Demà dijous 19 de Febrer, a les  19h parlarem sobre les Fàbriques de creació. Què son? Com sorgeix aquest projecte?… i ho farem amb els propis protagonistes de la iniciativa, des de 3 mirades ben diferents. La institucional amb Llucià Homs, responsable de la direcció de Promoció de Sectors Culturals a l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB), la de la gestió amb Cristina Alonso, directora de la Fàbrica de creació El Graner i la del usuari amb el creador Pere Faura.

Les Fàbriques de Creació

Se n’ha sentit a parlar molt sobre el projecte de les Fàbriques de Creació de Barcelona. Tot i així, no hem tingut massa oportunitats de que siguin els propis promotors del projecte i altres professionals directament implicats, qui ens hagin explicat de primera mà els principis i continguts que articulen aquesta ambiciosa xarxa d’equipaments culturals. És per això que a “Noves Escenes, Noves Mirades” volem dedicar espai a conèixer de fons el projecte per boca dels principals responsables i d’alguns dels seus usuaris.

Llucià Homs, responsable de la direcció de Promoció de Sectors Culturals a l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB), ens explicarà detalladament d’on ve aquest projecte, quines inquietuds el van estimular i quins són els objectius a curt, mig i llarg termini. Per altra banda, Cristina Alonso, directora d’ El Graner, com a exemple d’una de les Fàbriques d’àmbit específicament públic vinculades a les arts escèniques, ens explicarà com s’articula aquest centre de creació allotjat a l’antiga Illa Philips i quines línies d’acció específiques s’han iniciat fins ara i s’iniciaran en el futur més proper.

Juntament a la vessant política i a la de gestió, no podia faltar la necessària opinió, visió i reflexió de la tercera peça clau del projecte: l’artista. En aquest sentit, hem convidat al creador multidisciplinari Pere Faura en la seva doble vessant d’haver estat, per una banda, un dels artistes convidats a la primera edició del cicle i, per altra banda, la de ser un creador escènic vinculat al projecte de les Fàbriques a través de El Graner, qui reflexionarà sobre la seva experiència amb el projecte i aportarà la seva particular visió com artista independent i com a “usuari”.

2a sessió – dijous 14 de febrer de 2013

Fingir, de Colectivo96º

Fotografies by JoanTous

FINGIR, de Colectivo 96º . 14 de febrer, 20:30 h

Demà 12 de febrer a les 19h debatrem sobre el paper del creador en el context actual a La Pedrera. Ho farem a través de la mirada de 4 creadors de 4 generacions diferents: Joan Baixas, Àngels Margarit, Roger Bernat i Jorge Dutor.  Us hi esperem!

Som una societat FAST-CULT?                                                                                             El paper de l’art escènic dins de l’actual paradigma socio-econòmic.

És habitual trobar contextos de reflexió sobre el paper de l’art en vers la societat. Aquests contextos molt sovint plantegen el dubte de si es fan necessaris pel fet que els propis artistes necessiten justificar la seva funció o potser perquè l’art, necessita reivindicar-se com una peça necessària que d’alguna manera afecti, incideixi i transformi el món del que formem part.

També és habitual  qualificar les reflexions sobre l’art com un “parlar per parlar” degut a que no és possible arribar a conclusions que puguin servir com a màximes, com a guies de referència que quedin establertes a mode de certesa.

Aquesta impossibilitat de trobar certeses en l’art, s’accentua encara més quan parlem d’art escènic. La raó és que l’art escènic, en la seva condició essencial de ser efímer, dista molt de reconèixer-se com un valor “patrimonial” que esdevingui “aprofitable”, en definitiva “útil”, que pugui considerar-se com un aspecte identitari i fonamental del teixit social d’un país.

Aquest principi de “no-necessitat” encara s’afebleix més i queda més en entredit, quan el dia a dia queda condicionat per conjuntures socioeconòmiques com les que avui imperen en un país occidental com pot ser el nostre o en un territori com pot ser l’europeu.

L’escènic, en la seva particularitat de esdevenir en viu i d’utilitzar un canal directe i presencial amb l’espectador, possiblement sigui l’art amb més possibilitats d’incidència i amb més capacitat transformadora. Així doncs, és l’artista escènic un actant amb el potencial i la capacitat de generar propostes que aportin valors transformadors, emocionals, crítics, estètics i espirituals a la societat?

