Videoplaylist

Un convidat
6 vídeos (o més)
la seva selecció

Cada mes un convidat ens presenta una selecció de sis vídeos publicats a internet, relacionats amb alguna temàtica que li interessi, un gènere concret, una visió personal o alguna obsessió. T'animem a que facis una ullada al nostre arxiu.

Jul. 2013
Felipe G. Gil

Masculinitat remesclada

Em fa molta il·lusió fer aquesta videoplaylist per diversos motius. En primer lloc, perquè encara que no m'hagi pogut dedicar professionalment al teatre... sóc un teatrer. En segon lloc, perquè m'agrada molt ?Me llamo Rubén Ramos Nogueira, como todo el mundo?. En tercer lloc, perquè és un format germà del Codi Font Audiovisual. I en tercer lloc, perquè servirà com a excusa per a aplicar una metodologia que conec bé (la remescla i/o relectura d'imatges) per a començar a pensar en un tema que em preocupa (la masculinitat). El que faré serà un exercici molt senzill (i sense saltar-me del tot les regles de la videoplaylist!). Prendre 6 seqüències audiovisuals per a proposar una relectura sobre la identitat i els sentiments dels personatges masculins que hi apareixen. Atenció! Conté spoilers.

I?m your father

Darth Vader està lluitant contra Luke Skywalker. En un moment en què el jove Skywalker està pràcticament derrotat, Darth Vader decideix confessar-li que és el seu pare. Quan diu "No ets conscient de la teva importància", en realitat volia dir "Sento no haver-t'ho dit abans i... sento haver estat a punt de matar-te, és la meva feina". Quan diu "Junts podrem acabar amb la guerra", en realitat vol dir "Estima'm i així m'ajudaràs a superar la meva guerra interior, per totes les atrocitats que he fet". Quan diu "Uneix-te a mi i junts governarem la galàxia", en realitat volia dir "Em ve molt de gust perdre el temps amb tu, coneixe'ns, donar-nos una oportunitat".

The Wire - Avon and Stringer's Rooftop Reminiscing

Avon acaba de sortir de la presó i el seu germà Stringer ha estat cuidant dels negocis dels dos. Xerren en un terrat sobre el passat, present i futur. Tots dos creuen ser molt valents i atrevits, però ningú s'atreveix a dir allò que en ocasions senten molts germans homes entre sí: t'he trobat a faltar, sento que ja no ets el mateix, potser inclús les nostres vides i les nostres identitats ja no tenen res a veure... Però tot i així i sense saber perquè, t'estimo.

Drive (2011) "Thanks for staying" scene

El marit de Irene acaba de sortir de la presó i li organitzen una festa de benvinguda. Ryan ("el conductor", és com es coneix el personatge) ha estat cuidant d'ella i ara no hi és. A la pel·lícula mantindrà el seu masculí hermetisme fins el final. Però just en aquell instant ell sembla estar pensant just en això... per què no hauré compartit la meva vulnerabilitat? què guanyo mostrant-me invencible, impassible i impertèrrit?

Django Unchained - Scene in the middle of traveling to Candyland

Django acaba de ser alliberat i els blancs miren estupefactes com un negre munta a cavall, quelcom totalment inusual per als esclaus. Django no se sent ni blanc, ni negre. En aquest moment se sent poderós. Se sent lliure. Però també té por. Té por del que puguin sentir la resta de negres. Té por perquè sap que s'està salvant a si mateix però no està lluitant realment pels demés. Més enllà del seu aparentment despiatat determinisme, Django dubta.

The Sopranos: 6x06 Live Free or Die - Tony and Dr Melfi talk about Vito

Tony Soprano acudeix un cop més a la seva psicòloga, la Doctora Melfi, aquest cop, per parlar de la desaparició d'un dels seus treballadors de qui, a més, s'ha descobert que és gay. Tony es mostra consternat i reacciona preocupat per com pot afectar això els seus negocis, donat que Vito era un home molt valuós en la seva estructura. Melfi va arrossegant Toni fins terra inestable. Quan Toni reconeix que el sexe entre homes a la presó està justificat perquè no hi ha dones, en realitat acaba de carregar-se tota la seva pròpia mitologia sobre l'homosexualitat. Gairebé tant com per a que no sigui necessari un exercici de relectura... El que cal és valentia per a reconèixer en si mateix el que tots els homes sabem: en certes circumstàncies, i no imposades per les necessitats imperatives que imposa un context opresiu com la presó, sinó en espais de voluntària elecció, el desig no sap de gènere. I si no, que aixequi la mà l'home que no conegui de prop les experiències de masturbació col·lectiva en grups adolescents.

Don Draper on Compensation

La Peggy creu que ha trencat amb el seu xicot el dia del seu aniversari. Estava preparada per a sortir a sopar però torna enfadada a l'oficina, disposada a treballar perquè hi ha tasques pendents. Allà està en Don. La discussió és una radiografia perfecta de moltes de les contradiccions de la masculinitat contemporània. És necessari enumerar-les:

? Quan en Don li diu "podries haver-me dit que era el teu aniversari" sap perfectament que hauria de saber-ho i en realitat amaga cert cinisme del que ella es defensa perfectament: "Clar i no hi haurà repercusions".

? En Don sap perfectament que la Peggy ha patit molt per a fer-se un forat com a creativa en un món dominat per homes. Tot i així, el tipus de confiança que han establert en la seva peculiar amistat, li permet la llicència a la Peggy de dir-li "No és culpa meva que no tinguis una família, amics o algun lloc a on anar". En el fons, en Don no se'n adona que el que la Peggy li està dient és que tot i ser un absolut mandril que no sap cuidar dels demés, ella ha acudit a ell com amic per a no estar sola. La resposta de Don és de llibre: "Corre cap a ell com a les pel·lícules" (en referència al xicot de la Peggy).

? Per suposat en Don ordena a la Peggy que es relaxi i li pregunta si està boja (dos dels grans tòtems masculins quan comencem a sentir-nos en un terreny insegur en una discussió, com si la raó i la calma ens pertanyessin.

? Quan la Peggy reclama l'autoria d'una idea que en Don s'ha apropiat, no és escactament un problema de propietat intel·lectual el que planteja, tal i com en Don sobre-entèn. Precisament el que sembla estar dient-li és: "algun cop podries ser carinyós i donar les gràcies, fotut i distant egòlatra". Al que ell, per suposat, respon amb la vara de mesurar que tot ho pot i que serveix com a vareta màgica masculina i/o superpoder per a desactivar moltes discussions: "Per a això són els diners". Si ho mirem des de la perspectiva d'en Don, el que ell vol dir és: "Et pago per a que em donis idees, així que no em demanis que t'agraeixi el que se suposa que és la teva feina". Segons la perspectiva de la Peggy és: "M'estàs dient que el món que has construït consisteix en donar diners per a no tenir que donar les gràcies?". Aquí està un dels abismes de la masculinitat.

? I just al final, la culminació d'aquesta seqüència. La Peggy plora. I en Don no ho suporta. Perquè sent que plorar és trencar la baralla d'una conversa. Un tipus de vulnerabilitat insuportable. Allò que apel·larà als seus instintes protectors i paternals. Però en Don no se'n entera o fa que no se n'entera. Quan diu "sento això del teu xicot", potser no sap que ella està plorant en aquest moment perquè en Don ha posat una d'aquestes confortables barreres masculines, mitjançant les quals creiem sentir-nos segurs, però en el fons, són un dels més evidents exercicis d'incomprensió que duem a terme. La pregunta per a en Don i per a la masculinitat seria... és aquesta incomprensió conscient o inconscient?