El escritor Miqui Otero escribe sobre Suicide Notes en El Periódico
El filósofo Xavi Bassas escribe sobre Suicide Notes en La Directa
“Suicide Notes és llavors un brillant i colpidor experiment escènic, de gènere indefinit, que consisteix a recuperar les notes escrites per persones, poc o molt conegudes, just abans de suïcidar-se, i en escoltar-les col·lectivament. Anem escoltant així les darreres paraules que ens van deixar per escrit aquelles i aquells que, uns moments més tard, s’absentarien d’aquest món per una decisió pensada, potser també podríem dir, per una decisió política. Paraules pòstumes que prenen força col·lectiva en aquesta obra i que compten amb música en directe”.
El crítico cultural José de Montfort escribe sobre Suicide Notes para BCN Mes
“una obra performance que mezcla el teatro, la música en directo, el videoarte y el testimonio gráfico. Todo ello para acabar en una emocionante catarsis colectiva que, a pesar del tema que trata (o quizá precisamente por ello), resulta luminosa, reconfortante”.
