Na srebrnym globie (Andrzej Zulawski 1987)
Junt amb Satiricon, la pel·lícula més boja que he vist fins ara. Foc verd, astronautes tripats, plànols del metro de Varsòvia, crucifixions rituals... Entre 2001 i Conan el Bárbaro passant per Dune de Jodorowsky.
Capricci (Carmelo Bene 1969)
Una història d'amor entre un octogenari i una adolescent. Carmelo Bene fanàtic de l'Alucinogeni! Per fi l'he pogut veure aquest any. Mítica i maleïda.
L'Ordre (Jean Daniel Pollet 1973)
Una pel·lícula humana (i terrible!) de terror. Em fa pensar en Alphaville, Alien i alguna paranoia espiritual tipus Lancelot du Lac. L'he vist diverses vegades.
Údolí vcel (Franti?ek Vlácil 1968)
Més fascinant i rara que la famosa Marketa Lazarová. Viatge al fons de la ment d'un cavaller teutó del segle XIII!
Film (Alan Schneider, Samuel Beckett 1965)
A cadascú el seu despoblador, Buster Keaton contra el cinema. Meravellosa banda sonora!
Blue Water White Death (Peter Gimbel, James Lipscomb 1971)
The Great White Death, segons Drakila-Eliseu Huertas.