HIDRARQUIA
El mar ha constituït, des de temps remots, un territori excepcional. No només com a espai de fascinació, sinó d'excepció. Les seves aigües han estat poblades per criatures de la imaginació humana i han estat també un espai de purificació per a la cultura europea catòlica medieval, travessades per Naus de Bojos o altres tipus de col·lectius indesitjables de qui la societat havia de desfer-se'n. També, i durant molt de temps, han assenyalat el límit del que era conegut, el que podia ser cartografiat i per tant controlat - des de les terrae incognita a hic sunt dracones. Ha estat i segueix sent un espai en què les estructures i codis legals, morals i socials, queden suspesos. I el camp de batalla de la història a través del qual s'han imposat des d'imperis a sistemes comercials globals, però també des d'on s'han teixit xarxes de resistència des d'abaix, com aliances pirates i cimarrons, o motins que han encès els ports en revolucions.
Hidrarquia és un terme utilitzat pels historiadors radicals Peter Linebaugh y Marcus Rediker a La hidra de la revolución: marineros, esclavos, comunes y la historia desconocida del Atlántico (2001), per a designar "dos desenvolupaments relacionats de finals del segle XVII: l'organització de l'estat marítim des de dalt, i l'auto-organització de mariners des de baix".
-
Territori
-
Resistència
-
Fronteres, o els mars sòlids
-
Suspensió
-
El vaixell
-
Subjectes líquids
-
L'insular com a experimentació social
Territori
Qui diu que la història és terracèntrica? Des del comerç triangular a la consolidació d'un sistema econòmic capitalista, el mar és encara a dia d'avui l'escenari del comerç global, i el container, la unitat d'intercanvi de capital mínima.
Resistència
Drexciya és un país submarí poblat pels fills nonats de les dones africanes prenyades que van ser llançades per la borda dels vaixells que duien esclaus a Amèrica. Les criatures es van adaptar a respirar sota l'aigua dins dels úters de les seves mares, i van desenvolupar noves formes d'intel·ligència i llenguatge, fruit de la superació d'una indústria de mort i una injustícia històrica sobre ells practicada. Projecte afrofuturista i marítim com pocs, el mite de Drexciya desplega una sèrie de narratives que qüestionen, critiquen i desestabilitzen la modernitat, les tecnologies i la història navegant simultàniament el passat, present i futur.
Fronteres, o els mars sòlids
Què passa quan l'espai marítim es militaritza i esdevé un espai dominat per tecnologies sofisticades del visible, el control dels cossos i la monitorització del moviment?
Suspensió
L'espai líquid del mar esdevé un territori en què els codis i lleis que operen a terra es suspenen. Aigües internacionals, offshores i paraïsos fiscals, possibiliten creuers del joc, sweatshops i presons flotants, però també espais de subversió normativa, com aquest:
El vaixell
I és que el vaixell ha estat sempre un microcosmos flotant, una reproducció a escala de ciutats i sistemes socials, i el capità, el seu senyor feudal.
Subjectes líquids
Però, al mateix temps, aquest espai flotant allunyat de les normes que s'apliquen a terra, es converteix en un espai de circulació d'influències, de port a port, i costa a costa; amb dones que es fan passar per homes, com a polissons; i a on la sexualitat i el gènere esdevenen líquids.
L'insular com a experimentació social
L'illa ha constituït un tropo literari i filosòfic d'experimentació social - des de l'Atlantis de Plató, Utopia, l'Illa del tresor, a les illes anònimes de La tempesta de Shakespeare, el Dr. Moreau o El senyor de les mosques. Convenientment aïllada, esdevé un entorn en què les complexes relacions normatives de l'espai social es sotmeten a examen, es donen la volta, es perverteixen, s'experimenten.