Antic Teatre – Espai de Creació

 

 En AdriAntic via Trajana 11, 1º 2ª, metro La pau,

reservar 93 315 23 54 o lanticteatre@lanticteatre.com

Nova oportunitat, pels que no l’hem vist

Nueva oportunidad, para los que no lo hemos visto 

 New opportunity, for those who have not seen it 

17, 18 abril – 21h

19 abril – 20h

COLECTIVO LAS SANTAS

Mònica Muntaner/Kike Salgado

“Menta in iurmain”  

 

 

 CATALÀ

 COLECTIVO LAS SANTAS

Mònica Muntaner / Kike Salgado

“Menta in iurmain”

teatre físic / 6€

 Nova oportunitat, pels que no l’hem vist, de gaudir d’aquest espectacle fresc i ple d’humor. “Menta in Iurmain” és un espectacle de dos elements humans, Mònica i Kike, i una sèrie d’elements inhumans: el moviment escènic, el ritme infernal, la música fora de context, la música dintre de context, reflexions sobre els moments actuals, poesia cara, filosofia barata, humor, les meves estúpides opinions sobre les coses, una mirada sobre la modernitat per dir que ens importa un “carajo” la modernitat… en fi totes aquestes coses que configuren un espectacle modern.

Sóc l’esperit de la contradicció.

Una il·lusió: remoure la consciència d’un públic d’edats compreses.

Tenim un bon amulet: el cervell. I el nostre cervell no tanca una ment: el nostre cervell té una menta, “MENTA IN IURMAIN”

Menta in Iurmain és una radiografia fresca, un llarg passeig pels incomparables paratges de les llacunes cerebrals dels seus protagonistes.

Una història complexa de dos persones que, sembla mentida, conserven l’esperança.

Dos cossos que cauen del cel i ràpidament s’incorporen al ritme frenètic de fes el que sigui, el que sigui, però fes alguna cosa.

Rafael Ponce

 

Fitxa artística

Autor i director Rafael Ponce

Assistent de Direcció Nicole Balm

Intèrprets Mònica Muntaner i Kike Salgado

Disseny d’il·luminació Ana Rovira

Espai escènic Rafael Ponce

Música Varios

Fotografies Joan Manrique, 100drine

Espectacle produït per Las Santas i Mónica Muntaner

Amb el suport de Ajuntament de Barcelona institut de cultura i Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

 

LAS SANTAS

Las Santas és un col.lectiu de coreògrafes-intèrprets independents format per Silvia Sant Funk, Mònica Muntaner i Beatriz Fernández, amb la necessitat urgent i comuna de desenvolupar nous camins cap a una creació multifocal i flexible en el terreny de la creació escènica.

A més a més Las Santas dirigeixen i gestionen La Poderosa, espai per a la dansa i  els seus contaminants, des d’on agiten el seu entorn cultural immediat. Una part important del seu treball es basa en crear espais o plataformes de pensament, acció i exhibició per a joves i no tan joves creadors interessats en els nous llenguatges del cos.

Des de la seva formació, Las Santas han creat peces de petit format, solos i peces conjuntes amb un format específic i canviant segons l’espai.

 

 CASTELLANO

 COLECTIVO LAS SANTAS

Mònica Muntaner / Kike Salgado

“Menta in iurmain”

teatro físico / 6€

Nueva oportunidad, para los que no lo hemos visto, de disfrutar de este espectáculo fresco y lleno de humor. “Menta in Iurmain” es un espectáculo de dos elementos humanos, Mónica y Kike, y una serie de elementos inhumanos: el movimiento escénico, el ritmo infernal, la música fuera de contexto, la música dentro de contexto, reflexiones sobre los momentos actuales, poesía cara, filosofía barata, humor, mis estúpidas opiniones sobre las cosas, una mirada sobre la modernidad para decir que nos importa un carajo la modernidad… en fin todas esas cosas que configuran un espectáculo moderno.

Soy el espíritu de la contradicción.

Una ilusión: remover la conciencia de un público de edades comprendidas.

Tenemos un buen amuleto: el cerebro. Y nuestro cerebro no encierra una mente: nuestro cerebro encierra una menta, “MENTA IN IURMAIN”

Menta in Iurmain es una radiografía fresca, un largo paseo por los incomparables parajes de las lagunas cerebrales de sus protagonistas.

Una historia compleja de dos personas que, parece mentira, conservan la esperanza.

Dos cuerpos que caen del cielo y rápidamente se incorporan al ritmo frenético de haz algo, lo que sea, pero haz algo.

