Aquest divendres la performance Hipermembrana a Santa Mònica

Performance Hipermembrana (2007)
Divendres, 28 de març, 20h, Claustre de l’Arts Santa Mònica
Entrada lliure

unnamed

Hipermembrana és una obra per adults que indaga en la sexualitat, el desig i la part fosca de la condició humana. Per això s’inspira en el mite del Minotaure que inclou ingredients que a Marcel·lí li semblen interessants com ara el monstre, les pròtesis sexuals, allò orgiàstic o la zoofília. Inspirat en la topografia dantesca de l’Inferno les escenes es desenvolupen en una saltant d’emocions gestionades a través del vídeo i l’animació interactius. Per aquesta acció es va crear l’Onomatopeyón una de les instal·lacions de la SistematúrgiaHipermembrana és el segon episodi del projecte Membrana. Aquest projecte emfatitza el dibuix i la paraula com elements principals del relat.

La performance ha tingut varies  formacions, duo, trio i ara s’ha creat una nova versió en format de quartet amb les Filles Föllen, Nacho Galilea i Marcel·lí Antúnez Roca.

Us hi esperem!

Marcel·lí Antúnez Roca

www.marceliantunez.com

www.facebook.com/marcelli.antunezroca

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en Aquest divendres la performance Hipermembrana a Santa Mònica

La perfomance/conferència Protomembrana a Santa Mònica

Protomembrana (2006)
Divendres, 21 de març, 20h. Claustre de l’Arts Santa Mònica
Entrada lliure

protomembrana mail

Protomembrana és el primer dels episodis del projecte Membrana. Una lliçó mecatrònica en format performance, realitzada amb un dreskeleton en un entorn audiovisual interactiu i amb diverses interfícies dinàmiques.

El punt de partida de Protomembrana va ser la explicar la Sistematúrgia. És per això que és una mena d’híbrid entre la conferència i la performance. Mentre anava creant la performance vaig entendre que explicar en termes tècnics la sistematúrgia no tenia massa interès i ben aviat vaig construir una serie de microrelats que encadenen les diferentes qüestions tècniques que presenta la sistematúrgia. Explico les interfícies amb la història d’en Martí, la gestió computacional amb la història del gat i la libèlula, el mèdium amb la història dels animals i el fet de representar que s’explica amb diversos relats.

Us hi esperem!

Marcel·lí Antúnez Roca

www.marceliantunez.com
www.facebook.com/marcelli.antunezroca

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en La perfomance/conferència Protomembrana a Santa Mònica

Membrana. Concert poètic

Membrana. Concert poètic
Divendres, 7 de març. 20h. Claustre de l’Arts Santa Mònica
Entrada lliure. Aforament limitat

unnamed

Una de les característiques del Dreskeleton és la seva versatilitat com instrument musical. Aquesta sessió consisteix en un concert poètic amb un dreskeleton i amb algunes de les instal·lacions que es poden veure a l’exposició Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos. Una col·laboració entre Marcel·lí Antúnez Roca amb el músic Guillamino (Metamembrana, Hipermembrana) i la poeta Núria Martínez Vernis (Els noms de Didi). Un concert poètic que es podrà veure per primer cop a l’Arts Santa Mònica aquest divendres 7 de març a les 20h.

Us hi esperem!

Marcel·lí Antúnez Roca

www.marceliantunez.com

www.facebook.com/marcelli.antunezroca

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en Membrana. Concert poètic

L’esperit dels 90 – Avui a les 19h Arts Santa Mònica

 

L’esperit dels 90. Projecció + Debat
Dimarts, 4 de març. 19h. Claustre de l’Arts Santa Mònica
Entrada lliure

1912502_629617260451181_680255989_n
La sessió presenta curtmetratges realitzats als anys 90′ amb Los Rinos i J.M. Aixalà: Rinolàcxia (1991), Retrats (1993), Frontón el hombre Navarro va a la Luna (1993) i el documental dels workshops Satèl·lits Obscens (1996/97).

Aquests films mostren l’altra cara dels alegres ’90 i la sessió es completarà amb el diàleg amb els seus protagonistes, Pau Nubiola, Sergi Caballero, Sol Picó, Joan Simó, Aixalà i Marcel·lí Antúnez Roca.

Us hi esperem!

