El 21 d’octubre comença el taller En cap cas s’aplicarà aquest règim especial a l’or d’inversió a la NauEstruch, a càrrec d’Octavi Comeron.
El títol d’aquest taller de NauEstruch fa referència a un fragment de l’article 136 de la Llei de l’IVA vigent, on es descriu, des d’un imaginari més propi del segle XIX, allò jurídicament considerat com a obra artística i inclòs al seu règim especial de fiscalitat (podeu descarregar-lo a: http://www.octavicomeron.net/BVU-Articulo136LEYdelIVA.pdf). Amb aquest teló de fons, es proposa un taller dirigit a obrir junt amb els participants una reflexió entorn la pràctica artística actual, la possibilitat d’estendre i explorar performativament els seus marcs econòmics i legals, i el rol que des dels mateixos creadors li reivindiquem en un espai social en profunda transformació. El taller comptarà amb la presència de diversos artistes convidats i especialistes de l’àmbit econòmic i jurídic, i buscarà recollir el procés desenvolupat pels participants en els seus propis projectes artístics.
Aquest taller està concebut com a una ramificació del projecte d’Octavi Comeron La balada del valor d’ús presentat a NauEstruch la passada primavera. Aquesta proposta interrogava la natura de la pràctica artística posant en joc el seu règim jurídic a partir d’un gest simultàniament econòmic i estètic: la venda per part de l’artista d’un automòbil de sèrie sota la categoria i el règim fiscal d’obra d’art. Amb aquesta acció, que provocava un abaratiment del seu cost que l’allunyava de la lògica econòmica del readymade, es posava en funcionament un projecte expositiu desplegat en diferents nivells on la reflexió estètica i la teoria marxista del valor es confronta amb la performativitat del sistema jurídic i la seva definició d’art, completant així una trilogia de projectes amb els quals Comeron ha reflexionat entorn les col·lisions entre l’ordre simbòlic i productiu contemporanis des de diferents aspectes de la producció d’automòbils.
Octavi Comeron és artista i investigador. El seu treball artístic ha estat presentat a exposicions com La balada del valor d’ús (NauEstruch, Sabadell, 2011), World is Work (Galeria Kwadrat, Berlin, 2010); Una Fábrica, una máquina, un cuerpo (Centre d’Art La Panera, Lleida, 2009, i Museo Universitario de Arte Contemporáneo, Mèxic DF, 2010); Glaskultur ¿Qué pasó con la transparencia? (Koldo Mitxelena, San Sebastián, i La Panera, Lleida, 2006); o Outsourcing (Institute of International Visual Arts, Londres, 2002). Doctor per la UB, i autor de diversos articles i del llibre d’assaig Arte y postfordismo: Notas desde la Fábrica Transparente (Madrid, Ed. Trama, 2007). Actualment acaba de portar a terme una residencia de producció al MIS (Museo da Imagem e do Som) de Sao Paulo pel projecte Tiene que parecer lo más natural del mundo.