Rafael Ponce

 

Ficha artística

Autor y director Rafael Ponce

Asistente de Dirección Nicole Balm

Intérpretes Mònica Muntaner y Kike Salgado

Diseño de iluminación Ana Rovira

Espacio escénico Rafael Ponce

Música Varios

Fotografías Joan Manrique, 100drine

Espectáculo producido por Las Santas y Mónica Muntaner

Con el apoyo de  Ajuntament de Barcelona institut de cultura y Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

 

LAS SANTAS

Las Santas es un colectivo de coreógrafas-intérpretes independientes formado por Silvia Sant Funk, Mònica Muntaner y Beatriz Fernández, con la necesidad urgente y común de desarrollar nuevos caminos hacia una creación multifocal y flexible en el terreno de la creación escénica.

Además Las Santas dirigen y gestionan La Poderosa, espacio para la danza y sus contaminantes desde el que agitan su entorno cultural inmediato. Una parte importante de su trabajo se basa en crear espacios o plataformas de pensamiento, acción y exhibición para jóvenes y no tan jóvenes creadores interesados en los nuevos lenguajes del cuerpo.

Desde su formación, Las Santas han creado piezas de pequeño formato, solos y piezas conjuntas con un formato específico y cambiante según el espacio.

 

 

 ENGLISH

 COLECTIVO LAS SANTAS

Mònica Muntaner / Kike Salgado

“Menta in iurmain”

physical theatre / 6€

 New opportunity, for those who have not seen it, to enjoy “Menta in Iurmain”, a show of two human elements, Kike and Monica, and a series of inhuman elements: the scenic movement, the infernal pace, the music out of context, the music into context, reflections on the present stage, expensive poetry, cheap philosophy, humor, my stupid opinions on things, a look upon modernity to say that we just don’t care about modernity… in short all those things that make up a modern spectacle.

I am the spirit of contradiction.

An illusion: stir the conscience of an audience of ages.

We have a good amulet: the brain. And our brain is not a closed mind: our brain has a mint, “MENTA IN IURMAIN”

Menta in Iurmain in a fresh x-ray, a long walk through the incomparable landscapes of their protagonists’ lakes of brain.

A complex story of two people that, although it seems a fake, keep hope alive.

Two bodies falling from the sky and quickly join the frantic pace of  “do whatever, whatever, but do something”.

Rafael Ponce

 

Cast

Author and director Rafael Ponce

Assistant director Nicole Balm

Performers Mònica Muntaner and Kike Salgado

Lighting design Ana Rovira

Stage Rafael Ponce

Music Various

Photography Joan Manrique, 100drine

The show produced by Las Santas and Monica Muntaner

With the support of Barcelona City Council Institute of Culture and the Generalitat de Catalunya Department of Culture and the Media

 Las Santas

The Santas are a collective of choreographers-independent format for interpreters Silvia Sant Funk, Mònica Muntaner and Beatriz Fernández, with the common and urgent need to develop new ways to create a multifocal and flexible in the field of theatrical creation.

Moreover Las Santas run and managed La Poderosa, space for dance and their contaminants, which stirred his immediate cultural environment. An important part of their work is based on creating or platforms of thought, action and exhibition for young and not so young artists interested in the new languages of the body.

Since its formation, The Santas have created small pieces, solos and pieces together with a specific format and changing according to the space.

 

 

 

Festa dei pirati

Sabato 28 Marzo – Teatro delle Arti

Piazza Giovanni da Triora, Garbatella, Roma

Dalle 10:00 alle 24:00

Leggi il programma completo!

 http://www.no-copyright.net/ 

 

Cos’é questo sito:

 Questo sito nasce come estensione online del libro di Luca Neri La baia dei pirati, Assalto al copyright, 2009, Roma, Cooper. Il suo obiettivo é diventare nel corso del tempo un contenitore di dati, news e documenti sulla critica sociale, filosofica, economica e politica della proprietá intellettuale.

 Mentre le multinazionali dell’audiovisivo, le major di Hollywood e i colossi dell’industria discografica hanno a loro disposizione schiere di lobbisti e addetti alle PR, le idee dei pirati trovano raramente uno spazio sui mass media.

 É nostro desiderio rimediare almeno in parte a questo divario. Torna a visitarci nei prossimi giorni e troverai delle belle sorprese…

 Happy downloading!

