— MuroTRON

Marc O’Callaghan | Del 26 al 28 de septiembre en la Fundación Joan Brossa

Disperses pel Born hi ha un seguit de capelles urbanes dedicades a diversos sants de la cristiandat. És el Santoral Exterior, que configura el mapa de la religiositat popular a la nostra ciutat. A cada sant, la tradició li ha dedicat un seguit de cants coneguts com a goigs i, a través del projecte CSFCMMCAB, Marc O’Callaghan n’ha versionat les melodies en estil màkina fent un encreuament entre el simbolisme catòlic i l’exploració de la materialitat i la funcionalitat del so.
Durant la rave itinerant CSFCMMCAB: Ruta Santoral Exterior del Born us convidem a ser testimonis d’un exercici musicològic samplejat a temps real en què escoltarem sons nous per a les velles melodies de cada sant, davant de cada capella urbana corresponent.

Más información y entradas: https://fundaciojoanbrossa.cat/arxiu-arts-en-viu/santoral-exterior-born/.

SOBRE EL PROJECTE CSFCMMCAB
La sigla CSFCMMCAB és l’abreviació de Correspondències simbòliques entre folklore catòlic i música màkina al casc antic de Barcelona, el títol del projecte d’investigació de Marc O’Callaghan que parteix dels pressupòsits heretats del pensament simbòlic i desenvolupa una fórmula compositiva amb la qual tradueix conjunts iconogràfics religiosos a produccions d’estil màkina. El projecte va formar part del programa BCN Producció 2019-2020 del centre d’art La Capella.
Lloc web del projecte

MARC O’CALLAGHAN (Barcelona, 1988)
Llicenciat en Belles Arts i màster en Producció i Recerca en Art, ambdós a la Universitat de Barcelona. El seu recorregut artístic s’ha anat vertebrant, d’una banda, a partir d’una línia central de peces autònomes en formats d’instal·lació i performance situada en el circuit de l’art contemporani pròpiament dit i, de l’altra, amb una altra línia més perifèrica de projectes ubicats en altres nínxols disciplinaris com el de la música o el de les arts gràfiques. Més enllà dels temes i les tècniques específiques de cada cas, la constant que caracteritza la totalitat del seu treball és que totes les obres són d’una manera o una altra exercicis que posen a prova el principi de correspondència —simbòlica, referencial o formal— entre determinats elements pertanyents a diferents àmbits. Posant-lo a prova, es generen automàticament interrogants relatius als àmbits i elements concrets que en cada obra s’hagin combinat. En alguns casos, la combinació només assenyala unes correspondències que ja eren allà, posant en relleu obvietats ignorades; en d’altres, la combinació implica en si mateixa unes correspondències inèdites que, en demostrar-se plausibles, revelen un cert potencial per suggerir la corroboració de determinades hipòtesis. Així, aquests exercicis funcionen com a metodologies de recerca metacultural a través de la pràctica artística.
Entre els seus treballs artístics destaquen Coàgul (2009-fins a l’actualitat), un projecte de música industrial en solitari amb el qual ha publicat 23 discs en diferents segells independents; el treball gràfic Revelacions automàtiques, amb què ha fet un seguit d’exposicions i murals en contextos independents i ha parasitat puntualment el món de la il·lustració per encàrrec; El palau de la memòria (2017), un sistema de classificació virtual allotjat a la seva pròpia web que servirà per ordenar la totalitat del seu treball previ segons diversos paràmetres distribuïts en quatre “pavellons”. Des de l’any 2014 està vinculat al festival deslocalitzat Ex Abrupto, i des del 2018 ha anat desenvolupant una discreta carrera com a DJ, principalment a través del col·lectiu Hardcore Wizards.
Lloc web de l’artista

Silvia Albert Sopale – Del 13 de septiembre al 27 de octubre en Periferias Cimarronas

Sílvia acaba de cumplir los 48 años y lejos de la talla 48. Pero no quiere esperar a cumplir los 56 para hablar de su cuerpo, un cuerpo político, campo de batalla, cuerpa de resistencia.

Lötò aborda diversos temas que atraviesan a la artista como la presión estética, la gordofobia o el edadismo. Este ritual performativo que nos presenta Silvia Albert Sopale, es un intento de hacer las paces con el cuerpo y brindarse la oportunidad de resarcirse y prestarle homenaje.

Esta es probablemente la pieza más íntima y personal de la artista, utilizando su propio cuerpo como archivo personal de memoria. Aunque ya sabes lo que se dice. “Puedes sacar a la chica del activismo pero no el activismo de la chica”.

Más información y entradas: https://periferiacimarronas.es/saber-mas-loto.

Silvia Albert Sopale, nacida en San Sebastián en 1976, es hija de una mujer bubi de Guinea Ecuatorial y un hombre igbo de Nigeria. Es actriz graduada por la Escuela Superior de Arte Dramático de Murcia en 2002, dramaturga y directora teatral.

Ha participado en espectáculos como “No es país para negras”, “Blackface y otras vergüenzas”, “Parad de pararme”, “Cuentos desde la periferia” y “La moreneta”.

También, ha trabajado en “Síndrome de gel” dirigido por Xicu Masó, “Grrrls” dirigido por Carlota Subirós, “Kill Agamenón” dirigido por Carla Rovira y “L’amansiment de la fúria” de la cia. Parking Shakespeare.

Albert es, además, activista afrofeminista, impulsora de Periferia Cimarronas, cofundadora de Tinta Negra, y miembro de diversas asociaciones afroespañolas.

Ficha artística

Autoría e interpretación: Silvia ALbert Sopale

Mirada externa: Carla Rovira Pitarch

Espacio escénico/instalación: Agnes Essonti Luque

Realización de Esculturas: Oriol Texidor

Construcción escenografía: LLuís Anglès Marimóm

Espacio Sonoro: Mani Tapes

Vestuario: Amada Sumonte

Foto Cartel: Laurent Leger Adame

Trabajo Físico y Movimiento: Rogelio Lorda

Producción: Arelis Benítez

Agradecimientos: Metáfora Studio Arts,Victorinos Bolekia Bonay.