En definitiva, quin és el paper de l’art escènic?, quin ha de ser el paper en l’actual paradigma socioeconòmic occidental? Quin lloc ocupa la figura de l’artista escènic en la societat actual? És l’art en general i l’art escènic en particular un fet prescindible, o una necessitat real que cal considerar i prendre’n cura?

Aquestes i altres preguntes intentaran trobar respostes en una taula rodona on quatre creadors escènics representatius de quatre generacions diferents, aportaran reflexions pel que fa a la necessitat de l’art escènic, a la seva funció i al vincle entre art escènic i societat.

Text de Jordi Fondevila, assessor artístic i de continguts del cicle Noves Escenes, Noves Mirades

1a sessió – Dijous, 7 de febrer de 2013

MiGranObra, de David Espinosa

Bestiari, de CaboSanRoque

Fotografies by JoanTous

3, 2, 1…El compte enrere s’acaba i per fi començem la 2a edició de #NovesEscenesNovesMirades amb Mi gran obra(un proyecto ambicioso) de David Espinosa i Bestiari de CaboSanRoque.

Segueix-nos a @novesescenes i a #NovesEscenesNovesMirades

MI GRAN OBRA, de David Espinosa. Dijous 7 de febrer, 19:30h

Mi gran obra és una utopia: un espectacle de gran format que no escatima en despeses, amb material i equip artístic il·limitat. Amb un petit matís: l’escala no és 1:1.Aquesta peça qüestiona el valor dels grans projectes, d’aquelles creacions artístiques que treballen amb elevats pressupostos i el veritable valor cultural dels quals és difícilment demostrable, obres faraòniques i efectistes però poc honestes, carregades d’ornaments però buides de contingut. En un context de venda d’una obra arquitectònica els espectadors seran els clients que es reuniran amb l’arquitectecreador per tal de discutir l’evolució del producte, el procés de construcció, i xocaran amb les paradoxes polítiques, econòmiques i culturals que s’amaguen en la finalitat d’aquest mateix procés.

Mi gran obra és el que jo faria si tingués un pressupost il·limitat, el teatre més gran del planeta, 300 actors a escena, una orquestra militar, una banda de rock, animals, cotxes i un helicòpter.

BESTIARI, de CaboSanRoque. Dijous 7 de febrer, 20:30h

Bestiari neix de la frustració de CaboSanRoque per l’aplaçament continu d’un somni que fa anys que cueja: un concert amb una orquestra d’animals reals: gossos, gats, lloros i monos gemegant i tocant el piano com Thelonius Monk o Cecil Taylor.

Cansats de desesperar, CaboSanRoque decideixen construir la seva pròpia orquestra d’animals mecànics amb aptituds musicals, que surten de la recuperació i ensamblatge d’objectes quotidians com màquines d’escriure, motors d’impressora o planxes. Bestiari és doncs, la interpretació escènica lliure que CaboSanRoque ha fet a partir de textos de bestiaris de diferents èpoques i cultures, utilitzant el concepte d’ocultació/revelació propi del cristianisme primitiu.

 + INFO A http://bit.ly/YbUfRx

Vols una entrada doble per ‘Mi gran Obra’ o ‘Bestiari’ per aquest dijous 7 de febrer?

Participa al sorteig en tres passos:

1. Fes m’agrada a la nostra pàgina de Facebook https://www.facebook.com/NovesEscenesNovesMirades

2. Comparteix l’esdeveniment https://www.facebook.com/events/207623572709381/

3. Vota l’espectacle pel què vols participar a la pregunta que trobaràs a l’esdeveniment

Així de fàcil!!!

+ INFO:  http://bit.ly/YbUfRx

Ja estem aquí!!! Noves Escenes, Noves Mirades inaugura el seu blog a TEATRON per informar-vos que teniu una cita amb la creació escènica d’autor durant tot el mes de febrer a La Pedrera.

La Fundació Catalunya-La Pedrera organitza la segona edició del cicle Noves Escenes, Noves Mirades, i ho fa amb més espectacles i amb un nou espai per a la reflexió entorn a la creació escènica d’autor.

Us deixem un resum de la programació, que ha comptat amb l’assessorament artístic i de contiguts de Jordi Fondevila: