No disponible en català
No disponible en català
Com a ressonància de l’exposició “Interval. Accions sonores”, la Secció Irregular presenta en col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies i BUDA (Kortrijk) We Love Radio, una selecció d’obres d’art sonor realitzades per artistes que provenen de l’àmbit de les pràctiques escèniques experimentals.
En un món massivament dominat per les imatges, sembla que els artistes estiguin parant més i més atenció al so i, per extensió, a la ràdio. Per a molts creadors d’art contemporani la ràdio no és només una antiga i bona eina de comunicació, sinó que té un extens camp de possibilitats molt interessants: el temps de desconnexió i l’espai, la veu i el cos, estimula la imaginació dels qui escolten i els converteix en “espectadors actius” d’un espectacle imaginari, cadascú creant les seves pròpies imatges per als sons que escolten.
Per a la totalitat d’aquest festival un grup d’artistes multidisciplinars de tota Europa estaran explorant durant 2 dies les relacions entre la ràdio i diversos inesperats formats.
Casualment, la ràdio és també el mitjà discursiu “per excel·lència”. Així que prenem aquesta oportunitat i demanem als artistes que comparteixin en les ones de la ràdio les seves fonts d’inspiració d’àudio més importants.
AQUESTA SESSIÓ TINDRÀ LLOC A LA FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES Y L’ENTRADA ÉS GRATUÏTA
(en anglès, flamenc i castellà, sense traducció)
El dia 26 fem el programa de ràdio amb el Wild Classical Music Ensemble, un grup de punk-rock format al 2007 a partir de la trobada musical entre Damien i Lynh, Johan, Rudy, Kim i Sebastien, 5 músics amb discapacitat mental. El programa serà eminentment musical i inclassificable -tots el que hem escoltat a WCME diem que el seu directe és sorprenent- i parlarem amb ells en anglès, flamenc, francès i fins i tot en alguna de les llengües desconegudes que dominen.
El dia 27 emetem el programa amb “Compañeros”, un grup d’amateurs lligat a la programació de Buda. Serà un programa més oral dedicat a la crítica (utilitzarem les performances del dia anterior per desenvolupar jocs crítics que puguin activar una crítica sense complexos i sense referències).
Ells parlen flamenc sobretot. Nosaltres tractarem de parlar anglès -el nostre força amateur també- i el joc el farem prioritzant la comoditat dels convidats. Així doncs, passarem de l’anglès al flamenc amb facilitat i també hi haurà moltes aportacions en castellà.
Dijous 26 i divendres 27 de febrer de 17h a 19h a la Fundació Antoni Tàpies, Sala d’arts combinatòries.
Emisones Cacatúa és un projecte que ha nascut a través de la plataforma europea Special Issue.
Concepte i realització Arantxa Martínez i Nilo Gallego
Col·laboració pel festival We Love radio Wild Classical Music Ensemble, Quindo Radio, Compañeros.
Amb el recolzament de Programme Culturelle de l’Union Européen, In-presentable, Les Laboratoires d’Aubervilliers i TEATRON. Libre comunidad escénica.
Co-producció vzw WIT.H.
Emisiones Cacatua s’emeteix cada dimarts a les 16h a tea-tron.com.
(en francès sense traducció)
Res ens diferencia de les persones que ens escolten. Som ciutadans lambda que han decidit convertir-se, de manera sobtada i només en un mes, en revolucionaris. Al abraçar la Lluita, ens hem decidit a combatre la impotència, a triomfar econòmicament, a trobar l’amor i sobretot a oposar-se a la depressió i l’esquizofrènia. En resum, pedres llancívoles en comptes de Prozac!
Durant un mes Quentin Manfroy i Manah Depauw van retirar els diners dels seus bancs, van intentar un assassinat polític, es van implicar en diversos sabotatges i altres actes de desobediència civil. Comparteixen aquesta experiència a través d’una peça radiofònica documental “Ne prenez plus l’ascenseur, prenez le pouvoir!”, plena d’entrevistes, extractes del seu diari de bord, reflexions revolucionàries, contradiccions (sovint), i falta de coratje (de vegades).
Dijous 26 de febrer de 19h a 20h a la Fundació Antoni Tàpies, Sala d’arts combinatòries.
De Quentin Manfroy amb Manah Depauw
Coproducció Kunstencentrum BUDA
Per descobrir què és el que la naturalesa té a dir, Myriam Van Imschoot va visitar un zoo, va utilitzar un diapasó per escoltar una autopista, va descobrir mitjançant passejos al bosc ocells que sonen com a serres mecàniques o imiten els tons de les trucades dels mòbils, i va veure cocodrils a Austràlia que no podia escoltar…
Recolzant-se en una varietat d’enregistraments fets sobre el terreny, cinc performers – que vénen tant de l’escena underground del so com de l’escena del pop – repliquen aquests sons diversos, utilitzant tan sols les seves veus.
Proporcionen una espècie d’interpretació a capella dels paisatges sonors del planeta i del soroll del món.
What Nature Says és una performance radiofònica, un xou per escoltar i per mirar, tan reconeixible com a abstracte, i on les nostres nocions sobre la humanitat, la naturalesa i les màquines es veuen qüestionades.
Si escolteu amb atenció, descobrireu que no tot rutlla com la seda …
Dijous 26 de febrer de 20h30 a 21h30 a la Fundació Antoni Tàpies, Sala d’arts combinatòries.
Concepte i direcció Myriam Van Imschoot
Instal·lació sonora Fabrice Moinet i Myriam Van Imschoot
Performance i co-creació Jean-Baptiste Veyret-Logerias, Caroline Daish, Anne Laure Pigache, Jakob Ampe, Mat Pogo
Il·luminació Kaaitheater
Producció Hiros
Co-producció Kunstencentrum BUDA, Kaaitheater, Kunstenwerkplaats Pianofabriek
En col·laboració amb PACT Zollverein
Recolzat per el govern flamenc
(en francès sense traducció)
L’alemanya Antonia Baehr crea performances divertides i úniques a la recerca de noves maneres de mostrar “Què és diferent” o “Què ha estat oblidat”.
Para Des Miss & Des Mystères (en versió francesa) col·labora amb la ballarina Valérie Castan, que fer-se una reputació pròpia amb àudio descripcions de peces de dansa per a gent amb deficiències visuals.
Ara creen audiodescripciones de coreografies imaginàries, mentre a l’escenari tenen lloc les accions del drag performer William Wheeler. Les imatges i les seves descripcions es barregen en una relació impossible d’esclarir. El llenguatge deixa de semblar inequívoc…
Des Miss & des Mystères és al mateix temps una coreografia i una peça d’àudio, que busca els límits del teatre. Excitant!
Divendres 27 de febrer de 20h a 21h a la Fundació Antoni Tàpies, Sala d’arts combinatòries.
Concepte Antonia Baehr, Valérie Castan
Lectora Valérie Castan (versió francesa original), Anna Schmidt (versió alemanya)
Performance, vestuari i coreografía William Wheeler
Música (interior de piano, taula de mescles) Andrea Neumann
Text, vestuari, coreografia, escenografia i disseny de llums Antonia Baehr, Valérie Castan
Traducció alemanya (text) Katja Roloff
Traducció anglesa (sobretítols) Corinne Hundleby
Matriu dels sobretítols Guillaume Cailleau (KITA)
Direcció tècnica Rima Ben Brahim
So Ian Douglas-Moore
Correcció Reynalde Nicolin, Valérie Deronzier
Pràctiques Lois Bartel, Guy Marsan
Gràcies a Sabine Macher, Alain Robbe-Grillet, John Smith
Administració Alexandra Wellensiek
Producció make up productions
Coproducció Kampnagel (Hamburgo), Buda Kunstencentrum (Kortrijk), PACT Zollverein (Essen), Theater Freiburg (Freiburgo), Festival Uzès Danse (Uzes), NATIONALES PERFORMANCE NETZ (NPN) Coproduction Fund for Dance, finançada per el Comissari per a la Cultura i els Mitjans del Govern Federal d’acord amb les decisions del Bundestag alemany.
Recolzat per Berliner Senatskanzlei für kulturelle Angelegenheiten, estranger / Berlin en el marc del programa de residències, Artists in Residence program a fabrik Potsdam.
(en anglès sense traducció)
“We to be” és una performance que està escrita com una obra dramàtica i que llegeix un performer sentat al costat del públic, davant d’un escenari buit. A més a més, la performance es retransmet en directe per la ràdio. Així, la peça existeix en tres mitjans que es presenten simultàniament en tres llocs diferents: una performance sobre l’escenari, una obra en un llibre i una retransmissió de ràdio en directe. Gaudiu-la!
Divendres 27 de febrer de 21h30 a 22h30 a la Fundació Antoni Tàpies, Sala d’arts combinatòries.
Creada i dissenyada per Mette Edvardsen
Disseny de llums Bruno Pocheron
Disseny de so Peter Lenaerts
Disseny gràfic Michaël Bussaer
Producció Natalie Gielen/ Manyone vzw i Mette Edvardsen/ Athome
Co-producció Kunstencentrum BUDA (Kortrijk), Black Box Teater (Oslo), Teaterhuset Avany Garden (Trondheim), BIT – Teatergarasjen (Bergen)
Recolzat per Norsk Kulturråd, Vlaamse Gemeenschap
Només disponible en castellà
En el projecte europeu Sharing research, producing knowledge es convida un artista a co-comissariar una sessió de la Secció Irregular en relació a un tema que estigui investigant. Un cop es posa en comú la investigació amb el públic, l’artista retorna la temporada següent per mostrar la peça que ha desenvolupat amb la informació recollida.
Aquesta primera sessió de Sharing research, producing knowledge està co-comissariada per l’equip de la Secció Irregular i Marc Vives. En el marc d’una investigació entorn a llocs per a la trobada i la festivitat, Marc Vives assenyala per a aquesta sessió diversos períodes històrics concrets: la popularització de la frenologia i el magnetisme animal als anys 1840 a Barcelona; l’aparició en el terreny musical d’allò que alguns etiquetaren com a rock progressiu a finals dels anys 60 i una recerca al voltant de les edicions produïdes per grups autogestionats d’ètica feminista-cuir entorn de la relació música-dibuix a partir dels anys 90.
Malgrat aquests fenòmens no estan relacionats de manera històrica, tots tenen en comú la formació de comunitats i una preocupació molt particular per la disposició dels cossos a l’espai.
Aquesta 2a sessió de Secció Irregular surt del Mercat de les Flors i es durà a terme a la Finca Sansalvador, obra que l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, encarregada pel doctor Salvador Sansalvador el 1910, per comercialitzar l’aigua amb suposades propietats curatives que brollava al terreny. Cada dia es farà una visita guiada a la Finca Sansalvador a càrrec del Taller d’Història de Gràcia, seguida d’una conferència diferent cada día, a càrrec de Gelen Jeleton , Àlex Gómez-Font i Annette Mülberger.
El meu projecte de tesi consisteix a crear un arxiu físic (itinerant o amb la seva versió local) i digital (online) d’edicions produïdes per iniciatives, associacions, col·lectius o grups autogestionats d’ètica feminista-cuir entorn de la relació música-dibuix. El seu punt de partida i reflexió és “*Riot Grrrl” a Olympia (Washington) als anys 90 i la seva influència i traducció “aquí”.
Gelen Jeleton (María Ángeles Alcántara Sánchez, Murcia, 1975), realitza la seva pràctica artística juntament amb Jesús Arpal Moya (Barakaldo, 1972) al “Equip Jeleton” des de 1999. Va estudiar “Belles arts” a Cuenca (UCLM, 1998), va fer els cursos de postgraduat en el “Departament de Dibuix” de la “Facultat de Belles arts” de Barcelona (UB, 2002) al voltant del simbolisme renaixentista i la alquímia. Prepara la seva tesi doctoral amb la creació d’un “Arxiu DIY (fes-ho tu mateixa) música i dibuix en iniciatives autogestionades i les seves edicions” en la “Facultat de Belles arts” de Múrcia (UM). En l’actualitat es troba becada pel PUEG (Programa Universitari d’Estudis de Gènere) a la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic) a Ciutat de Mèxic.
A finals dels anys seixanta del passat segle, el rock progressiu, la contracultura i el moviment hippie van irrompre amb força per esdevenir el referent d’un nou moviment social, la joventut, que per primera vegada s’organitzava i participava del que estava succeint. A casa nostra, Barcelona fou el punt d’entrada d’aquesta revolució social que a través de la música prengué posicions. Partint d’espais i llocs tan diferents i aparentment inverossímils com l’església de Sant Medir al barri de Gràcia, el port, la llibreria el Hogar del Libro, o el parc de la Ciutadella veurem com tot aquest fenomen va arrelar a Barcelona i expandir-se per tota la península.
Àlex Gómez-Font es defineix com un autodidacte inquiet. Ha escrit i escriu llibres, també en coordina els d’altres autors. Ha produït i produeix a diferents artistes musicals. Ha recuperat i recupera gravacions històriques per diversos segells discogràfics per tal de reeditarles i posar-les en context. Ha treballat a premsa escrita, ràdio i televisió. Com a fotògraf la seva sèrie dedicada a flamencs s’ha exposat a diferents espais de la geografia espanyola i francesa. Una de les seves sèries de retrats flamencs s’exposa permanentment als Estats Units.
Al llarg de les últimes dècades del segle XVIII el mesmerisme i la frenología van aparèixer com a noves pràctiques de diagnòstic i mètodes de curació, plantejats com a alternatives als mètodes de la medicina oficial. El mesmerisme atribuïa l’efecte a una força invisible denominada “magnetisme animal”, mentre que la frenología suposava que la forma del crani reflectia una presència desigual de capacitats mentals. Malgrat forts crítiques i oposició, tals pràctiques van aconseguir estendre’s en la societat occidental. Al voltant de 1840 van arribar també a Barcelona on van fascinar un públic curiós, obert a noves idees i experiències.
Annette Mülberger és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona on imparteix de forma regular un curs d’història de la psicologia. Com a membre del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) combina la seva docència amb la recerca. Entre més de 80 publicacions destaca el seu treball sobre la crisi de la psicologia, l’espiritisme i la parapsicologia, així com les primeres aplicacions de tests psicològics en l’àmbit escolar (més informació sobre el seu cv i les seves publicacions a academia.edu).
14, 15 i 16 de gener del 2015
19:00h
Finca Sansalvador (Passeig de la Mare de Deu del Coll, 79. Barcelona)
12€ – Aforament: 40 persones
Tant Ryan Rivadeneyra com Cris Blanco inauguren aquesta temporada de la Secció Irregular amb treballs basats en l’heterogeneïtat i la multiplicitat. Rivadeneyra revisa totes les possibles obres que podria haver creat per a un encàrrec al llarg d’una breu conferència mentre que Blanco acumula i superposa estratègies i tòpics de diversos gèneres cinematogràfics per gravar una pel·lícula en directe.
D’una banda, els gèneres en qualsevol àmbit artístic són la prova de com a poc a poc s’instauren normes que dicten com ha de desenvolupar-se una producció cultural determinada. Per aquest motiu els gèneres sempre estan lligats d’una manera o una altra a l’autoritat.
Si ben sovint la contemporaneïtat qüestiona aquesta autoritat i juga amb els codis d’un gènere determinat (només cal recordar per exemple com el nom d’aquest cicle prové del “Concert irregular” de Joan Brossa que transgredia les convencions d’un concert), la novetat en la proposta de Cris Blanco es dóna en aquelles escenes on no només se salta d’un gènere a l’altre, sinó on conflueixen les regles de dos o més gèneres diferents.
En aquestes escenes, més que una desviació i un qüestionament, es dóna un xoc entre codis i tradicions diferents que sembla neutralitzar-los mútuament. Com proposa Agamben “se trata de crear un espacio que se escape de las manos del poder y de sus leyes, no entrando en conflicto con él, sino sencillamente haciéndolo inoperante”.
D’altra banda, “Verde chillón” de Ryan Rivadeneyra atempta aquesta vegada contra l’autoritat de l’obra d’art, però difuminant els límits de la mateixa. Seria difícil dir si “Verde chillón” constitueix l’obra en si, si és una peça composta de desenes d’obres diferents, si es tracta tan sols de la narració d’un procés o bé si és tot això alhora. La possibilitat d’entendre “Verde chillón” simultàniament des de perspectives divergents és sens dubte una de les riqueses d’aquesta proposta.
En qualsevol cas, “L’agitador vórtex” i “Verde chillón” tenen el mèrit de fer coexistir diferents metodologies de manera fructífera sense deixar res de costat. Com deia Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”.
Dimecres 10 i dijous 11 de desembre a les 20h30 al Mercat de les flors.
Chicoychica clouen aquesta temporada 2013-2014 de la Secció Irregular aquest 9 de maig després de l’estrena a Espanya de “ba-deedly-deedly-deedly-dum ba-boop-be-doop!“, l’última peça de María Jerez. Aquí teniu uns quants videoclips del grup per anar obrint boca. ¡Bomba latina, onda chamana!
Aquest divendres 9 de maig a les 20h30 es clausura aquesta temporada de la Secció Irregular amb la nova peça de María Jerez y “Pronto y poco” de Chico y Chica. Com a introducció per aquells que encara no coneixen el treball de María Jerez, aquest dissabte 3 de maig a les 19h projectem “The Movie” al MACBA dins del programa el MACBA és viu.
