Turing Bits #9
Aquests darrers dos mesos hem estat concentrats en convertir la nostra idea de "Recital per a Alan Turing" en el nou disc d'Hidrogenesse "Un dígito binario dudoso".
Quan graves un disc, i et passes tot el dia fent música, deixes d'escoltar discos, perquè quan acabes la jornada estàs fins als nassos de sorolls, cançons, estructures, arranjaments, rimes i efectes.
Però fent el nostre Recital ens hem enrecordat d'alguns discos, pels temes, les portades, els sons o les lletres... Ara que hem acabat, cal recuperar-los i veure què tenen aquests discos que ens han acompanyat sense sonar, des de la distància, en el nostre procés.
Els discos dels que més ens hem enrecordat durant aquest procés han estat els següents:
-
The Fall "I Am Kurious Oranj" (1988)
-
Laurie Anderson "Home of the brave" (1986)
-
The Durutti Column "The Guitar and Other Machines" (1987)
-
Kraftwerk "Computer Welt" (1981)
-
Kanye West "808s and Heartbreak" (2008)
-
Matmos "For Alan Turing" (2006)
The Fall "I Am Kurious Oranj" (1988)
Aquest és un disc d'encàrrec, fet per a un espectacle de dansa. Una mica com el nostre, que va sorgir d'un encàrrec: un centre d'art contemporani de Sevilla ens va convidar a crear cançons que unissin música i tecnologia, i Jesús Alcaide, el seu director, ens va proposar Alan Turing com a tema. De sobte tot es va cancel·lar i ens vam quedar sense l'encàrrec, però amb unes quantes cançons al cap.
Quan vam començar a situar vàries cançons a Manchester, pensàvem en el Manchester de Mark Smith, amb el seu accent i la seva peculiar prosòdia. Per això vam anar a buscar Joe Robinson i la seva família, per a tenir en el nostre disc aquest toc mancunià. "I Am Kurious Oranj" era una obra sobre l'ascensió al tron d'Anglaterra de Guillem d'Orange, en el seu tercer centenari. A més és un dels discos de The Fall que més ens agraden, i curiosament estava Leigh Bowery en el repartiment de l'espectacle. Ho té tot.
Laurie Anderson "Home of the brave" (1986)
La idea del nostre disc era gravar un recital. Encara que no haguéssim estrenat aquest recital, volíem fer aquest tipus d'àlbum, a mig camí entre el disc en directe i l'obra conceptual.
"Home of the brave" és el disc que més temps feia que no escoltàvem de tots els d'aquesta llista, i escoltar-lo de nou ha estat un dejà-vu en tota regla, en el que tots aquests sons d'instruments no identificables i aquestes veus estranyes ressonen en el teu cap com si les haguessis escoltat ahir. I aquestes frases memorables! "¿Qué es más macho: Pineapple or Knife?"
The Durutti Column "The Guitar and Other Machines" (1987)
Més Manchester. El primer disc tecnològic del guitarrista Vini Reilly, produït per Stephen Street i protagonitzat per caixes de ritme, arpegiadors i seqüenciadors. Després van venir "Vini Reilly" (1989), en què utilitzaven més el sampler, i "Obey the Time" (1990), que és realment el més techno. Però el títol, amb la paraula Màquina en ell, i el record d'aquestes seqüències fredes i sentimentals, són els motius pels quals ens hem enrecordat d'aquest disc. A més, per a dissenyar els crèdits, ens hem inspirat en la seva contraportada.
Kraftwerk "Computer Welt" (1981)
És obvi. Hem fet una cançó que juxtaposa casualment les paraules "Computer" i "Love", i una altra que porta en el títol "Mundo" i "Computadoras". És un disc que no hem deixat d'escoltar mai, perquè té les melodies més boniques de Kraftwerk ("Computer Love") i les més ximples ("Pocket Calculator"). Aquesta combinació és el que més ens agrada.
Kanye West "808s and Heartbreak" (2008)
Kanye és el nostre darrer descobriment musical. L'hem descobert molt tard. El què ens agrada d'ell és el minimalisme, l'efectisme (en les veus i en les estructures), l'atreviment com a productor i la sensibleria sintètica de les caixes de ritme i l'auto-tune.
En el nostre disc hi ha molt d'efectisme vocal: vocoders, hard-tune, cors sintètics, ordinadors que parlen, veus convidades... Molts cops gravant i mesclant les cançons ens hem preguntat com ho faria Kanye. En el "808s and Heartbreak" li va treure el màxim partit a tots els efectes de veu que existien en el mercat.
Matmos "For Alan Turing" (2006)
Per descomptat, també recordàvem que Matmos ja havia dedicat un EP "For Alan Turing" el 2006. Molt bonic, però res a veure amb el que nosaltres volíem fer. Ens agrada el que més el seu sentit de l'humor, com gravar la cançó popular que Turing tocava amb el violí, i ens dóna enveja que ells puguessin gravar els sons d'una màquina Enigma original.
For Alan Turing