 

El proper dissabte dia 28 de març, a les 17.00 a la plaça de La Barceloneta, els veïns i veïnes tornem a sortir al carrer. La Barceloneta és un barri popular i no un lloc per especular.Estem farts d’una política urbanística que beneficia només a uns pocs, de procesos de participació que només són per quedar bé i d’una ciutat en la que cada cop és mes difícil sobreviure.   A la Barceloneta ens neguem a ser un barri turístic ∎Després de saber que en els darrers quatre mesos s’han concedit 55 llicències d’apartaments turístics, malgrat que l’Ajuntament s’havia compromès a perseguir-los, i no a fomentar-los. Són 55 habitatges menys.∎Després de conèixer la possibilitat que s’eliminin els aparcaments del barri sense que hi hagi cap alternativa per aparcar, i de saber que es transformaran molts carrers, sense que els veïns poguem decidir quins ni com, malgrat que el Districte s’havia compromès a fer un barri per a i amb els veïns.∎Després d’assabentar-nos que no s’ha canviat res del gpla dels ascensorsh, que segueix vigent, sobrevolant el barri i els seus veïns amb menys ingressos com un voltor carronyer; que no hi ha cap paper, cap acord formal per a canviar el gplah, malgrat que la regidora ha anunciat a bombo i plateret que modificaria el pla i que fins s’esforçaria per anul·lar-lo.∎Després de saber que 1.220.000 euros de la Llei de barris es destinaran al Taller Barceloneta i als seus programes de participació; sabent que el que ells anomenen “participació” és només una consulta als veïns per quedar bé; mentre prometen fer un barri a mida dels veïns i buscar solució als problemes socials i d’habitatge que hi ha en un barri popular que lluita per continuar sent-ho.∎Després de constatar que perquè la Llei de barris beneficïi realment els veïns i veïnes, haurem de tornar escarrassar-nos-hi; perquè 740.000 euros de la Llei de barris es dedicaran a construir l’Esplai de mar, amb una empresa privada que ho gestionarà i en treurà beneficis; malgrat que s’havien compromès a invertir en benefici del veí i no del lliure mercat: inversió pública i benefici privat.∎Després de veure com l’Ajuntament ha donat el vist-i-plau a la pujada de tarifes del Club Natació Atlètic Barceloneta, tot i haver proclamat que el que volen és ajudar la gent gran i els jubilats.∎Després de veure dia rere dia com veïns de tota la vida, o que van venir i van decidir quedar-se, han de marxar perquè l’especulació els fa fora del barri i l’Ajuntament no fa res per regular els preus; tot i les promeses en temps d’eleccions de protegir el veí i de garantir el dret a l’habitatge.∎Després de comprovar un cop més que els veïns no comptem si no som rentables econòmicament i veure com s’inverteix més en equipaments per al turisme (Hotel Vela, Bus Turístic) que en solucionar els problemes del barri; després d’adonar-nos, cada cop que es rescindeix un contracte de lloguer, o quan l’Ajuntament negocia amb el Port (Hotel Vela i Nova Bocana), que no pot ser que els pobres visquem davant del mar...∎Després de tot això, tornem a tenir clar que si no ens volen sentir, ens farem escoltar; que si no ens volen davant del mar, ens n’hauran de treure a la força; que si intenten fer-nos enfrontar entre nosaltres (tot dient que és el veí el que especula, i oblidant que és l’Ajuntament el que ha de regular), ens unirem i deixarem clar que la Barceloneta no és un barri turístic, sinó un barri popular, i que seguirà sent-ho.Per tot això, exigim:> L’anul·lació definitiva del “pla dels ascensors”.> El tancament de tots els apartaments turístics, que no es concedeixi cap més llicència, i la conversió d’aquests pisos en habitatges de lloguer social.> Que no s’eliminin places d’aparcament si abans no hi ha una alternativa clara sobre on aparcar a preu popular dins del barri, així com un compromís que no es concediran més terrasses de bar en carrers peatonalitzats.> Regular els preus dels habitatges, sobretot els de lloguer.> Rebaixar les quotes del CNAB (sobretot per als jubilats), i compromís que cap equipament públic tindrà gestió i beneficis privats..> Que s’inverteixin els diners de la Llei de barris en solucionar els problemes d’especualció existents (construcció d’habitatge de lloguer social i adquisició d’edificis amb la mateixa finalitat per a les persones que viuen al barri actualment), i els problemes socials (sostre per als sense-sostre, construcció d’una escola-bressol, ajuda a les famílies a l’atur…)> Frenar l’especualció al barri i protegir els veïns amb mesures i compromisos reals i no només amb bones paraules.Pots adherir-te a aquest manifest amb la teva firma. Vine els dissabtes al matí a la plaça del Poeta Boscà i els dilluns, dimarts i dijous de 17 a 19h al carrer Pescadors 49. L’assemblea de la Plataforma per la Defensa de la Barceloneta i l’avv l’òstia és cada dimarts a les 20h a Pescadors  

  Convocatòria d’ajuts a projectes i activitats de suport als sabers de les dones i la transformació social feminista 2009 

El Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison presenta la primera edició de la convocatòria per a la concessió d’ajuts a projectes i activitats de suport als sabers de les dones i la transformació social feminista. EL CCDFB és un centre cultural autònom i alternatiu, creat a iniciativa del moviment de dones per a ser un espai de trobada, intercanvi i creació, i per donar suport a noves formes de construir el saber des d’una perspectiva interdisciplinària, intergeneracional, intercultural i feminista.Poden optar a aquestes ajuts les persones físiques, col·lectius i associacions amb domicili o seu social a Catalunya que realitzin actuacions que facin palès el caràcter transformador de les experiències i els sabers femenins. Els ajusts previstos es regeixen per les bases que regulen la primera edició de la convocatòria per a la concessió d’ajuts a projectes i activitats de suport als sabers de les dones i la transformació social feminista, i que s’annexen a la convocatòria.  

La dotació màxima dels ajuts previstos per aquesta convocatòria es de 40.000 euros, amb càrrec al pressupost del Centre de Cultura de Dones de l’any 2009. L’ajut màxim per projecte serà de 8.000 euros. El termini de presentació de sol·licituds i de la documentació necessària és fins l’11 de maig de 2009. Acceso directo a: http://www.bonnemaison-ccd.org/convocatoria09.html    

 26,27,28 marzo 21h en AdriAntic

 CIA. LALUPE   Iva Horvat / Vicens Mayans

“Terrorvisión”

teatre físic / 6€

reservar entrada al  93.315.23.54

lanticteatre@lanticteatre.com 

 AdriAntic  via Trajana 11, 1º 2ª,  metro La Pau  

 

 26,27,28 marzo 21h en AdriAntic

CIA. LALUPE   Iva Horvat / Vicens Mayans

“Terrorvisión”

teatre físic / 6€

reservar entrada al  93.315.23.54

lanticteatre@lanticteatre.com 

 AdriAntic  via Trajana 11, 1º 2ª,  metro La Pau

 CATALÀ, CASTELLANO, ENGLISH

Un actor/director que vol passar a la història fent la pel.lícula perfecta… inicia un viatge de la mà d’un personatge fictici: Buster “Baba” Casey, un assassí en sèrie enamorat de la música country i de les pel.lícules de terror. Fins a quin punt estem vivint la nostra vida real o fins a quin punt tot el que vivim es només una pel.lícula imaginària que ens pot portar directament al més alt; la televisió, les grans masses, la pseudofama… sortir en totes les portades de revistes i diaris…? que faries per arribar-hi? podries arribar a matar? els psicokillers són els nous ídols, les noves estrelles? Podem utilitzar les pel.lícules de terror com a mètode per conèixer-nos realment? si t’apropes a allò que et fa por estàs més a prop de tu mateix? només els creients sobreviuen després de tot? Totes aquestes qüestions es desenvolupen dins d’una peça/pel.lícula online, endinsant-nos en un llenguatge de dansa-teatre amb una visió còmica i cinematogràfica de tota l’estructura dramatúrgica, escènica i d’espai.

 FITXA ARTÍSTICA

interpretació Vicens Mayans
creació Vicens Mayans i Iva Horvat
direcció Iva Horvat
vídeo Cristina Hage
música Jordi Maranges + Rakel Mandela
disseny de llums Soraya Bravo
disseny gràfic Sir Mister Louis
una coproducció de Cía. Lalupe / Antic Teatre – Espai de Creació
agraïments Cía. Bebeto Cidra, Gustavo Lesgart, Sofía Asencio, Tomàs Aragay, Kala, Emilio, David, Michael Myers, Ed Wood, a les nostres mares que ens han fet com som i a tots els directors de pel.lícules de terror siguin o no coneguts…

 CIA. LALUPE  s’inicia l’any 2000 a Palma de Mallorca amb la creació de teatre físic “Lo peor es esa estúpida sensación” (2001) i amb la peça de dansa teatre “Esta no es mi casa” (2003). Realitzen la primera incursió en la video-dansa amb “Para subir primero hay que bajar” (2003). L’any 2004 participen amb “Esta no es mi casa” a la Mostra d’art contemporani de Barcelona, en la clausura de Mac Zona ’04 (Barcelona), a la Mostra de nous espais Rock&Rostoll de Mallorca i a la Presentació del Laboratori Tisner d’arts escèniques de Barcelona. Al 2006 es crea la peça “Turnai”, emmarcada en la Mostra de noves tendències artístiques organitzada pel Teatre La Farinera de Barcelona i en el 2007 participen amb la mateixa peça dintre de La mostra de teatre llatinoamericà organitzada per La Nau Ivanow. L’any 2007 es crea la peça “Putas & coches” que es presenta una vegada més a la Mostra de noves tendències artístiques organitzada pel Teatre de la Farinera i el 2008 formen part de la programació del Festivall Ulls a Barcelona.

CASTELLANO

Un actor/director que quiere pasar a la historia haciendo la película perfecta… inicia un viaje de la mano de un personaje ficticio: Buster “Baba” Casey, un asesino en serie enamorado de la música country y de las películas de terror.

Hasta qué punto estamos viviendo nuestra vida real o hasta qué punto todo lo que vivimos es sólo una película imaginaria que nos puede llevar directamente a lo más alto; la televisión, las grandes masas, la pseudofama… ¿salir en todas las portadas de revistas y diarios…? ¿qué harías para conseguirlo? ¿podrías llegar a matar? ¿los psicokillers son los nuevos ídolos, las nuevas estrellas? ¿Podemos utilizar las películas de terror como método para conocernos realmente? Si te acercas a aquello que te da miedo ¿estás más cerca de ti mismo? ¿sólo los creyentes sobreviven después de todo? Todas estas cuestiones se desarrollan dentro de una pieza/película online, adentrándonos en un lenguaje de danza-teatro con una visión cómica y cinematográfica de toda la estructura dramatúrgica, escénica y de espacio.

 

FICHA ARTÍSTICA

interpretación Vicens Mayanscreación Vicens Mayans e Iva Horvatdirección Iva Horvatvideo Cristina Hagemúsica Jordi Maranges + Rakel Mandeladiseño de luces Soraya Bravodiseño gráfico Sir Mister Louisuna coproducción de Cía. Lalupe / Antic Teatre – Espai de Creacióagradecimientos Cía. Bebeto Cidra, Gustavo Lesgart, Sofía Asencio, Tomàs Aragay, Kala, Emilio, David, Michael Myers, Ed Wood, a nuestras madres que nos han hecho como somos y a todos los directores de películas de terror sean conocidos o no…

 

CIA. LALUPE se inicia el año 2000 en Palma de Mallorca con la creación de teatro físico “Lo peor es esa estúpida sensación” (2001) y con la pieza de danza teatro “Esta no es mi casa” (2003). Realiza la primera incursión en la video-danza con “Para subir primero hay que bajar” (2003). En 2004 participan con “Esta no es mi casa” en la Muestra de arte contemporáneo de Barcelona, en la clausura de Mac Zona ‘04 (Barcelona), en la Muestra de nuevos espacios Rock & Rostoll de Mallorca y en la presentación del Laboratori Tísner d’arts escèniques de Barcelona. En el 2006 se crea la pieza “Turnai”, enmarcada en la Muestra de nuevas tendencias artísticas organizada por el Teatro La Farinera de Barcelona y en el 2007 participan con la misma pieza dentro de la Mostra de Teatro Latinoamericano organizada por la Nau Ivanow. En 2007 se crea la pieza “Putas & coches” que se presenta una vez más en la Muestra de nuevas tendencias artísticas organizada por el Teatro la Farinera y en el 2008 forma parte de la programación del Festivall Ulls en Barcelona.

 

ENGLISH

 An actor/director who wants to go down in history by making the perfect film… begins a journey with a fictional character: Buster “Baba” Casey, a serial murderer in love with country music and horror movies. Are we living real or are we living just an imaginary film that can take us straight to the top, TV, large masses, the pseudofame… To appear in all the covers of magazines and newspapers…? What would you do to achieve it? Could you get to kill? Are psicokillers the new heroes, new stars? Can we use horror films as a way to really know ourselves? If you get close to what you fear, are you closer to yourself? Only believers survive after all? All these issues are developed within a piece / movie online, entering a language of dance-drama with a comical and cinematographical vision of dramatic structure, scene and space.

Cast

Performer Vicens Mayans

Creation Vicens Mayans and Iva Horvat

Direction Iva Horvat

Video Cristina Hage

Music Jordi Maranges + Rakel Mandela

Lighting design Soraya Bravo

Graphic design Mister Sir Louis

A co-production of Cía. Lalupe / Antic Teatre – Espai de Creació

Thanks to Cía. Bebeto Cidra, Gustavo Lesgart, Sofia Asencio, Tomàs Aragay, Kala, Emilio, David, Michael Myers, Ed Wood, our mothers that have made us as we are and all directors of horror films, known or not…

 

CIA. LALUPE began in 2000 in Palma de Mallorca with the creation of physical theater “Lo peor es esa estúpida sensación” (2001) and with the dance theater piece “Esta no es mi casa” (2003). They make the first foray into video-dance with “Para subir primero hay que bajar” (2003). In 2004 they participated with “Esta no es mi casa” in the Muestra de arte contemporáneo de Barcelona, in the closing of Mac Zona ‘04 (Barcelona), in the Muestra de nuevos espacios Rock & Rostoll of Mallorca and in the presentation of Laboratori Tísner d’arts escèniques of Barcelona. In 2006 was created the piece “Turnai”, framed by the Muestra de nuevas tendencias artísticas organized by the Teatro La Farinera Barcelona in 2007 and they presented the same piece in the Mostra de Teatro Latinoamericano organized by Nau Ivanow. In 2007 they created the piece “Putas & Coches” which was presented once again in the Muestra de nuevas tendencias artísticas organized by the Teatro La Farinera in 2008 and was part of the programming of Festivall Ulls in Barcelona

Germana Civera

Figures

Sculpture-performance

 

26.03.2009 – Barcelone

 PRIMAVERA FRANCÒFONA de BARCELONA

20:45 – 22:00 – Institut Francès de Barcelona

Moià 8 – 08006 Barcelona

Tel : +34 93 567 77 77

http://www.institutfrances.org

 

conception/ conception

Germana Civera, Laurent Goldring

Figures est une tentative d’autoportrait sur scène, sculpture-conférence sur le visage de Germana Civera.

*****

Figures is an attempt at self-portrait on scene, sculpture – conference on the face of Germana Civera.

 

 

 

AdriAntic 

Via Trajana 11, metro La pau

Imprescindible reservar la entrada 93 315 23 54

lanticteatre@lanticteatre.com 

19, 20, 21 de marzo  a les 21h

22  de marzo a les 20h 

 

KARL STETS

“Cuerdo”   teatre d’objectes /  minimalista 

19, 20, 21 a les 21h

22  a les 20h

  

CATALÀ, CASTELLANO, ENGLISH

Amb elements de circ, manipulació d’objectes i marionetes, Mr. Stets condueix el públic per un espectacle que combina el joc lleuger del pallasso amb la tensió d’una pel·lícula de terror. Immers en el seu món desgastat, tan corroït com simpàtic.

Un home entre gatejant, portant una maleta a l’esquena… acompanyat per una cinta de casette i un rústic megàfon. Una corda per a malabarejar. Una corda que es comporta com un escurçó. Un peixet gairebé viu. 9 rateres per a un número de faquirisme estrany.

 KARL STETS

Karl Stets va néixer a Dinamarca l’any 1974. Va començar la seva carrera artística l’any 1992. Ha treballat, entre altres, amb el “Cirkus Cirkor” a Suècia durant molt temps. Amb la companyia “False Majeure” de Dinamarca i amb Kitt Johnson X-act en l’espectacle “The lemonkeepers”. El 2002 es trasllada a Barcelona, on ha format part en l’espectacle “Rodó”, Premi Nacional de Circ de Catalunya 2006, produït per l’Ateneu Popular de Nou Barris i dirigit per Leandre Ribera.

Amb la seva pròpia companyia “LICEdeLUXE” ha creuat tot Europa i ha arribat a Sud-amèrica. Karl ha estudiat en l’”Academy for Untamed Kreativety” a Copenhaguen i en la “Moscow State Circus School”, Rússia. Karl combina el seu treball de creador amb el de formador a l’escola de circ de Copenhagen i ocasionalment imparteix tallers de manipulació d’objectes. També és músic a diverses bandes.

 CASTELLANO

Con elementos de circo, manipulación de objetos y marionetas, Mr. Stets conduce al público por un espectáculo que combina el juego ligero del payaso con la tensión de una película de terror. Inmerso en su mundo desgastado, tan corroído como simpático.

Un hombre entre gateando, llevando una maleta en la espalda… acompañado por una cinta de casette y un rústico megáfono. Una cuerda para malabarear. Una cuerda que se comporta como una víbora. Un pececito casi vivo. 9 ratoneras para un número de faquirismo extraño.

 KARL STETS

Karl Stets nació en Dinamarca en el año 1974. Comenzó su carrera artística en el año 1992. Ha trabajado, entre otros, con el “Cirkus Cirkor” en Suecia durante mucho tiempo. Con la compañía “False Majeure” de Dinamarca y con Kitt Johnson X-act en el espectáculo “The lemonkeepers”. En 2002 se traslada a Barcelona, donde ha formado parte en el espectáculo “Rodó”, Premio Nacional de Circo de Cataluña 2006, producido por el Ateneu Popular de Nou Barris y dirigido por Leandre Ribera.

Con su propia compañía “LICEdeLUXE” ha cruzado toda Europa y ha llegado a Sudamérica Karl ha estudiado en la “Academy for Untamed Kreativety” en Copenhague y en la “Moscow State Circus School”, Rusia. Karl combina su trabajo de creador con el de formador en la escuela de circo de Copenhagen y ocasionalmente imparte talleres de manipulación de objetos. También es músico en varias bandas.

 

  

ENGLISH

 With elements of circus performance, and of the manipulation of objects and puppets Mr Stets steers the audience to a show that combines light clown playing with the tension of a horror film. Immersed in his worn-out world, as corroded as lovely.

A man crawling, carrying a suitcase in the back. A string to juggle. A string that behaves like a snake. A little fish almost alive. Nine pieces of strange faquirism.

 KARL STETS

Karl Stets was born in Denmark in 1974. He began his artistic career in 1992. He has worked with, amongst others, the “Cirkus Cirkor” in Sweden for a long time. With the “False Majeure” in Denmark and Kitt Johnson X-act in the show “The lemonkeepers”. In 2002 he moved to Barcelona, where he took part in the show “Rodó” Premio Nacional de Circo de Catalunya 2006 (produced by the Ateneu Popular de Nou Barris) and was directed by Leandre Ribera.

With his own company “LICEdeLUXE” has crossed all of Europe and down to South America. Karl has studied at the “Academy for Untamed Kreativety” in Copenhagen and the “Moscow State Circus School”, Russia. Karl combines his creative work with the trainer in the circus school in Copenhagen and occasionally teaches workshops in how to manipulate objects. He is also a musician in several bands.

 

COM ARRIBAR A L’ADRIANTIC? video

http://www.youtube.com/watch?v=-b2O2YR23Rs

 

 

 

 marzo en AdriAntic 

Via Trajana 11, metro La pau 

5,6,7 a las 21h y 8 a las 20h teatre

 CAT, CAST, ENG 

 

CAT

Després de parlar de botifarrons i de cotxes “tunejats”, de la vellesa i les nenes de Garabandal, de Matthew Barney i l’elegància espanyola; aquesta vegada parlarem de “teatre”.

L’altre dia vaig llegir una entrevista a Astrud sobre el seu últim disc que sembla que és boníssim (la veritat és que no l’he escoltat però no m’estranyaria que ho fos perquè l’anterior ja era molt bo). L’entrevistador els preguntava com feien aquestes lletres tan interessants i ells contestaven que sol parlaven de coses normals que passaven al seu voltant, però que com avui en dia tothom intenta fer coses que no hagi fet ningú abans i ser el més modern i el més “guays”, resulta que ara tot el mercat és ple de coses estranyes que no entén ningú, i si algú fa una cosa normal, resulta que és original.

Si hagués de definir aquest treball crec que seria a prop d’Astrud. Aquí només veureu a dues persones que fan com que actuen i parlen del que passa al seu voltant.

 

Fitxa artística

Direcció Sergi Fäustino

Creació Miguel Angel Altet, David Espinosa i Sergi Fäustino

Intèrprets Miguel Angel Altet i David Espinosa

Llums Luis Martí

Video Sergi Fäustino

Producció MOM/ El Vivero i Sergi Fäustino

Coproducció Teatre Lliure

Amb l’ajuda de l’INAEM -Ministeri de Cultura i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

 

SERGI FÄUSTINO

SERGI FÄUSTINO és ballarí i director teatral, i un dels representants més ferms de les noves escenes catalanes. Ha treballat amb moltes companyies de renom i actualment treballa pel seu compte. Entre els seus espectacles: “Nutritivo”, “La historia de Mª Engracia Morales”, “El Cremaster de los Cojones”, “f.r.a.n.z.p.e.t.e.r.”

Vaig començar la meva formació en el Club Marítim de Barcelona entre 1991 i 1992, després vaig continuar formant-me en l’aquarterament militar “Sancho Ramírez” d’Osca durant tot l’any 1993, per seguir en el centre soci-sanitari d’atenció a la tercera edat “Clínica de la Barceloneta” entre 1994 i 1996, i acabar (encara que la formació mai no acaba) en la S.N.D.O. (School for New Dance Development) a Amsterdam, entre 1996 i 1999, però la vaig deixar a mitges: eren 4 anys i jo vaig fer 3.

He treballat com a actor i ballarí en companyies importants però les he tret del currículum perquè no m’agraden i no vull que m’hi relacionin.

 

  CASTELLANO

Después de hablar de morcillas y de coches “tuneaos”, de la vejez y las niñas de Garabandal, de Matthew Barney y la elegancia española; esta vez vamos a hablar de “teatro”.

El otro día leí una entrevista a Astrud sobre su último disco que parece que es buenísimo (la verdad es que no lo he escuchado pero no me extrañaría que lo fuera porque el anterior ya era muy bueno). El entrevistador les preguntaba cómo hacían esas letras tan interesantes y ellos contestaban que solo hablaban de cosas normales que pasaban a su alrededor, pero que como hoy en día todo el mundo intenta hacer cosas que no haya hecho nadie antes y ser el mas moderno y el mas “guays”, pues resulta que ahora todo el mercado está lleno de cosas extrañas que no entiende nadie, y si alguien hace una cosa normal, pues resulta que es original.

Si tuviera que definir este trabajo creo que estaría cerca de Astrud. Aquí solo vais a ver a dos personas que hacen como que actúan y hablan de lo que pasa a su alrededor.

 

Ficha artística

Dirección Sergi Fäustino

Creación Miguel Angel Altet, David Espinosa y Sergi Fäustino

Intérpretes Miguel Angel Altet y David Espinosa

Luces Luis Martí

Video Sergi Fäustino

Producción  MOM/ El Vivero y Sergi Fäustino

Coproducción Teatre Lliure

Con la ayuda del INAEM -Ministerio de Cultura y del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

 

SERGI FÄUSTINO

SERGI FÄUSTINO es bailarín y director teatral, y unos de los representantes más firmes de las nuevas escenas catalanas. Ha trabajado con muchas compañías de renombre y actualmente trabaja por su cuenta. Entre sus espectáculos: “Nutritivo”,  “La historia de Mª Engracia Morales”, “El Cremaster de los Cojones”, “f.r.a.n.z.p.e.t.e.r.”

Empecé mi formación en el Club Marítimo de Barcelona entre 1991 y 1992, luego continué formándome en el  acuartelamiento militar “Sancho Ramírez” de Huesca durante todo el año 1993, para seguir en el centro socio-sanitario de atención a la tercera edad “Clínica de la Barceloneta” entre 1994 y 1996, y acabar (aunque la formación nunca acaba) en la S.N.D.O. (School for New Dance Development) en Amsterdam, entre 1996 y 1999, pero la dejé a medias: eran 4 años y yo hice 3.

He trabajado como actor y bailarín en compañías importantes pero las he quitado del currículum porqué no me gustan y no quiero que me relacionen con ellas.

 

ENGLISH

 After talking about black puddings and tuning cars, elderly and children of Garabandal, of Matthew Barney and Spanish elegance, this time we’ll talk about ‘theatre’.

 

The other day, I red an interview with Astrud about their latest album, that seems fantastic (the truth is that I have not heard it, but I don’t doubt that it is because their last one was very good).  The interviewer asked them how they wrote interesting lyrics and they replied that they only spoke about normal things that went on around them,.  Also that now everyone tries to do things that are unique in order to be the most modern and “coolest”.  Therefore now the market is full of strange things that no-one understands, and if someone does a normal thing -it is original.

If I had to define this work I think it would be close to Astrud. Here you will only see two people who act like they do and talk about what is happening around them.

 

Artistic team

Directed by Sergi Faustino.

Created Miguel Angel Altet, David Espinosa and Sergi Faustino.

Performers Miguel Angel Espinosa and David Altet.

Lights Luis Marti.

Video Sergi Faustino.

Production MOM / El Vivero and Sergi Faustino.

Coproduction Teatre Lliure

With the help of INAEM-Ministerio de Cultura and the Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

 

SERGI FÄUSTINO

SERGI FÄUSTINO is a dancer and theater director, and one of the strongest representatives of the new Catalan scenes. He has worked with many renowned companies and is currently working on their own. Among his shows: ” Nutritivo”, “La historia de M ª Engracia Morales”, ” El Cremaster de los Cojones”, “f.r.a.n.z.p.e.t.e.r.”

I started my training at the Marine Club of Barcelona between 1991 and 1992.  I continued my training in the military barracks “Sancho Ramírez” in Huesca during the year 1993, so that I could continue at the health care centre for the elderly “Barceloneta Clinic” between 1994 and 1996, and finally (although the training never ends) in SNDO (School for New Dance Development) in Amsterdam between 1996 and 1999, but I left halfway through, it would have been 4 years but I completed 3.

I’ve worked as an actor and a dancer for alot of important companies but I have removed them from the my CV because I do not like them and I don’t want to be associated with them.