la doble exclusión y mezcla el humor con el espíritu de lucha. Actores que sufren algún tipo de discapacidad (como la ceguera y la tetraplejia) encarnan los personajes principales.

Combatir el rechazo es importante, pero también lo es luchar contra la mirada compasiva, afirma Corral. De ahí que el sentido del humor se convierta en herramienta imprescindible para implicar al público y alejarlo de moralismos y adoctrinamientos. El argumento nos presenta a Dani, Adolfo y Vero, que comparten un piso adaptado para personas con diversidad funcional. Adolfo es invidente, hace un mes que se ha casado, pero siempre encuentra excusas para volver al piso. Vero tiene hemiplejia provocada por un ictus y tiene trabajo estable, pareja (es lesbiana declarada) y baila en una compañía de danza. Lo único que le falta es salir del armario ante su madre, Sole, que sufre del corazón y está obsesionada con que su hija encuentre un buen marido y tenga hijos. Dani vive amargado y sumergido en sus recuerdos de preadolescencia, desde que cayó por una ventana cuando tenía catorce años y se quedó tetrapléjico. Edu, actor atractivo de carrera mediocre, fue el mejor amigo de Dani hasta que tuvo el accidente, momento en que dejaron de verse. Dieciocho años más tarde se reencuentran justo después de que Edu sea abandonado por su novia. Su llegada a la casa es el catalizador que les ayuda a tomar decisiones para poner punto y final a sus conflictos.

FICHA ARTÍSTICA

Dramaturgia y Dirección: Emilio Corral

Ayudante de dirección: Silvia Molins

Interpretes: Eladio Herranz, Andreu Sans, Adolfo Colmenares, Judit Saula y Mont Plans

Coproducción: CAET (Centro de artes escénicas de Terrassa)

Cia. Residente en el Estruch, fábrica de creación de las artes en vivoPREU: 10€

Emili Corral, creador d’El sexe dels àngels, ho remarca: És la primera vegada que es realitza un treball teatral destinat a públic adult, on s’aborda el tema de la doble discriminació que representa conviure sent homosexual i tenint algun tipus de discapacitat. En clau de comèdia de situació, l’espectacle ens obre la porta del pis del Dani, l’Adolfo i la Vero i, a través de les seves vivències quotidianes, passem per les set fases que tota pèrdua implica: sorpresa, negació, ira, culpa, depressió, conciliació i, finalment, acceptació. Corral es desmarca del sentimentalisme que podria comportar un tema tan delicat com és la doble exclusió i barreja l’humor amb l’esperit de lluita. Actors que pateixen algun tipus de discapacitat (com la ceguesa i la tetraplegia) encarnen els personatges principals.

Combatre el rebuig és important, però també ho és lluitar contra la mirada compassiva, afirma Corral. D’aquí que el sentit de l’humor es converteixi en eina imprescindible per implicar el públic i allunyar-lo de moralismes i adoctrinaments. L’argument ens presenta al Dani, l’Adolfo i la Vero, que comparteixen un pis adaptat per a persones amb diversitat funcional. L’Adolfo és invident, fa un mes que s’ha casat, però sempre troba excuses per tornar al pis. La Vero té hemiplegia provocada per un ictus i té feina estable, parella (és lesbiana declarada) i balla en una companyia de dansa. L’únic que li falta és sortir de l’armari davant de la seva mare, la Sole, que pateix del cor i està obsessionada amb que la seva filla trobi un bon marit i tingui fills. El Dani viu amargat i submergit en els seus records de preadolescència, d’ençà que va caure per una finestra quan tenia catorze anys i es va quedar tetraplègic. L’Edu, actor atractiu de carrera mediocre, va ser el millor amic del Dani fins que va tenir l’accident, moment en que van deixar de veure’s. Divuit anys més tard es retroben tot just després que l’Edu sigui abandonat per la seva xicota. La seva arribada a la casa és el catalitzador que els ajuda a prendre decisions per posar punt i final als seus conflictes.