Marcel·lí Antúnez Roca

www.marceliantunez.com

www.facebook.com/marcelli.antunezroca

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en L’esperit dels 90 – Avui a les 19h Arts Santa Mònica

Sessió sobre La Fura dels Baus Preolímpica

Demà, dimarts 25 de febrer, hi haurà una trobada única al claustre de l’Arts Santa Mònica. 

A partir de les 19h tindrà lloc una sessió dedicada a La Fura Preolímpica, amb els fundadors de La Fura dels Baus, Carlus Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar, Marcel·lí Antúnez i  també amb Roland Olbeter. 21La_Fura_dels_Baus_Suz_o_Suz_1985_Ulele_scene

Els anys 80’ a Barcelona varen ser complexes, sovint grisos. L’eufòria dels 70 s’esvaí cap a “la movida” madrilenya. Malgrat això la ciutat bullia de propostes diferents, originals i radicals. Al 1983 la Fura va canviar la pell sumant-se a aquest bull amb la seva performance Accions. Aquesta onada va durar 3 espectacles: Accions, Suz/o/Suz i Tier Mon.

04La_Fura_dels_Baus_Accions_1984_cotxe_scene

En aquesta sessió es projectarà un recull d’imatges històriques del Taller de Teatro (1984) que mostra algunes escenes de la performance ACCIONS a les antigues instal·lacions de la foneria Macosa, avui el parc de Jean Nouvel al Poble Nou, així com en d’altres espais  i un fragment del film Ulele, que al 1987 va fer TVE al voltant de la peça Suz/o/Suz (1986). Una acció escènica multidisciplinar, realitzada a ran de terra, enmig del públic, i damunt de mòduls escenogràfics fixes, amb elements mòbils (carros, banyeres i altres). Incorporava màquines sonores electromecàniques (Automàtics) . L’enregistrament mostra la realització de la peça en diferents espais industrials i naturals de Catalunya tals com un bosc cremat, la zona química de la província de Tarragona i les salines i altres indrets del Delta de l’Ebre…

20La_Fura_dels_Baus_Suz_o_Suz_1985_Piscines_scene

Després de la projecció hi haurà una taula rodona amb els convidats: Carlus Padrissa, Pere Tantinyà, Roland Olbeter, Quico Palomar i Marcel·lí Antúnez Roca.

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en Sessió sobre La Fura dels Baus Preolímpica

Marcel·lí Antúnez reposa PSEUDO // 21 de febrer a les 20h. Entrada lliure

En el marc de l’exposició retrospectiva Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos es reposaran algunes de les meves performances i espectacles. Demà, 21 de febrer, a les 20h iniciem aquest cicle i presentem la meva última peça PSEUDO a Arts Santa Mònica.  L’entrada serà lliure i l’aforament limitat, així que si el voleu veure arribeu d’hora!

pseudo 2

PSEUDO (2012) – Divendres 21 de febrer, a les 20h. Claustre de l’Arts Santa Mònica

PSEUDO és una performance interactiva que compta amb l’acció dels espectadors, diverses pantalles, un Onomatopeion, un cap robotitzat i un actuant vestit amb un Dreskeleton. El Dreskeleton és una interfície corporal de naturalesa exosquelètica que vesteix Marcel·lí Antúnez Roca.

Les arrels de la proposta escènica “Pseudo” s’enfonsen en “Cotrone”, un muntatge que Antúnez va crear el 2010 i que inventava un quart acte inexistent de “Els gegants de la muntanya”, l’últim i inacabat drama de Luigi Pirandello. Ara, als relats que formaven part d’aquell acte final imaginari s’hi afegeixen les històries d’un Acte zero. I totes aquestes escenes es descomponen i s’entrellacen de formes diverses per originar noves narracions en un calidoscopi teatral forjat amb l’ajuda de les darreres tecnologies.
pseudo 1
L’Arsenal de les Aparicions es una versió sofisticada del dispositiu que projecta
ombres a l’interior de la cova platònica, i d’altres formes de projecció com la llanterna màgica, el cinema, els smartphones o els espais mecatrònics que utilitza
Marcel·lí en les seves performances.

Aquí no trobareu cap pati de butaques on us pugueu instal·lar còmodament mentre veieu el que passa a l’altre costat de la “quarta paret”. Sereu part d’un espectacle que us mantindrà en moviment constant i on estareu envoltats de sons, projeccions, sensors i mecanismes autònoms.

pseudo4

Us hi esperem!

www.marceliantunez.com

https://www.facebook.com/marcelli.antunezroca

 

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en Marcel·lí Antúnez reposa PSEUDO // 21 de febrer a les 20h. Entrada lliure

Inauguració exposició Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos a l’Arts Santa Mònica

Demà, 4 de febrer a les 19h inaugurem a l’Arts Santa Mònica l’exposició Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos. Restarà oberta al públic fins al 6 d’abril i s’acompanyarà de diverses activitats.

Us hi esperem a tots!!

invita

Per a més informació:

Marcel·lí Antúnez Roca

Arts Santa Mònica

 

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , , , , , , , | Comentarios desactivados en Inauguració exposició Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos a l’Arts Santa Mònica

Apunts sobre el mural SADDi

[El mural ocuparà tots els trams de l’escala de l’Arts Santa Mònica des de baix fins al segon pis.  El mural representa una serp de dos caps que en el seu interior conté uns òrgans i budells que representen les diferents parts de la Sistematúrgia. Aquest és el text que vaig escriure abans de començar el mural]

Cartell Baix. Recull una sinopsi del mural. La Sistematúrgia és un sistema que conté dispositius sensibles, anomenats interfícies, gestió computacional -canals, s.o., programes- i dispositius representacionals, anomenats mèdium. La Sistematúrgia és una metodologia per produir i reproduir interactivament accions i instal·lacions. Necessita, per tant, de la figura de l’usuari per activar i modificar el sistema. Aquesta figura l’ocupen, normalment, un o varis humans, encara que es pot estendre cap a altres éssers vius. Així doncs, diem que la obra sistematúrgica està instal·lada en una realitat que té en compte la  realitat dels propis usuaris. L’usuari pot ser una forma d’actuant però també una nova posició del públic. Òbviament la posició tradicional de l’espectador pot continuar en aquest tipus d’obres. Però, com passa en altres sistemes representacionals, la realitat s’acota per tal de fer més eficaç el seu mèdium representacional.

El cas més extrem son les sales de cinema, una caixa negra, una gran pantalla, etc. Fins el punt de minimitzar l’efecte gregari dels espectadors. Al cinema, l’espectador està sempre sol davant de la pantalla i la projecció no té cap efecte retroactiu. En aquest sentit, la representació teatral encara que comparteix una situació espacial similar al cinema, és retroactiva i pot canviar segons l’expressió dels espectadors que alhora funcionen com un corpus gregari, riures, aplaudiments, etc.

[aquí anirà el títol de la expo i un stop motion de la producció del mural que hem filmat amb una GoPro]

Marcel.li(c)Carles R_L5U3712

Esboç mural SADDi

Món Sensible. El món que es percep. No és només el món natural i biològic, sinó també el món cultural, és la suma d’ambdós en l’àmbit de l’era humana. El món és actiu en essència i algú el percep. L’univers és actiu per definició. Les accions transformen el món. El món està en constant transformació. El món preexisteix als homes, sobreviu a la cultura i la traspassa, amb humans o sense, fins a la fi dels dies.  La percepció genera un  estat de consciència. La consciència és patrimoni de tots els éssers vius. La consciència humana és diferent d’altres éssers vius. Aquesta està condicionada per la intel·ligència abstracta. La intel·ligència abstracta permet relacions accions/percepcions, que no es donen a la naturalesa. És la cultura.  Aquest apartat del mural es refereix al món sensible dels humans, a les extensions culturals i la consciència.

[aquest apartat no està representat al mural ja que entenc que al món sensible és el propi espectador que puja per l’escala]

Dispositius Interfície. Les interfícies són dispositius que permeten llegir l’activitat del món. La seva funcionalitat en la Sistematúrgia és enviar aquesta informació a través d’un canal, a “l’espai de gestió” computacional. Tenen doncs, la funció d’ adaptar-se a l’acció que les activa i, per tant, són sensibles a aquesta. En els humans, la majoria d’accions tenen forma de gestos voluntaris, tal com apuntava Vilém Flusser, però poden tenir també caràcter involuntari -circulació sanguínia, respiració, etc.- . Les interfícies llegeixen altres accions no produïdes directament pels humans com les d’altres éssers vius o les forces de la natura. La idea de dispositiu però, no només conté les interfícies. Dispositius són també aquells que des de la gestió computacional poden representar fenòmens. Ho són també els robots, projectors, pantalles, altaveus, mecanismes, etc. Així doncs, una forma que podria representar la sistematúrgia són uns anells concèntrics, l’anell exterior contempla l’usuari/s i la realitat extra-sistematúrgica, l’anell interior els dispositius interfícies i mèdium, l’altre anell els canals i per últim, el sistema computacional.

Les interfícies estan connectades amb la tradició d’ortopèdies i pròtesis que permeten als humans amplificar els seus sentits i millorar les seves habilitats. Aquests instruments són entitats amb ple sentit, és a dir, no formen part d’un sistema, sinó que tenen tots els elements necessaris per acomplir la seva funció. Així, unes ulleres canvien la forma de les imatges que incideixen sobre la retina, o una càmera obscura reflexa a l’inversa en el seu interior l’ imatge que recull de l’exterior. En ambdós casos, la funció de cada un d’aquests instruments és específica i única. No passa així, per exemple, amb l’ interfície ratolí d’un ordinador, té múltiples funcions segons la seva aplicació. Així, encara que comparteix certs elements de les ortopèdies, com per exemple l’ergonomia, la funció d’una interfície no es resol en sí mateixa, sinó que necessita d’un sistema informàtic per completar la seva funcionalitat. Precisament el fet de desvincular-la d’una funcionalitat única, la permet ser molt versàtil.

Les interfícies poden ser simples o compostes, segons el nombre de sensors que tinguin. Una interfície simple seria un tapís sensor i una composta un dreskeleton. Els sensors poden tenir dos comportaments (on/off) i un rang. El on/off dóna la senyal d’obert o tancat, i els sensors de rang aporten un seguit de valors creixents o decreixents. El tractament que es pot donar als sensors, entre d’altres, és el de on/off, el de trigger, gate, tongle i comptador. Trigger activa el sensor i el sistema no té en compte  la durada en que aquest està activat. Gate té en compte el temps en que el sensor està activat i quan es desactiva, l’ interacció s’atura. Tongle és una forma de trigger que fa funcionar una cosa o una altra cada vegada que s’activa el sensor. Comptador funciona com un trigger sofisticat i compta les vegades que s’activa el sensor. Els sensors de rang envien el rang que llegeixen i que és interpretat pel sistema i poden funcionar també com a sensors on/off segons la lectura que se’n faci.  Així, la lectura del nivell que recull un micròfon, pot activar el sistema a partir d’un rang determinat i funcionar així com a on/off.

Marcel.li(c)Carles R_L5U3946

Canals. El canal és la zona transcriptora, la xarxa. Els dispositius, tant si són sensibles com reproductors, interfícies o mèdium, envien o reben unes senyals que les connecten al sistema computacional. Els canals poden passar inadvertits, però tenen una funció important ja que depenent de la seva capacitat, de la seva amplitud, de les seves característiques que facilitaran el curs de la informació. La telepresència, Internet i el wireless formen part d’aquest apartat.

Gestió Computacional. La gestió computacional és la gestió de la complexitat. Els acords que tradicionalment es prenen entre els participants per dur a terme la representació escènica, és a dir, per modular el mèdium expressiu, queden transcrits en la gestió computacional. Hi ha per tant, una diferència entre el procés de creació d’una obra sitematúrgica i la seva reproducció. Tal com passa al cinema, que comparteix algunes estratègies del teatre en la seva producció, és completament diferent d’allò escènic pel que fa a la seva reproducció. En la Sistematúrgia passa quelcom semblant, però a diferència del cinema, les accions i instal·lacions interactives són quan es reprodueixen, recíproques. La reciprocitat és una qualitat escènica, i en el cas de les obres sistematúrgiques, la reciprocitat és imprescindible, donat que sense la interacció de l’usuari/s l’obra no rutlla. La qualitat interactiva és, doncs, una conseqüència que possibilita la gestió computacional. De manera, que no només permet escriure els acords presos pels participants a la representació, el que significaria una automatització d’aquest fet, sinó que possibilita modular i transformar  el mèdium en directe.

La gestió computacional es pot organitzar en dues membranes, la que conté el sistema operatiu, POL, i altres aplicacions com action script + Iannix per exemple, i la membrana de les aplicacions. Així, la primera membrana té una funció transcriptora i de base de dades, és la membrana gestora. La de les aplicacions reuneix software específics però pot contenir hardware com taules de so, de llums o vídeo mixers . La membrana gestora escolta les interfícies i mana a les altres aplicacions, a la vegada que també les escolta i redirigeix, quant convé, la comunicació entre aplicacions. Les aplicacions poden estar associades a un ordinador o a varis, tenen però, la seva qualitat específica que determina la seva posició en el mèdium. Així, aquest està composat per diferents Media, llenguatges o àmbits. Jo prefereixo aquesta última terminologia: àmbit. Els àmbits en els que he treballat són: animació 2D (Flash, OF, altres), animació 3D (virtools), vídeo (DVD, GEM, Open Frameworks), audio (reaktor, Pure Data, hardware mix audio, efectes de so, altres), il·luminació (són light, D light, mix llums, altres) i robòtica (seqüenciadors midi, Iannix, Pure Data, OF i dispositius hardware com decodificadors midi, vestits robòtica, etc). Aquest últim àmbit ha tingut usos diversos, associats a la música en els cas dels robots d’ Àfasia, al moviment d’escultures a Joan l’home de carn, als animals de POL i al cap Maties, i al moviment de cossos vius com és el cas de l’exosquelet d’Epizoo o Rèquiem.

Parts. Aquestes membranes gestores tenen la funció específica d’organitzar la relació entre els diferents dispositius. L’organització determina els protocols d’interacció. Aquesta tasca pot ser molt complexa, per tant  s’acostuma a organitzar aquest procediment en parts. Les parts són com partitures interactives; contenen un protocol d’interacció i uns continguts. Una d’aquestes dues coses o totes dues justifiquen la constitució de la part. Les parts no necessàriament corresponen a una idea narrativa, sinó que responen a una qüestió tècnica. La part és com la partitura que transcriu les relacions entre dispositius interfície i dispostius Mèdium.

Dispositius Mèdium. Mèdium és la part visible del sistema. Mèdium és la part física de la representació, però donada la seva naturalesa interactiva, és indissociable del dispositiu interfície.  Aquest és l’ accionador del dispositiu mèdium que és reactor. Aquesta és una de les qualitats de la sistematúrgia que separa l’acció de percutir (interfície) de la tambor (mèdium). En el camí es transcriu el gest, atomitzant-lo en el llenguatge binari. La gestió computacions s’encarrega d’otorgar valor a aquesta informació, i en aquest món de bits, ho torna a través de diversos canals als disposistius mèdium.

Marcel.li(c)Carles R_L5U4718

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en Apunts sobre el mural SADDi

Per què Sistematúrgia?

El proper 4 de febrer inaugurem a l’Arts Santa Mònica l’exposició Sistematúrgia. Accions, dispositius i dibuixos. A través d’aquest blog us vull anar introduint en la meva obra, en el procés de creació i en l’eix del meu treball dels darrers anys al voltant del qual gira la mostra: la Sistematúrgia.

Per què Sistematúrgia?

L’element troncal de la meva activitat és l’art de l’acció, la performance. Fa més de 30 anys que hi treballo. M’agrada aquesta activitat perquè permet integrar, reunint-los en un de sol, altres àmbits que també m’interessen, la música, el dibuix, el moviment, la paraula… A més, el procés que significa la creació de l’obra adquireix per a mi tot el seu sentit quan la presento en públic.

Ara bé, el procés de creació i integració dels elements que conformen una performance acostuma a ser una activitat complexa. És per això que tant la creació com la presentació sol ser una cosa col·lectiva. Així, la comunió d’acords que es prenen durant la creació son gestionats pels participants, actuants, tècnics i altres durant la presentació de l’obra. La forma d’aquest procediment determina els resultats de l’obra. Vaig treballar amb aquests supòsits durant els anys 80 del segle XX amb la Fura dels Baus, grup del qual en sóc fundador. Però a principis dels anys 90 vaig intuir que la computació podia oferir una nova forma de gestionar la complexitat, un nou procediment per crear i reproduir performances.

Primer el robot Joan l’Home de carn (1992) i més tard la performance Epizoo (1994) em varen confirmar aquestes sospites. Amb el temps he anomenat aquesta manera de treballar Sistematúrgia, un neologisme que fusiona la idea de sistema computacional i el mot dramatúrgia.

Esquema Sistematúrgia. Esq>  dispositius interfície. Centre> gestió computacional. Dreta>  dispositius mèdium. Punts de sota>estructura de parts.

Esquema Sistematúrgia. Esq> dispositius interfície. Centre> gestió computacional. Dreta> dispositius mèdium. Punts de sota>estructura de parts.

La Sistematúrgia representa un nou paradigma respecte a altres procediments. El més important és la possibilitat d’interactuar en tots els  àmbits  que conformen una performance inclús aquells que tradicionalment resulten difícils, com ara l’animació, el vídeo o la robòtica.  La idea de la interactivitat va associada a la figura de l’usuari, és a dir, la persona que interactua. Aquesta figura pot ser l’actuant, com passa en algunes de les meves performances o el propi espectador com passa a les meves instal·lacions.

El fenomen de la interactivitat exigeix una forma tècnica específica que es pot resumir en tres apartats: les interfícies, la gestió computacional i el mèdium. Les interfícies son dispositius capaços de llegir l’activitat de l’usuari. La computació interpreta les senyals que envien les interfícies i les gestiona pel seu ús en la performance.  Aquest ús conforma l’apartat mèdium, que reuneix dispositius i altres elements que es manifesten durant la representació.

Aquest procediment tècnic demana previsió i obliga a treballar amb formes de transcripció prèvia, jo utilitzo el dibuix. El dibuix ha anat adquirint rellevància en el meu treball, primer com dibuixos preparatoris, després com story boards i més tard com a part de la pròpia obra, ja sigui com a animacions, vestits o escenografies.

He pensat que la idea d’utilitzar el procediment de la Sistematúrgia podia ser una bona opció per articular aquesta exposició. Per aixó l’he titulat Sistematúrgia. Accions, dispositius i dibuixos. Les accions per què son, com he dit, l’element troncal de la meva carrera, els dispositius per mostrar alguns dels prototips de les interfícies i del mèdium que hem realitzat durant aquests 20 anys, i els dibuixos per mostrar els processos de creació que utilitzo.

 

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en Per què Sistematúrgia?

Tots els films de Marcel·lí Antúnez a la Filmoteca

Demà podreu veure a la Filmoteca de Catalunya en una sessió doble, a partir de les 18:30h per primer cop plegats els films de Marcel·lí Antúnez creats al llarg dels darrers 20 anys de la seva trajectòria artística.  Les dues sessions comptaran amb una breu presentació. La primera amb Marcel·lí Antúnez Roca i J.M.Aixalà, codirectors de Retrats i Frontón. La segona amb una breu acció audiovisual interactiva amb Marcel·lí Antúnez i el seu dreskeleton.
Sessió 1 – Sala Laya.  14/11/2013 – 18:30 h.
Presentació a càrrec de Marcel·lí Antúnez i J. M. Aixalà
La primera sessió, inclou quatre obres de curta durada realitzades entre 1993 i 2012:

Retrats (M. Antúnez Roca, J.M. Aixalà, 1993. VOSE. 20’), una successió de retrats cinètics sense continuïtat argumental aparent.
Frontón (M. Antúnez Roca, J.M. Aixalà, 1993. VE. 19′), una ficció que proposa situacions antagòniques que enfronten la tradició navarresa amb l’hedonisme d’una femme fatale.
Satèl·lits obscens (M. Antúnez Roca 1996-1997. SD. 16’. DVCam), un film documental sobre els quatre laboratoris que l’artista va realitzar a diverses ciutats entre 1996 i 1997.
DMD Europa (M. Antúnez Roca, 2007. SD. 8’. DVCam),  la projecció de la seqüència de creació d’un dibuix en stop motion. Sis estampes que representen alguns dels tòpics creatius de l’artista. Originalment la pel•licula s’executa interactivament conjuntament amb altres dos films a l’instal·lació interactiva de títol homònim.
Cromo (M. Antúnez Roca, 2012. SD. 4’. Format mov). Curt d’animació que mostra les peripècies de l’actor característic Cromo. El film original s’executa interactivament a la performance Pseudo (2012).

Sessió 2 – Sala Chomón.  14/11/2013 – 20:00 h.
Breu intervenció de Marcel·lí Antúnez amb el dreskeleton
La segona sessió presenta les dues obres de mitjà format:

El peix Sebastiano (M. Antúnez, 2012. VC. 32’. DCP).Una estranya faula teixida de multitud de micro relats construïts a partir de diverses estratègies visuals (stop motion, animació, etc).
El dibuixant (M. Antúnez, 2005. VOSE. 57’. Betacam SP). Documental. Una immersió en la seva obra i les seves obsessions artístiques des de 1979 fins a 2005. 
+ info www.marceliantunez.com
Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en Tots els films de Marcel·lí Antúnez a la Filmoteca