El comissari Maigret al cinema i la televisió. Breu inventari de desgavells.
Un dels meus personatges literaris més estimats és el comissari Jules Maigret, cap de la policia judicial de París, protagonista de 75 novel·les i 28 relats escrits (per un tal Simenon) des de 1931 fins 1972. Maigret és un paio pacífic però autoritari. Franc i golafre però precís com un mestre d'esgrima. Una d'aquestes persones que malgrat la seva intel·ligència manifesta inspira confiança només veure-la i a qui, malgrat la confiança que inspira, ningú s'atreveix a dir ni piu. És, d'alguna manera, l'arquetipus del perfecte patriarca. En el meu blog explico més sobre ell i sobre el seu estil d'investigació, el mundialment famós Mètode Maigret.
Però els lectors de Maigret (que a ull i comptant-nos a tots, serem uns quants milions) no tenim ni idea de quin aspecte té. En 40 anys d'escriptura Simenon no dóna cap pista. No sabem si és alt o baix, calb o amb cabell, amb o sense bigoti. No sabem com és el seu to de veu, com camina o com es recolza a la barra quan demana un calvados. De manera que Maigret té tantes maneres de parlar, de caminar o de recolzar-se a la barra com lectors, totes elles igualment subjectives, aleatòries i definitives. Cadascú de nosaltres està convençut que el seu Maigret només pot ser així.
Llavors arriba una pel·lícula i ho fot tot. No parlo del clàssic què és millor, la peli o el llibre? sinó de la diferència entre imaginar un personatge o que d'altres l'imaginin per tu i més o menys te l'imposin, inclús amb el més gran dels talents. Perquè una pel·lícula són centenars de persones opinant. Del guió surt baixet i gras. A direcció diuen que baixet no, que queda malament amb l'actriu. La productora que ha de ser alt, prim i guapo, i dóna a triar entre aquest o aquest altre actor. A vestuari li posen roba bona, a maquillatge li treuen les ulleres, els d'il·luminació les irregularitats de la pell.
Aquests són alguns dels desgavells que ha fet el cinema i la televisió amb el meu pobre Maigret:
-
La Nuit du Carrefour
-
Dédé de Montmartre
-
The Man on the Eiffel Tower
-
Maigret tend un piège
-
Maigret et l'Affaire Picpus
-
Maigret de 1967 a 1990
-
I de 1991 a 2005
La Nuit du Carrefour
En la seva primera aparició cinematogràfica, un any abans del triomf nacional-socialista a Alemanya, Jean Renoir li posa un bigotet de Führer.
Dédé de Montmartre
Degut a la sintonia de Simenon amb els nazis, durant l'ocupació alemanya de París es roden diversos Maigret, interpretats per l'icona de la cançó popular Albert Préjean. El comissari sobri es converteix en un vell dandy col·laboracionista.
The Man on the Eiffel Tower
Acaba la guerra i l'agafen els brits, que el transformen en un grassonet rialler. És Charles Laughton. Fantàstic però Maigret sembla Papà Noël. Atenció al final inversemblant.
Maigret tend un piège
Entre els cinquanta i els seixanta, Maigret recupera la seriositat i consolida el seu tipus ganàpia. Els francesos li dónen glamour amb Jean Gabin, massa galant. Els inglesos l'hi treuen amb Ruppert Davies, massa sec. Els alemanys li posen un nasset de gnom (impossible per a un francès).
Maigret et l'Affaire Picpus
Però la dècada dels seixanta és per al monumental (en sentit propi i figurat) Gino Cervi que interpreta al comissari a la mítica sèrie de la Rai, en antena vuit anys. Als italians se'ls hi va una mica la mà amb el sobrepés i el vestuari, li posen roba clara i un barret tipus panamà (Maigret només ha utilitzat barret clar un cop a la seva vida i a contracor perquè l'hi va comprar la seva dona) però donen amb el to rondinaire i aquesta manera de caminar que tenen els adults que han estat nens una miqueta patosos (és una mica més el meu Maigret).
Els seixanta són també el moment en què Maigret entra definitivament a la televisió, amb sèries i telefilms. En paraules de Simenon la millor Mme Maigret és la de la sèrie japonesa en què el comissari s'aprima quaranta quilos, es muda a Tokyo i es diu Magure. Però el Maigret televisiu és abans que res el francès. Primer amb Jean Richard, durant 23 anys en què la televisió passa del blanc i negre al technicolor, es legalitza la píndola anticonceptiva i Mitterrand gairebé esgota la seva segona legislatura. Després arriba Bruno Crémer que regna sense que ningú li faci ombra durant uns altres 14 anys, acompanya Maigret en el canvi de segle i s'ha convertit, per raons generacionals, en el Maigret més popular de YouTube. Tots dos, atractius i sense sentit de l'humor, de l'estil James Bond entrat en anys, continuen la mala costum de fer de Maigret una icona de la masculinitat sense falles.
Maigret de 1967 a 1990