FITXA ARTÍSTICA

Dramaturgia i Direcció: Emili Corral

Ajudant de direcció: Sílvia Molins

Interprets: Eladio Herranz, Andreu Sans, Adolfo Colmenares, Judit Saula i Mont Plans

Coproducció: CAET (Centre d’arts escèniques de Terrassa)

Cia Resident a l’Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu

PRECIO: 5€

PREU: 5€

L’obra T-10 dóna bitllet teatral d’anada i tornada a Barcelona amb els Ferrocarrils de la Generalitat per mostrar retalls de la vida quotidiana a través de la varietat de personatges que desfilen per l’escena. Escrita i dirigida per Maria Mercè Fisa, presenta esquetxos creats a partir de situacions viscudes per ella mateixa en els seus desplaçaments a la capital. No hi falten referències a temes socials, culturals, polítics, etcètera, sempre amanides amb tocs d’humor. T-10 és un muntatge de l’associació artística Encert de Sabadell que, des del seu naixement, l’any 2006, ja ha creat quatre espectacles.

El primer muntatge d’Encert va ser Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo, dirigit per Josep M. Gusi, que es va presentar a Sabadell i a la Bisbal de Falset. Va seguir Aquí en passarà una de molt grossa, adaptació de Josep M. Gusi, dirigida per Josep Salomó, que es va estrenar el 2007 i que es va veure, a més de Sabadell, a Abrera, Sant Quirze del Vallès, la Bisbal de Falset, entre d’altres. L’actor Carles Gutés va recollir dos premis pel seu paper protagonista al 13è Concurs de Teatre Vila d’Abrera i al 1er Concurs de Teatre Pobles de Camp, de Manresa. T-10 va ser el seu tercer muntatge, estrenat el 2009 al centre Cívic de Can Rull i revisat el 2010 en residència a L’Estruch. El quart muntatge ha estat La mare… quina nit!, d’Assumpta González, dirigida per Eduard Gutés i estrenada al Centre Cívic de Sant Oleguer el maig de 2010.

Direcció: M. Mercè Fisa

Regidoria: Josep Salomó

Intèrprets: Olga Armengol, Mari Armengol, Ramona Casanovas, Ariadna Clapés, Kike Cobos, Jesús Fernández, M. Mercè Fisa, Sandra Escolar, Clàudia Gutés, Eduard Gutés (fill), Eduard Gutés, Joan Bta. Pardell, Teresa Pascual, Patricia Rodriguez, M. Assumpta Sala, Alejandro Sitjes, Mireia Soriano, Lluis Valverde, Gerard Vidal, Cesc Vila i Salut Vila.

PRECIO: 10€

Dos actores de teatro hablan en el camerino poco antes de empezar la función. Encima del escenario encuentran una felicidad que contrasta con sus vidas cotidianas más o menos anodinas. Tras más de veinte años pisando tablas por todas partes, sólo la ficción podrá darles todo lo que la vida les niega. Con texto y dirección de Carles Alberola, Que tengamos suerte! habla de las oportunidades perdidas, de la amistad, del amor, de la muerte, de las ilusiones y del trabajo. Y lo hace, fiel a su línea habitual, con humor y ternura. “Sólo cuando vemos nuestra fecha de caducidad escrita, reaccionamos y entendemos de qué iba todo esto”, afirma Alberola. Si no es demasiado tarde, quizás los personajes pueden rehacer el camino vital. Pero necesitarán un poco de suerte…

Autor, actor y director, Carles Alberola es uno de los creadores, junto con Toni Benavent, de Albena Teatre. Desde 1994 han realizado más de dos mil representaciones y han recibido más de una treintena de premios por sus espectáculos, cortometrajes y series televisivas. Anteriormente, por separado o conjuntamente, Alberola y Benavent llevaban años trabajando en diversas compañías y proyectos escénicos: Moma Teatre, L’Horta Teatre, La Tarumba, Trobainitz, El Loco, La Colla, etc. A Albena, Alberola se encarga de la autoría de los textos y de la dirección de espectáculos, participando también como actor en algunos de los trabajos, y Benavent se responsabiliza de la gestión, producción, promoción y distribución. Desde entonces, diecisiete montajes teatrales y dos cortometrajes (Palomitas y Olenska) han visto la luz. Entre los espectáculos hay Currículum (1994); Por qué mueren los padres? (1996); Mandíbula Afilada (1997), estrenado en el Festival de Sitges Teatre Internacional, donde también se realizó una retrospectiva de Alberola y de la producción de la compañía; La teua vida en 65 minutos (2004), de Albert Espinosa; Perfect (2005); y Manos quietas! (2009), de Piti Español.

Autor y director: Carles Alberola

Intérpretes: Carles Alberola y Alfred Picó

Ayudante de dirección y asesoramiento lingüístico: Laura Useleti.

Producción: Toni BenaventPREU: 10€

Dos actors de teatre parlen al camerino poc abans de començar la funció. Dalt de l’escenari troben una felicitat que contrasta amb les seves vides quotidianes més o menys anodines. Després de més de vint anys trepitjant taules per tot arreu, només la ficció podrà donar-los tot allò que la vida els nega. Amb text i direcció de Carles Alberola, Que tinguem sort! parla de les oportunitats perdudes, de l’amistat, de l’amor, de la mort, de les il·lusions i de la feina. I ho fa, fidel a la seva línia habitual, amb humor i tendresa. “Només quan veiem la nostra data de caducitat escrita, reaccionem i entenem de què anava tot això”, afirma Alberola. Si no és massa tard, potser els personatges poden refer el camí vital. Però necessitaran una mica de sort…

Autor, actor i director, l’alzirenc Carles Alberola és un dels creadors, juntament amb Toni Benavent, d’Albena Teatre. Des de 1994 han fet més de dues mil representacions i han rebut més d’una trentena de premis pels seus espectacles, curtmetratges i sèries televisives. Anteriorment, per separat o conjuntament, Alberola i Benavent portaven anys treballant en diverses companyies i projectes escènics: Moma Teatre, L’Horta Teatre, La Tarumba, Trobainitz, El Boig, La Colla, etc. A Albena, Alberola s’encarrega de l’autoria dels textos i de la direcció d’espectacles, participant també com a actor en alguns dels treballs, i Benavent es responsabilitza de la gestió, producció, promoció i distribució. Des d’aleshores, disset muntatges teatrals i dos curtmetratges (Palomitas i Olenska) han vist la llum. Entre els espectacles hi ha Currículum (1994); Per què moren els pares? (1996); Mandíbula Afilada (1997), estrenat al Festival de Sitges Teatre Internacional, on també es va realitzar una retrospectiva d’Alberola i de la producció de la companyia; La teua vida en 65 minuts (2004), d’Albert Espinosa; Perfect (2005); i Mans quietes! (2009), de Piti Español.

Autor i director: Carles Alberola

Intèrprets: Carles Alberola i Alfred Picó

Ajudant de direcció i assessorament lingüístic: Laura Useleti

Producció: Toni Benavent

Cámara Oscura

ASS ARTÍSTICA ARTERIA

Una instalación viva, un calidoscopiode acciones, un laboratorio de secuencias. Lo que observamos, no es la naturaleza en sí misma, sino la naturaleza expuesta a nuestro método de observación.

Werner Heisenberg / físico y matemático (1901/1976)

Cámara Oscura cuestiona:

Los frágiles mecanismos de percepción que utilizamos para construir nuestra identidad, como colectivo social y como individuos, pone en evidencia que nuestra percepciónse construye desde la unión de fragmentos, que esta unión supone una selección y que esta selección obedece siempre a un interés. Es decir, la percepción permite multiplicidad de visones y cada visión tiene siempre implícita una intención. Siendo conscientes de esta manipulación podemos aprender a captar el valor moral de los intereses enunciados en realidades. Podemos entender porque es frustrante en primer lugar a nosotros mismos, en segundo lugar en el colectivo social que formamos y por último la relación con otras sociedades.

FICHA ARTÍSTICA:

Idea: Hansel Nezzar y Angeles Ciscar

Videos y director de fotografía: Aitor Echeverría

Edición: Gema Pastor

Espacio sonoro: Lianna LLull

Producción: Agnes Horno

Coproducido por: Arteria Barcelona-Berlín, Asociación NU2 ‘s y Escena digital

Con la colaboración de: L’Estruch del Ayuntamiento de Sabadell, la Cuenca de la Generalidad de Cataluña y del Animal en la espalda cuerpo creación pensamiento.

Cambra fosca

ASS ARTÍSTICA ARTERIA



Una instal·lació viva, un calidoscopi d’accions, un laboratori de seqüències.

El que observem, no és la naturalesa en sí mateixa, sinó la naturalesa exposada al nostre mètode d’observació.

Werner Heisenberg / físic i matemàtic (1901/1976)



Càmara Oscura qüestiona:



Els fràgils mecanismes de percepció que utilitzem per construir la nostra identitat, com a col·lectiu social i com a individus, posa en evidència que la nostra percepció es construeix des de la unió de fragments, que aquesta unió suposa una selecció i que aquesta selecció obeeix sempre a un interès. És a dir, la percepció permet multiplicitat de visons i cada visió té sempre implícita una intenció. Essent conscients d’aquesta manipulació podem aprendre a captar el valor moral dels interessos que enuncien realitats. Podem entendre perquè és frustrant en primer lloc comprendre’ns a nosaltres mateixos, en segon lloc al col·lectiu social que formem i per últim la relació amb altres societats.

FITXA ARTÍSTICA:



Idea: Hansel Nezza y Ángeles Ciscar

Vídeos i director de fotografía: Aitor Echeverría



Edició: Gema Pastor



Espai sonor: Lianna LLull



Producció: Agnes Forn

Coproduït per: Arteria Barcelona -Berlin, Associació NU2’s i Escena digital



Amb la col·laboració de: L’Estruch de l’Ajuntament de Sabadell, la Conca de la Generalitat de Catalunya i l’Animal a l’esquena cos creació pensament.

ENSAYOS ABIERTOS

Os invitamos a asistir a los ensayos de compañías que abren las salas de l’Estruch porque formáis parte de su proceso de creación aportando sus observaciones yopiniones sobre el espectáculo que preparan. Proponemos la asistencia a un ensayo dentro del proceso de creación de 2 espectáculos que están en residencia en el Estruch. Dos propuestas innovadoras tanto para el tratamiento de lenguajes escénicos como por las historias que cuentan.

CÁMARA OSCURA

De Ángeles Císcar

Pases a concretar.

Inscripciones: Ciudad y Escuela

T.937453300Assaigs oberts

Us convidem a assistir als assaigs de companyies que obren les sales de l’Estruch perquè formeu part del seu procés de creació aportant les vostres observacions i opinions sobre l’espectacle que preparen. Proposem l’assistència a un assaig dins el procés de creació de 2 espectacles que estan en residència a l’Estruch. Dues propostes innovadores tant pel tractament de llenguatges escènics com per les històries que conten.

CÀMARA OSCURA

D’Ángeles Císcar

Passis a concretar.

Inscripcions: Ciutat i Escola

T.937453300.  

PRECIO: 10€

Una Selección de Textos del poeta de Sinera es el punto de partida de un espectáculo que recorre los caminos del más recónditos amor. Embajador de la dramaturgia Sabadellenca Teresa Vilardell y de Rosa Delor, y con la voz de Fina Rius actriz revelación de las Naciones Unidas Espriu apasionado, desconocido y secreta.

A través de unas mujeres lejanas en el tiempo y en la condición “La Voz de la madre, Letizia, Laia, Carlota y Fedra“, Salvador Espriu nos sorprende por la afinada percepción psicológica con que trata sin más los temas más importantes de la su obra: el amor entre las naciones unidas en casa y una mujer, un problema siempre apasionante. El amor es un “espejismo” que la literatura ha alimentado durante siglos. Espriu desconfía. Tan sólo el amor de la madre que todas ellas llevan dentro podría salvarse las de la muerte que se esconde detrás el espejo y con ellas salvar el hombre que contemplan y ninguna sabe ver. Las voces de estas mujeres y interpretadas por Fina Rius, muestran su espiritu apasionado, desconocido, secreto, hermético, alejado de las referencias franquistas y mensaje franquistas, y abarcan varios géneros literarios (narración, Poesía, Teatro …).

La sabadellenca Teresa Vilardell y la escritora Rosa Delor han creando la dramaturgia del espectáculo a partir de los siguientes textos de Espriu: El caminante y el muro (Varios Poemas, referidos a una yegua), Letizia (Un cuento), Laia ( Novela). Citerea (narración) Otra Fedra y, Si os Place (la obra dramática que fue expresamente creada por una Nuria Espert). Con una larga trayectoria en los escenarios, Fina Rius ha hecho evidente que es una actriz cercana y natural, y sus colaboraciones con la directora escénica y guionista Teresa Vilardell han dado como resultado espectáculos como “La noche más fría” con textos de Joan Oliver, Carles Riba, Mercè Rodoreda y Rovira i Virgili, estrenado en el Teatro Nacional de Cataluña, el Palacio del Alquimista (sobre textos de Josep Palau i Fabre) y El Informe Lugano. No es la primera vez que Ríos se deleita por la poesía de Espriu, ya lo hizo anteriormente en Espectáculo de las Naciones Unidas, el 2007, titulado Por el camino de los ojos. Vilardell compagina la dirección escénica con la actividad docentes y es autora de guiones de numerosas tvmovies. Rosa Delor forma parte del Centro de Documentación Inglés y estudió a Salvador Espriu en Arenys de Mar. Ha publicado varios libros como la Obra de Espriu así como muchos articulos, y su tesis doctoral en Filología Catalana se titula Por Una hermenéutica de la obra de Salvador Espriu (Barcelona, ​​1990, Universidad de Barcelona).

FICHA ARTÍSTICA

Embajador Textos de: Salvador Espriu

Dramaturgia: Rosa Delor y Teresa Vilardell

Dirección: Teresa Vilardell

Producción: Fina Rius

Actriz: Fina Rius

Selección de Textos: Rosa Delor

Dramaturgia: Rosa Delor y Teresa Vilardell

Diseño de este modo: Damien Bazim

Espacio Escénico: Lali Canosa

Vídeo: David Ramos

Con la colaboración colaboración de: la Institución de las Letras Catalanas y la Nau IvanowPREU: 10€

Una Selecció de Textos del poeta de Sinera es el punt de partida d’un espectacle que recorre els camins més recòndits amor. Embajador de la dramaturgia sabadellenca Teresa Vilardell i de la Rosa Delor, La Veu de Fina Rius actriu revelación de las Naciones Unidas Espriu apassionat, desconegut i secreta.

A través d’unes dones llunyanes en el temps i es la condicio “La Veu de la mare, Letizia, Laia, Carlota i Fedra”, Salvador Espriu ens sorprèn per l’afinada percepció psicológica amb què tracta sense més els temes més importants de la seva obra: L’amor entre les nacions unides en casa i una dona, un problema sempre apassionant. L’amor es un “miratge” que la literatura ha alimentat durant segles. Espriu desconfia. Tan sols l’amor de la mare que totes elles porten dins podria salvar-les de la mort que s’amaga darrere el mirall i amb elles salvar l’home que contemplen i ninguna sap veure. Les veus d’aquestes dones y interpretades por Fina Rius, mostren un Espriu apassionat, desconegut, secret, hermétic, allunyat de les referències franquistes i missatjes franquistes, i abasteixen diversos genères literaris (narració, Poesía, Teatre…).

La sabadellenca Teresa Vilardell i l’escriptora Rosa Delor han creat la dramaturgia de l’espectacle a partir dels següents textos d’Espriu: El caminant i el mur (diversos poemes, referits a una yegua), Letizia (Un conte), Laia (Novel·la), Citerea (narració) Una altra Fedra i, Si Us Plau (l’obra dramatica que va ser expressament creada per Núria Espert). Amb una llarga trajectòria als escenaris, Fina Rius ha fet evident que és una actriu propera i natural, i les seves col·laboracions amb la directora escénica i guionista Teresa Vilardell han donat com a resultat espectacles com “La nit més freda” amb textos de Joan Oliver, Carles Riba, Mercè Rodoreda i Rovira i Virgili, estrenat al Teatre Nacional de Catalunya, el Palau de l’Alquimista (sobre textos de Josep Palau i Fabre) i L’Informe Lugano. No es la primera vegada que Rius es deleix per la poesia d’Espriu, ja ho va fer anteriorment en Espectacle de las Naciones Unidas, al 2007, titulat Pel camí dels ulls. Vilardell compagina la direcció escénica amb l’activitat docents i és autora dels guions de nombroses tvmovies. Rosa Delor forma parte del Centre de Documentació Inglés i va estudiar a Salvador Espriu en Arenys de Mar. Ha publicat diversos llibres com l’Obra d’Espriu així com molts artícles, i la seva tesi doctoral en Filología Catalana es titula Per Una hermenéutica de l’obra de Salvador Espriu (Barcelona, ​​1990, Universitat de Barcelona).

FITXA ARTÍSTICA

Embajador Textos de: Salvador Espriu

Dramaturgia: Rosa Delor i Teresa Vilardell

Direcció: Teresa Vilardell

Producció: Fina Rius

Actriu: Fina Rius

Tria de Textos: Rosa Delor

Dramaturgia: Rosa Delor i Teresa Vilardell

Disseny de este modo: Damien Bazim

Espai Escènic: Lali Canosa

Vídeo: David Ramos

Amb la col·aboració de: la Institució de les Lletres Catalanes i la Nau Ivanow